LA BONA GENT QUE ENS RODEJA

Últimament penso moltes vegades en la gran quantitat de bona gent que volta per el nostre món, i que per tant ens rodeja també a nosaltres. Segurament n’hi ha més de la que ens podem imaginar i el més segur, és que encara no hem descobert que el nostre veí de més amunt o la veïna de més avall tenen un cor molt gran, obert a tothom i amb moltes ganes de fer amistat amb tots nosaltres; però com que no els coneixem, quan passem per el seu costat els ignorem i ens els mirem amb recel i antipatia. Molts d’ells van vestits diferents i tenen una cultura que no és la nostra i solament per això moltes vegades fem judicis negatius, perquè només ens fixem en lo que fan malament. Oi que ho fem?
Quan obrim la tele ens espantem. Tot és dolent!; assassinats, atracaments, violacions i tot el pitjor de la maldat dels homes, per crear en tots nosaltres la por i la basarda davant de tants perills que ens ajuda a veure a tota la gent com a possibles enemics. Continuo pensant que tot això per horrífic que sembla, és una minoria de gent, davant de tanta bondat i caritat on hi treballen tantes persones voluntàries com és Caritas, Mans Unides, associacions de disminuïts, O.N.G. i tantes i tantes organitzacions lluitant a favor de la pau i la justícia en el nostre món.
Per totes aquestes coses hem de donar gracies a Nostre Senyor, perquè hi ha molta gent que és bona i moltes vegades passa desapercebuda, però que es troba entre nosaltres, i el seu granet de sorra col·labora a que en aquest món nostre i en aquest temps de Pasqua de Resurrecció, brilli la llum de la caritat, de la fe i de l’esperança, i ens ajudi a tots a ser germans i a pensar sempre, que la bondat i l’amor de Jesús traspassa les races i les fronteres perquè tot Ell és llum.
Fins aviat.

DINAR DE GERMANOR

 

La nostra vida es nodreix moltes vegades dels moments de felicitat i di’l-lusió al costat dels nostres familiars, dels nostres amics i de tota la gent quens rodeja i que nosaltres estimem i ells també ens estimen.

Això és el que varem viure ahir diumenge en el dinar de germanor de la nostre parròquia, on varem conviure tots plegats un dia molt feliç i molt agradable i a on la companyonia i l’amistat fluïa en el ambient. Varem començar la festa amb la Eucaristia de les onze del matí i això va ser per tots nosaltres la pila que Jesús ens va posar dins del cor en aquest segon diumenge de Pasqua.

Tot seguit de un bon dinar amb la clàssica paella de cada any, varem seguir els cants i les rialles i tots varem estar molt contents. Un any més hem fet comunitat, ens hem sentit molt germans en aquesta parròquia que tant estimem i que la majoria de nosaltres considerem la nostra segona casa; i llavors el meu pensament es centra en aquests mossens que tenim entre nosaltres i que fan possible que ens sentim tan ben acollits i entre tots formem una veritable comunitat cristiana, com ho feien les primeres comunitats on l’estimació i el servei eren les seves prioritats.

Donem gracies a Nostre Senyor perquè cada any la mateixa alegria i ganes de fer xerinola sigui amb tots nosaltres.

Fins aviat.

Tots estem contents. Jesús ha ressuscitat

Hem arribat a la joiosa nit de la Vetlla Pasqual. Tots estem contents. Jesús ha ressuscitat, i tal com ens ha dit el mossèn fa una setmana en la missa, això es una cosa molt gran, la més gran de tot l’any.- “¡ I tant si ho es!” a vegades jo penso que quan parlem, o escoltem, no hi donem la importància que realment tenen totes les coses, ¡les hem sentit tantes vegades!, però si ho meditem, si aprofundim en el seu significat, ens adonem que la resurecció de Jesús es un acte tant voluminós i tant sorprenent en quan a amor i generositat envers tots nosaltres, que no hi han suficients paraules per la seva descripció.
També penso que a part de ressuscitar d’entre els morts, i de pujar al cel al costat del Pare, també ressuscità en el nostre cor. Tot el seu missatge, tot el seu evangeli queda impregnat en el nostre interior i això es transforma en una tasca voluntària que ens deixa a tots nosaltres, escampar la bona nova a tota la humanitat. És fia de nosaltres pobres pecadors com es va fiar de uns pobres pescadors i de unes dones del poble per seguir el seu camí, l’únic camí que ens ensenya a estimar a tothom.
M’agraderia molt que en aquesta Pasqua que tots estem vivint, en aquests moments, la llum de Jesús il-luminés a tanta gent que veuen l’Església, fosca, tenebrosa, i grisa, en lloc de veure-hi el seu missatge d’amor i la seva tasca de caritat per els qui no tenen res, de consol per els qui estan malalts, de servei i d’amistat per els qui estan a la presó i on tantes persones dediquen les seves hores lliures en visitar-les. Per a mi això és l’Església, l’Església de Jesús i encara que moltes vegades fallem, Ell ens ajuda sempre a aixecar-nos, per això ressuscita cada any en el nostre cor i de mica en mica podem ser millors persones.
Fins aviat.

Crucifica’l, crucifica’l.-“, és el que deia el poble

Avui i en aquesta setmana de pregària i de meditació per a tots els cristians, penso en aquelles paraules de l’Evangeli que es van dir fa més de 2000 anys. “Crucifica’l, crucifica’l.-“, és el que deia el poble. Volien matar a Jesús solament perquè el seus ensenyaments eren un camí diferent, era el camí de l’amor i del perdó, de ajudar-se uns em els altres encara que fossin considerats molt pecadors.
Per això penso en el dia d’ahir quan l’església es va omplir de palmes i palmons, exactament el mateix que en l’entrada de Jesús a Jerusalem i que quatre dies desprès el volgueren crucificar; els era molest que curés a la gent en dissabte i els perdonés els pecats.
En el nostre temps també la paraula perdó molesta. En aquests últims dies els mitjans de comunicació no paren de dir que ja estan cansats de tan sentir al Papa demanar perdó i disculpes per tot el que l’Església no hagi fet prou bé i que s’ha d’exigir que pagui per tot el que no ha fet bé. L’Església som tots nosaltres, un al costat de l’altre fins arribar al Papa, ¡ paper molt difícil!, al menys jo ho veig així.
I em ve llavors a la memòria aquelles paraules terribles que ja he dit abans—“crucifica’l, crucifica’l”- aquest home va amb publicans i pecadors i parla amb prostitutes. Per això demano a Nostre Senyor, que en aquesta setmana santa, no deixem mai sol a Jesús, i segur que Ell ens ajudara a tots a ser forts, nets de cor i llum per els qui no tenen la sort de creure en Ell, però sobre totes les coses ens ajudara a estimar de veritat a tothom, sense odis ni rancors, perquè jo crec que és amb el perdó i l’amor que la nostre església es farà cada vegada més forta i plena de llum i més digna de tenir a Jesús dintre d’ella.
Fins aviat.