DÉU ÉS EL PARE DE TOTS ELS HUMANS

Aquesta setmana el meu pensament vola cap aquests nens i nenes que començant demà i acabant el dia 25 de Maig, faran la seva primera comunió, tenint per primera vegada a Jesús sagramentat en els seus cors d’infants, per protegir-los  sempre i per ensenyar-los aquest camí veritable que és Ell mateix.

            Felicito de tot cor a tots aquests infants i a les seves famílies, per haver-los portat a la catequesi i a on durant aquests dos primers anys i esperem amb joia que en els propers també, aprenguin a conèixer Jesús, a estimar-lo i a valorar tot el que ha fet per tots nosaltres, perquè en el fons si estimen Jesús, estimaran a tothom que tinguin al seu costat, això és el que esperem tots totes les catequistes  que amb l’ajut  de Nostre Senyor procurem fer-ho el més bé que ens és possible.

            També penso que a vegades ens queixem de què en l’Església falta gent jove i de mitjana edat, per a fer molts serveis que es necessiten a la comunitat, i pensant en això torno al temps de Jesús de Natzaret i a on només dotze persones la majoria pescadors, van començar aquesta història tan bonica, plena d’amor i a on van aconseguir que es formessin tantes i tantes comunitats en tot el món. A el millor  si vivim de veritat tot el que diem que creiem, també nosaltres sempre amb l’ajuda de Jesús, mai sense Ell, podrem fer que molta gent vegi en nosaltres, aquelles persones servicials que quan algú necessita quelcom allí estem, persones que estimen, que fan bona cara malgrat que el veí professi altra religió o tingui altres costums, persones que sapiguem orientar amb caritat els comportaments del nostre país, doncs a vegades les persones que vénen d’altres llocs tenen altres maneres de fer les coses, i persones que ens comprometem en fer una societat més justa i més amable en tots els sentits.

            Tant de bo en aquest mes de Maig i donant gràcies a Jesús per aquesta nova tanda de comunions, sapiguem tots ser més bones persones i estimar molt al que tenim al costat, sigui de qui o sigui de lluny; tots som fills d’un únic Pare, l’únic que existeix, s’anomeni com s’anomeni, i el Pare de tos l’únic que vol, és que els seus fills visquin amb harmonia i s’ajudin en totes les seves necessitats.

            Fins aviat.

                                                                                                      Mª. Carme Giménez

UN DIUMENGE DIFERENT

Aquesta setmana el meu pensament, és una felicitació i una gratitud molt gran per la Sra. Carmen Aguilar, per la seva iniciativa del diumenge passat en la que més de vuitanta persones totes elles discapacitades van gaudir d’un dinar de germanor en el Centre Parroquial de la nostra Parroquia

       Va ser un dinar de el més agradable, en el que a part del menjar que va ser molt bo, van haver-hi cants, ball i molta alegria per part de tothom.

       Gràcies Carme per tanta feina i tan ben feta; per haver fet feliços a moltes persones que a causa de les seves circumstàncies personals que la majoria d’ells no tenen ja els pares, o s’han fet molt grans per tenir cura d’ells, han de viure en residències lluny de les seves famílies. Per això un dia diferent com el diumenge passat, va ser per a ells de el més       enriquidor i una festa entranyable compartint uns amb els altres el seu somriure noble i sincer.

        Els que tenim un fill amb discapacitat ho agraïm de tot cor i agraïm també aquesta cura i estimació de tots aquests monitors i cuidadors envers tots ells; ja que totes aquestes persones el únic que volen és que les estimis i les tinguis en compte.

            Gràcies a tots i sobre tot això gràcies a Jesús, el qual estava allà en mig de tots nosaltres i amb el seu somriure tan humà i tan diví a la vegada ens va donar el caliu i l’entusiasme del que tots vàrem gaudir tota la jornada.

            Fins aviat.

                                                                                                       Mª. Carme   Giménez

PAELLA-TEATRE-EXCURSIÓ

Un altre any més, la gran paella de la nostra comunitat ens ha ajuntat a tots, en una gran família que és el que som.

            Hem menjat, hem rigut i hem compartit; i com una cirereta per acabar el pastís, després del dinar hem assistit tots a una petita representació de la Resurrecció del Senyor, oferta pels nois i noies de primer i segon de confirmació.

            Quan es fa la representació sembla que no sigui res, però us haig de dir que han sigut moltes hores d’assaig, de compromís i de responsabilitat perquè sortís el més bé possible; per això felicito de tot cor a tot aquest jovent i els animo a seguir endavant amb la mateixa alegria i responsabilitat compartida en què van fer l’obra, perquè tot un grup de joves amb 14 anys, vulguin cada dia estar més compromesos a seguir Jesús, és el regal més gran que s’ha li pot donar a Jesús en aquesta època tan bonica del temps litúrgic com és “la Pasqua”.

            Però no tot s’acaba aquí. Ahir també vàrem anar d’excursió tota la comunitat, amb un autocar ple de gom a gom  a on no va faltar ni els cants ni l’alegria; i així d’aquesta manera vàrem arribar al Santuari del Miracle, lloc en el qual es va celebrar  l’Eucaristia, tenint al davant el retaule i l’ambó més impressionants de Catalunya. També vam compartir els aliments que cadascú va portar i ens ho vam passar d’allò més bé. Per això dic amb tot el cor.- Visca “Sant Cristòfor” el qual ens va acompanyar durant tot el dia; i per acabar dic: som una gran família “la comunitat de Sant Cristòfor” i dono gràcies a Jesús per tots aquests signes i regals provinents de la seva mà i que ens ajuden molt i molt en la nostra fe.

            Fins aviat.

                                                                                                               Mª. Carme Giménez

AVIAT TINDREM DOS NOUS DIAQUES

Ja estem quasi a finals de curs, i això es pot veure en la mateixa naturalesa. Els arbres de les places estan plenes de fulles d’aquell ver tan llampant que et dóna pau i tranquil·litat en observar quelcom raconet dels nostres paratges.

            I amb aquesta primavera de cada any, ens arriba també l’ordenació al diaconat del nostre seminarista i amic l’Albert i ara és quan el meu pensament es dirigeix a Jesús, demanant-li que li doni tota la saviesa i la llum, perquè sigui un bon diaca i segueixi aquest camí de Jesús en el servei i amor al proïsme, el mateix hem de demanar pel Emmanuel que també el tenim a la catequesi especial i que si Déu vol el dia 25 de maig, juntament amb l’Albert accediran al Diaconat donant aquest testimoni tan bonic d’entrega al servei de tots els germans.

            Jo penso que estem en un moment de la història en què les vocacions no són tan nombroses  com ho podien ser  any enrere, però també penso que en el món que vivim i amb totes les coses que hi ha per distreure el jovent, que hi hagi joves que ho deixin tot per seguir a Jesús després de dos mil anys, és del més important i sorprenent que ens pugui passar, i llavors m’adono que Jesús mai ens deixarà sols, que sempre estarà al nostre costat perquè els laics puguem ser persones responsables i sapiguem ajudar en totes les possibilitats a aquells joves que ho deixen tot i s’entreguen a Nostre Senyor, amb l’alegria de ser testimonis del Mestre, en un món que a vegades camina al revés de tot el que ells volen fer, servir i estimar.

            Moltes felicitats a tots dos.

                        Fins aviat.

                                                                                                           Mª. Carme Giménez

GRÀCIES SANT PARE PER TANT BONIC TESTIMONI

¡És impressionant viure la Setmana Santa!; i malgrat que cada any pràcticament fem i escoltem el mateix, nosaltres ho captem i ho notem de manera diferent. Les Escriptures Sagrades no canvien, però nosaltres no som els mateixos cada any i aquesta diferència és la que ens fa penetrar dins nostra, quelcom fragment dels textos Sagrats que altres anys no ho havíem sabut asimilar.

            Ahir a la parròquia vàrem viure el Dijous Sant, i com sempre va ser molt emotiu i familiar. Tots ens coneixem i tots vàrem participar d’aquest últim sopar, recordant una vegada més a Jesús en el que també ho va celebrar  amb els seus amics i en el que va rentar els peus a tots ells, per això Mn. Joan va fer el mateix amb una bona colla de nens i joves, recordant a tots que un dels valors més grans dels cristians és la humilitat i l’amor al proïsme.

            També una de les coses més emotives  que jo trobo en el Dijous Sant és aquesta hora Santa de les deu de la nit en què tots ens trobem molt junts a Jesús, i tant de bo, mai en cap moment de la nostra vida ens adormim  al seu costat; i que sempre amb la seva ajuda estiguem molt desvetllats per atendre a quelcom necessitat que veiem en algun dels nostres germans.

            Una notícia molt bonica d’aquest Dijous Sant, és aquesta lliçó d’humilitat i d’amor al proïsme del Papa Francesc:- ha celebrat la missa del últim sopar en una casa de la perifèria de Roma, és la fundació Don Carlo Gnocchi, una fundació de mutilats i discapacitats la majoria dels qual han d’anar amb cadira de rodes;  va rentar els peus a dotze d’aquestes persones entre les quals hi havia un musulmà.  Ho va fer amb una senzillesa impressionant, donant testimoni d’amor al proïsme, i imitant així a Jesús que ho va donar tot per els altres incloent la mateixa vida.

            Fins aviat.

                                                                                                   Mª. Carme Giménez

JERUSALEM MORT I RESURRECCIÓ: TERRASSA ANY 2014

Un any més  hem arribat a Setmana Santa, demà dissabte a la missa del vespre, una bona quantitat de nens i nenes de catequesi, beneiran els rams en record d’aquell dia que Jesús va entrar a Jerusalem i a on la multitud el va rebre amb les seves branques d’olivera a les mans.

                A vegades penso, que amb la quantitat d’anys que han passat i amb totes les preocupacions, tragèdies i penúries que tots passem, aquesta alegria de beneir el ram, d’assistir a totes les celebracions de setmana Santa, de commemorar la gran joia de la Pasqua, és com el miracle que ens fa l’Esperit Sant en cada moment de la nostra vida, i malgrat hagin passat més de dos mil anys, sentim aquesta felicitat d’estar al costat de Jesús, de demanar-li perdó de totes les faltes que fem durant el dia, d’acostar-nos a Ell i voler estar amb Ell com si fos el primer dia que va ser  crucificat.

                Esperem que també aquests infants a qui donem la catequesi i que ens estimen molt, entenguin  a la proporció dels seus pocs anys, aquest misteri tan gran que cada any revivim, i en el que jo penso que ens sentim molt a prop de Jesús perquè solament així el nostre cor s’omple d’una felicitat, que no es pot comparar a res que puguem trobar humanament.

                Bona Setmana Santa i que la puguem viure el més a prop de Jesús que ens sigui possible. Jo personalment recomano l’hora Santa del dijous Sant, a on d’una manera especial ens podem acostar a Nostre Senyor i viure aquest gran misteri.

                Fins aviat.

                                                                                                     Mª. Carme Giménez

               

UN TESTIMONI DE VIDA

Avui amb una satisfacció i alegria indescriptible, penso en la missa d’ahir per la tarda vespre a on tota una família van portar a l’Església una nena molt petita, feia poc que havia nascut i la van portar per agrair-li a Nostre Senyor aquest regal tan gran, com és el d’una vida. Darrere queden els problemes i totes les trifulgues que es puguin tenir en el dia a dia, l’important és aquesta vida tan petita que el nostre Creador a través de nosaltres com a instruments seus ens ha donat.

            I allí estaven tots ells, en senyal i testimoni davant el món sencer de què quan neix un petit nadó, és una de les joies més gran que puguem tenir en  la nostre existència.

            Va ser un testimoni molt bonic en el que totes les persones que estàvem allí de ben segur que ho vàrem agrair de tot cor, ja que poder contemplar aquella petita a la qual van portar amb tanta il·lusió davant Nostre Senyor, és una joia que no es veu cada dia.  Donem gràcies a tots ells per aquest testimoni i demanem de tot cor a Jesús, que ajudi a moltes persones que potser no ho tenen tan clar, que el pitjor en lloc de llum tenen pors, neguits i que nosaltres no podem jutjar, només podem estimar i ajudar en el que bonament puguem, i el millor amb l’ajut de Jesús aquestes pors es poden transformar en esperança, si no girem l’esquena a molta gent que potser necessiten per part nostra d’una mirada afectuosa, amable sense retrets, per saber també un dia valorar la vida en tota la seva dimensió, i que el nostre creador ens ofereix a cada moment.

            Fins aviat.

                                                                                               Mª. Carme Giménez

DÉU ES FA VISIBLE EN CADA MOMENT DE LA VIDA

En un món tan ple de neguits, de guerres, de baralles polítiques, i de tanta crisi econòmica, la qual ha provocat tanta misèria i tantes necessitats bàsiques, ha sorgit una flor olorosa in plena de colors meravellosos.- “la solidaritat”, una solidaritat digna de lloança per part de tots.

            Hi ha solidaritat amb els aliments, amb la companyia a persones soles i malaltes, amb els menjadors socials d’infants i adults, en l’estona de companyia, en què molts joves a les nits, fan aquest servei a molts indigents que estan al carrer, i en moltes coses més que segurament omplirien tota la pàgina.

            Totes aquestes coses són la part positiva d’aquesta època en la què estem vivint i en la que molta gent s’ho passa d’allò tan malament.

            És per això que val la pena reconèixer amb la veu ben alta, que l’Esperit bufa i bufa molt fort. Que Nostre Senyor es fa llum en tots aquests voluntaris, que amb les seves mans i els seus peus, fan d’instrument de tot un Déu que sent invisible es fa visible a qui el vol veure.

            I avui dissabte, faci fred o calor, molts supermercats s’ompliran de nois i noies que junt amb alguns adults, ajudaran a omplir aquests carros d’aliments en el que moltes famílies necessitades s’hi beneficiaran en aquests moments de tanta incertesa.

            Donem gràcies a Nostre Senyor per haver-nos deixat el seu esperit que és el que ajuda a què tot això es pugui realitzar. Jo penso que en aquesta quaresma, tots aquests exemples i testimonis ens ajuden a tots en arribar a la Pasqua, amb el cor ple de joia, d’amor i de gratitud cap a aquest Déu, que malgrat que molta gent a vegades dubta que hi sigui, quan veuen totes les tragèdies que s’estan succeint en el nostre món. Aquests testimonis que són l’altra cara de la moneda, ens el fa veure a cada moment, i el veiem resplendent i majestuós quan mirem a la cara a cada un dels nostres voluntaris.

                                               Gràcies a tots.

            Fins aviat.

                                                                                                            Mª. Carme Giménez

TOT EL QUE FEM, ÉS GRÀCIES A L'ESPERIT SANT

Quantes vegades hauríem d’estar agraint-li a Nostre Senyor per tantes gràcies que vessa sobre tots nosaltres durant les vint -i -quatre  hores del dia, i normalment ni ens adonem, ni hi pensem, perquè ens sembla que tot el que ens passa i fem durant el dia, és el més normal del món.

            Aquesta setmana ha sigut la segona, que a la nostra parròquia ens ha sigut donat un taller de lectura per poder proclamar més bé la Paraula de Déu quan llegim les lectures de la missa; és molt interessant i jo crec que serà productiu d’ara en endavant quan fem aquest servei tan important.

            Doncs bé, el meu pensament aquesta setmana, és centre en el fet de qué som un bon grup de gent els que hi assistim. Que malgrat les dificultats, problemes, petits o grans mals que puguem tenir, estem allà asseguts, escoltant amb atenció, volen fer-ho el millor possible per a ser uns bons instruments d’aquest Jesús, que quan caminava i predicava pels camins i pobles de la seva terra, donava tot l’amor a tothom consolant, ajudant i servint.

            Per això penso que nosaltres, com a petits instruments d’aquest Déu tan meravellós, i amb la seva ajuda que ens dóna a cada moment, és molt important poder tenir una formació per petita que sigui, per poder fer d’aquest servei que és el de “proclamar la Paraula de Déu”.   Donem gràcies a Jesús per tota aquesta força que ens dóna a tots plegats, que no és altre que el mateix “Esperit Sant” que ens ajuda a superar en cada moment tots els fronts oberts que puguin haver-hi en la nostra vida.

            Gràcies Jesús per tot l’amor que ens dónes.

                                                                                                         Mª. Carme Giménez

 

"LA RESURRECCIÓ" LA PRIMAVERA DE LA NOSTRA VIDA

Estem arribant a la primavera, aquesta estació tan bonica, a on es poden veure els camps verds i plens de flors, i a on també ve de gust, fer de tant en tant una petita excursió i gaudir d’aquesta naturalesa, que és un dels millors regals que el nostre Creador ens ha fet a tots nosaltres.

            Per això avui penso en la Pasqua, en aquesta Resurrecció de Jesús, que ens porta a tots l’alegria de la salvació, de l’esperança; que es semblant a aquests camps verds i plens de flors, però unes flors que mai es marceixen, ni perden l’olor. 

Són les flors de l’amor, de la solidaritat, d’aquesta entrega total de Jesús que malgrat les nostres debilitats humanes, no ha dubtat ni un moment en donar-se tot Ell. Per ensenyar-nos el camí veritable per arribar a una primavera total en les nostres vides d’éssers humans.

Així ho han entès tots els nois i noies de confirmació que s’han apuntat en massa, en la recollida d’aliments del dia 29 a les portes d’un supermercat.

És una entrega als seus germans més necessitats, i com un ram més d’aquestes flors de primavera han volgut sentir dins d’ells tot aquesta aroma de perfum natural, fent aquest servei tan bonic com és donar al que ho necessita i fent així seva, aquella frase de l’Evangeli a on Jesús en (Mt. 25,34-35) diu:   Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:  »--Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món.      Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir;

        Fins aviat.

                                                                                              Mª. Carme Giménez

 

 

¡NO HI HA DRET!

Aquesta setmana varen donar per la televisió una noticia positiva, molt bona i que en un futur esperem que no molt llunyà, pugui donar esperança de curació a molta gent  que en aquest moment pateix aquesta malaltia tan greu com és el cáncer.

            Es una investigació de varis anys, un equip de metges han descobert perquè després de patir un càncer, en algunes ocasions esdevé  una metàstasi i així propagar-se a altres òrgans del cos, la investigació continua per poder combatre-la i esperem que en molt poc temps tingui resultats.

            Com poden comprendre és una notícia molt encoratjadora i de les bones que últimament hem sentit en el “tele” noticies; doncs bé només va sortir un dia i a una hora concreta, no se’n va parlar més.

            Ahir, abans d’ahir, i no se quantes vegades més al obrir la “tele” només surt la notícia d’una baralla entre dues adolescents, a on una d’elles pega una pellissa a l’altre, això jo comprenc que és un fet molt lamentable i que no hauria de passar mai, però la solució no està en exhibir el fet a cada hora i a cada moment, la nena que ha fet això, segons diuen no està molt bé psicològicament, motiu de més per exhibir-ho menys.

            Jo penso que una de les solucions seria tancar la “tele” en aquest moment i que es quedés sense audiència, doncs crec que és intolerable beneficiar-se de famílies que cauen en desgracia per tenir el màxim de audiència.

            I com sempre demano a Jesús que ens ajudi a tots,  creients i no creients a saber sempre com hem d’actuar, doncs a vegades ens passem tots de la ratlla.

            Fins aviat.

                                                                                               Mª. Carme Giménez

¡QUE BONIC VA SER!

Avui aquest pensament setmanal, no pot estar en cap altre lloc, que no sigui aquest teatre ple de “gom a gom” a on infants, famílies, amics, veïns, catequistes i mossens van crear un caliu i un clima entranyable de fraternitat, que, us ho ben asseguro no es pot demanar més.

            Els petits artistes ho van fer d’allò més bé, i van posar la il·lusió,  saber compartir,  ajudar-se uns amb els altres perquè tot sortís bé i això amic meus és el valor més positiu que es pot treure de tota aquesta moguda.

            Va ser la primera vegada que en la catequesi parroquial s’ha fet un festival de teatre, jo penso que ha sigut una idea excel·lent de tot el grup de catequesi, encaminada cap aquests infants que a través del seu esforç, han vist en cada representació, el que podien treure de fruit per a la seva vida personal.

            Hi ha infants que malgrat ser encara molt petits, han entès molt bé el que estaven fent, i això serà un record vivent en les seves vides, doncs a part d’actuar han vist la participació de les seves famílies, ajudant-los en els vestits, en l’acompanyament a l’assaig i a on tota aquesta ruta els ha servit, per veure que seguir a Jesús no és avorrit, que seguir a Jesús sent encara un infant és l’etapa de la vida en què es poden fer moltes coses divertides i sanes; simplement perquè Jesús era alegre, divertit i estimava molt als nens.- quin motiu més, pot haver-hi per passant-nos-ho bé al seu costat?

            Que la nostra catequesi del segle XXI,  sigui sempre positiva i plena de joia i que els nostres petits infants, ens facin sempre gaudir de la seva alegria, que no és altra que l’alegria de Jesús,que per això sempre el tenen al seu costat.

            Fins aviat.

                                                                                                 Mª. Carme Giménez

           

PRIMERA JORNADA CATEQUETICA DE TEATRE

Aquest proper diumenge dia 23 de Febrer de 2014 la nostra catequesi des de els grups de 1er  i 2ºn. de comunió i Kt-Club, farem si Déu vol el nostre primer festival de teatre.

            Seran unes obres senzilles, però fetes amb molt d’amor i d’il·lusió, i volen transmetre a través de totes elles, un missatge bo i positiu, que serveixi per relaxar i sentir molta pau a tot el públic  que vindrà a veure a tots aquests infants.

            Malgrat no ser encara uns grans actors, és digne d’admirar la seva bona voluntat, i el saber compartir entre tots aquesta experiència, que serà de ben segur  per tots ells, un record entranyable en la seva vida, de la seva catequesi infantil, amb tots els seus companys i companyes de grup.

            Tot això ha sigut una gran moguda per catequistes i mares d’infants, les quals ens han ajudat molt en el vestuari i en portar-los a tots al assaig i sobretot hem sentit de part de les famílies aquesta solidaritat i companyia, que per un catequista és sempre una pila molt forta i que els agraïm de tot cor.

            Que aquesta festa compartida ens faci pensar a tots, que no tot s’acaba amb la primera comunió, que malgrat aquest sagrament sigui lo més important en aquesta moguda, hi ha un altra cosa que es diu entrada a la comunitat, per molts pares i mares que ens acompanyen en aquesta tasca, la més important del món, com és la que tots aquest grups d’infants tinguin en la seva vida la llum de Jesús, mirall i  testimoni,  i compromís dels seus pares i mares, del Mn. I de tots els catequistes que tant estimen a tots aquests infants i que volen per a ells el millor que els pugui proporcionar la vida, sempre amb la presència de Jesús al costat de tots ells.

            Fins aviat.

                                                                                                       Mª. Carme Giménez

LA CREU DE JESÚS ÉS L'EXEMPLE PER A LA NOSTRA CREU

A vegades ens pot semblar, que les altres persones no viuen en la seva pròpia carn els problemes que podem tenir cada un de nosaltres, i que només la nostra persona pateix aquesta circumstància.

            Però quan per diverses causes has d’estar uns dies en un hospital, te n’adones que també hi ha moltíssima gent que té problemes greus i que la seva vida és molt similar a la nostra, malgrat que pel carrer tots ens veiem molt bé i sembla que la nostra existència és d’allò més plaent.

            Llavors el meu pensament és situa  en aquella creu de fusta a on Jesús va ser clavat, sense haver fet res, solament el bé i a la vegada ensenyant el camí per arribar a la llum de la saviesa, que és l’única i veritable felicitat, que tot home pot aconseguir en el nostre món ple de tantes calamitats.

            Per això som injustos quan diem: - perquè ens ha passat a nosaltres? “que hem fet per haver de passar tant de suplici?”  I llavors penso en Jesús, en la seva creu, en aquest exemple d’actitud de vida davant totes les dificultats que se’ns puguin presentar, i en saber acceptar també la nostra realitat, sigui per malaltia o altres causes diverses i que en moltes ocasions  ens causen molt de dolor.

            Donem gràcies a Jesús pel seu sacrifici de salvació, d’abnegació i també d’exemple clar de superació per a tots nosaltres, ¡pobres humans! Que tantes vegades ens costa  d’agafar la nostra creu i continuar el camí; saben per altra banda  que el nostre camí al costat de Jesús no ens costarà tant de seguir i que al final trobarem la llum i la felicitat si sabem portar la nostra circumstància amb tota la dignitat.

            Fins aviat.

                                                                             Mª. Carme Giménez

GRÀCIES PER AQUESTA CATEQUESI

Demà dissabte celebrarem si Déu vol aquests 29 anys de la catequesi especial, i en la que durant tota aquesta etapa han passat tants nens, nois i noies i també persones més grans per aprendre tots ells  la vida de Jesús, a través d’uns monitors que els han transmès els principals valors de la vida, com és l’amor, la solidaritat, la companyonia i  saber compartir entre tots, les celebracions entranyables  del calendari litúrgic.

            Ells són els estimats de Jesús, perquè diuen el que pensen com fan els nens, i són nobles, i no tenen malícia i quan et coneixen t’estimen de debò i t’ho demostren quan et veuen siguis on siguis, i quan dones una sessió de catequesi a tots ells, és com si l’haguessis rebut tu mateix de tots ells perquè et donen més del que tu puguis donar.

            Per això jo crec que tenen dret a viure la vida, i no és necessari  que ens ho diguin els polítics, jo penso que és el cor el que ens ho ha de dir i el cor ens diu que són un regal del cel per tots els pares que hem pogut  gaudir d’un d’aquests fills.

            Quan un dia el meu fill em va preguntar que si hagués de nàixer ara, el deixaria nàixer; vaig sentir des del meu interior una felicitat tan gran que no us podeu imaginar, perquè li vaig poder dir que  “sí” que ell era el nostre fill des del primer moment i que també des del primer moment el vam estimar molt, i que la lluita que tenim perquè anés millorant de les seves malformacions ens l’ha fet estimar encara més, i quan el veiem gaudir amb els seus amics mirant un partit de futbol, o jugant els escacs amb algun avi de la residència fen de voluntari amb la seva cadira de rodes, et fa adonar que aquests nens i nenes tenen dret a viure, com ho tenen tots els nens i nenes del món.  El nostre cos no és de propietat, ens ha sigut donat i per això demano a Nostre Senyor que il·lumini a tots els pares i mares que han de tenir un infant diferent que el tinguin amb il·lusió que obrin el seu cor a aquesta petita vida que es el millor regal que podran tenir, doncs l’amor que rebran d’aquest infant superarà amb escreix totes les dificultats que és puguin presentar durant la seva vida.

            De totes maneres no podem jutjar a ningú, només Déu coneix el cor de les persones i a Ell ens hem d’abandonar.

            Fins aviat.

                                                                                                    Mª. Carme Giménez

 

 

JESÚS AJUDAN'S A TREBALLAR EL MÉS BÉ POSSIBLE

Avui penso en molt moments d’aquest matí de divendres, en aquesta família magrebí i en la seva filleta de 11 anys en que malauradament el dimecres per la tarda va morir quan li va caure el gronxador a sobre, en un parc infantil de Madrid; un de tants parcs en que els nens i nenes s’hi passen moltes estones jugant al sortir de l’escola.


Segons han investigat, el suport del gronxador no estava ben clavat i no tenia la seguretat necessària per aguantar a la quitxalla a qui els agrada tan jugar. Estic d’acord en que el gronxador era per infants de 2 a 6 anys, però tots hem sigut nens i sabem que gronxar-se agrada a tothom i que als 11 anys encara ets un infant.

Jo penso que quan treballem, hem de procurar fer les coses bé i ben acabades i més quan els beneficiaris del treball són els infants, i per això em recordo del diumenge passat per la tarda quan vàrem tenir assemblea d’agents pastorals del Arxiprestat, agafant tots els àmbits, des de la neteja fins el bisbe en persona.

Va ser bonic de veure l’esforç de tothom en treballar en coses noves o millorables per les nostres activitats, en les diferents parròquies, i aquest esforç per petit que sigui és un bon camí, per crear més comunitat, on sobre totes les coses predomini la fraternitat, la companyonia i la col•laboració, sense enveges ni enfrontaments.

Jo penso que les coses que ens corresponguin a cada u, hem de procurar fer-les amb amor i lo més bé possible, i malgrat que moltes vegades anem errats, Jesús sempre estarà al nostra costat per fer-nos veure el que hem de fer i com ho hem de fer a cada moment.

També podem demanar al nostre Pare del Cel, molta pau i resignació, per aquesta pobre família magrebí, que volent el millor per els seus fills, un dia van decidir instal•lar-se en el nostre país, i aquí, des de el nostre país la seva petita se n’ha anat als braços del Pare.

Fins aviat.

                                                     Mª. Carme Giménez

AIXÒ SÍ, ÉS UN BON TESTIMONI

Aquest matí han donat per la tele una notícia, que malgrat ser trista per la pèrdua d’un nen de vuit anys, no deixa de ser coratjosa i plena d’esperança de cara a aquesta mainada d’infants que moltes vegades ens dóna la sensació que els costa molt escoltar i que només saben moure’s i jugar.

            Doncs bé, aquest nen de vuit anys, posant la seva vida en perill, ha salvat a tota la seva família, pares i germans, traient-los d’una caravana en flames; malauradament, quan ha tornat a entrar per a treure a un avi discapacitat en cadira de rodes, les flames l’han abatut, i el seu petit cos no ha pogut resistir l’impacta de l’incendi.

            Aquest nen era d’Estats Units i ara el govern el vol proclamar “heroi nacional”, jo penso que més que “heroi nacional”, és un gran testimoni mundial “d’amor i solidaritat” davant aquest fet tan gran, no ha tingut por del mal que això li podia causar, i imitant a Jesús ha donat la seva vida per amor als seus, als que tant estimava.

            Jo crec que és un bon testimoni per a tots els nens i nenes, que poden veure en ell, aquell gest de la Creu que moltes vegades Mn. Joan ens ensenya en la missa familiar, “estimar Déu” i al proïsme, fent això la resta ja ve per sí sol.

            I com que el Mossèn i les catequistes també estimen molt a tots els nostres infants de la catequesi, el pròxim 23 de Febrer a les 6 de la tarda, farem en el teatre de la parròquia, el primer festival infantil de la catequesi, en el que hi participaran amb molt d’il·lusió, i per això convidem a tota la nostra comunitat, que juntament amb els pares, mares, avis i veïns de tots els infants ens puguem trobar tots i gaudir d’una bona tarda.

            Demanem a Jesús que sempre ens mantingui a tots, la il·lusió, i les ganes de seguir-lo a través de totes les activitats que es puguin fer en el sentit més positiu d’aquest segle XXI.

            Fins aviat.

                                                                                           Mº. Carme Giménez

EL QUE PUGUEM VIURE A TRAVÉS DE LA NOSTRA PERSONA SERÀ EL TESTIMONI MÉS VERITABLE

Aquest matí mirant el cel i veient aquest sol tan enlluernador i càlid a la vegada, m’ha vingut al pensament totes les coses tan bones i positives que es fan en una comunitat de quelcom parròquia del nostre Arxiprestat.

            Ahir dijous a la porta de l’Església un bon nombre de persones s’apleguen  a la recerca d’aliments que els puguin ajudar en aquesta tasca tan important com és alimentar a tota la família; estan passant un mal moment degut a aquesta crisi tan brutal i per això els voluntaris  de Caritas que en aquell moment es troben allà, els acullen i els tracten amb molta amabilitat i afecte, que és la pila que es necessita per passar el dia a dia i no sentir-se malament en haver d’anar a aquestes entitats socials tan ben establertes i entranyables. I qui sap? Si degut al bon tracte que els es donat, alguns d’ells quan la situació s’hagi arreglat demanarà també ser voluntari; perquè no hi ha testimoni més gran a la vida que el que et pugui passar a tu mateix.

            Dimarts a les sis de la tarda, nens i catequistes es troben agrupats a les portes de la sagristia, estan a punt de començar  la sessió de catequesi i amb l’ajut de Jesús s’intentarà transmetre tot el que es porta a dins del cor, perquè a part dels llibres saber transmetre  el que un sent i pensa és el més important. També en aquí, pares i mares ens estan observant, i jo li pregunto humilment al Senyor.- “Serà possible que algun dia puguem tenir més catequistes joves a través d’aquests pares”?

            Llavors penso en el diumenge al matí i alguns dies de la setmana, en el que unes quantes persones ajuden al mossèn , visiten els malalts i els porten la comunió; tasca molt important per a tota aquella gent que per problemes de salut no poden anar a l’Església, i també aquests voluntaris són observats perquè els que es troben a la vora del malalt, volen veure a través d’ells la llum de Jesús en tots aquests actes.

            I per això i per moltes coses que m’he deixat en el tinter, ja que seria molt llarg, dono gràcies a Jesús per aquesta vida comunitària, demanant a tot el jovent que pugui ser possible que no tinguin mandra de venir a l’Església, els que anem a les parròquies no som carques ni avorrits, som persones completament normals que volem seguir a Jesús amb alegria i necessitem nois i noies que amb  idees renovadores ens puguin reemplaçar  en aquestes tasques tan importants i tant meravelloses que es desenvolupen en totes les comunitats fraternes del nostre Arxiprestat.

            Fins aviat.
                                                                                                     Mª. Carme Giménez

LA LLUM AL FINAL DEL TÚNEL, ARRIBARÀ QUAN HI HAGI TREBALL PER A TOTHOM

S’han acabat totes les festes i hem anat tornant a la normalitat de sempre, una normalitat dita entre cometes, ja que ahir mateix vam saber per les notícies, la xifra tan gran de persones que en aquests moments estan dormin pels carrers de Barcelona. Tres mil éssers humans que degut a aquesta crisi tan desmesurada de falta de treball, la seva vida personal ha quedat restringida a trobar un caixer disponible on poder passar les crues nits de l’hivern.

            I mentre des de les altes esferes  ens estan dient que aquesta crisi s’està acabant, que ja es veu la llum al fons del túnel, milers de persones no tenen un sostre per viure dignament amb les seves famílies, o és el cas d’altres que tenen d’anar al llit sigui l’hora que sigui per resguardar-se del fred, ja que els ha sigut  impossible pagar el rebut de la llum.

            Malgrat aquesta situació tan caòtica, l’esperança no la podem perdre, i jo crec que l’hem de posar en aquest Jesús tant petit i a la vegada tan gran, que tots hem estat adorant aquests dies i que el seu miracle de Nadal sigui aquesta ajuda especial a les persones que degut a la seva situació social, puguin crear llocs de treball dignes i respectables, per a tota aquesta gent que tant malament ho està passant i d’aquesta manera, sí que es podrà dir, “que ja es veu la llum al fons del túnel”.

            I també penso que hem de donar gràcies a Nostre Senyor, per tanta solidaritat i amor de tantes persones, que s’estan compromeses  en ajudar al proïsme, des del voluntariat de Caritas, Creu Roja, associacions d’ajuda al necessitat, plataforma de desnonats i tantes altres, incloses les famílies en qué tants avis amb les seves petites pensions ajuden als fills i nets a tirar endavant i a no caure en la desesperació.

            Demanen a Nostre Senyor que aquest any sigui una mica millor per a tothom i molta gent pugui respirar una mica més tranquil·la.

            Fins aviat.

                                                                                                       Mª. Carme Giménez