NADAL

Avui el meu pensament ha volat molts anys enrere, quant jo era petita i vivia amb els meus pares i dues tietes solteres; una era germana de la meva mare i l’altre del meu pare. Em ve a la memòria també quant s’acostava Nadal i preparàvem el pessebre, molt senzill però molt bonic que presidia tot el nostre menjador. El dia de Nadal la meva mare posava la vaixella nova i preparava una taula molt digne per a tota la família, davant el naixement de Nostre Senyor.- Però ara ve l’anècdota, quant la meva mare ho tenia tot preparat, arribava el meu pare amb dues o tres persones, “que, qui sap a on les havia trobat”, però que ell ens deia sempre, que si fèiem la celebració del Nadal i ens reuníem tots al voltant del Naixement, aquelles persones, també tenien dret a fer-ho i com que no tenien casa, ell els havia portat a la seva. I la meva mare posava tres plats més i tots ens reculli-em en aquella taula de Nadal que mai oblidaré.

I llavors penso en la nostra comunitat, i en que també hem de ser acollidors, acollidors de tanta gent que ens ha vingut de fora i que també necessita de tots nosaltres per sentir-se com a casa al voltant de la nostre taula de l’Eucaristia. Moltes vegades veiem les seves costums, que son diferents a les nostres, però segurament ells també veuen en nosaltres maneres de fer diferents, i això es lo bonic, doncs jo crec que totes aquestes coses ens enriqueixen uns amb els altres.

Per això li demano a Nostre Senyor que Nadal sigui una prolongació durant tot l’any, en l’acolliment, en la germanor, en l’ajut i en el servei, sense condicions envers a tots els nostres germans i a la vegada, tothom pugui trobar el seu lloc en la nostra comunitat parroquial i formar tots una gran família en la que de veritat ens estimem sense cap discriminació de raça i de païs.

        Bon Nadal a tothom i fins aviat.

LA SOLEDAT

Avui en aquest moment en que només falten deu dies per celebrar el naixement de Jesús, en aquell senzill i humil pessebre de Betlem, on tot un Déu es va rebaixar a la condició d’ésser humà i així donar-se a tots els homes, en un exemple de generositat incomparable a qualsevol fet gloriós en tota la història de la humanitat; un esgarrifós succés ens ha deixat a tots una mica preocupats, per tanta violència i a la vegada tanta desesperació, per la part d’aquest obrer de la construcció que ha matat quatre persones en un acte d’embogiment, degut qui sap el perquè; pot ser l’economia, potser la solitud, el no tenir a ningú a qui explicar el que li passava en el seu interior . I llavors el meu pensament es dirigeix a tots nosaltres, els que formem les comunitats cristianes, els que volem seguir Jesús i a vegades fem fallida en moltes de les petites coses de cada dia. Quantes vegades s’ens acosta gent per explicar-nos qualsevol cosa de la seva vida i a nosaltres ens cansa i mirem de tallar la conversa, tenim pressa perquè fem moltes coses, ens sentim massa ocupats en les coses importants de la nostra vida i mirem de treu-rens de sobre aquella pobre persona que en aquell moment ens esta importunant i a lo millor no ens deixa anar a casa a posar els adorns de Nadal.

Jo penso, que el més segur es que la persona en sí, amb una paraula d’afecte, amb un escoltar i estar callats; ella pot treure tot el que te a dintre del seu cor, i veure les coses de una altra manera, i a lo millor es pot evitar que faci un disbarat.

Mirem tots plegats aquest pessebre i encomanem-nos una mica, d’aquesta humilitat del Nostre Déu i sapiguem veure en tots els nostres germans, el que potser algun dia podríem necessitar nosaltres. Ningú es més que ningú. Nus varem arribar en aquesta vida i nus arribarem a la vida plena. La única diferència serà en el que portem dins les nostres mans, que moltes vegades les tenim massa buides.

          Ho veieu així?

EL VERITABLE NADAL

En aquests dies de festa “de la Immaculada” i del dia de la constitució que ha provocat un gran pont festiu, es pot veure en els carrers de les grans ciutats molta gent carregada amb bosses i paquets que han buidat dels grans magatzems de cara ja, a les festes de Nadal. La majoria d’aquestes persones es queixen contínuament del preu elevat d’aquestes festes nadalenques i diuen que ja tenen ganes que hagin passat.

Per la majoria d’aquesta gent el seu Nadal son les compres i passar-se moltes hores dins les tendes i també preparar tots els dinars i convidar-hi tots els parents, els quals moltes vegades no es veuen en tot l’any. Però la realitat del Nadal no és això; la realitat del Nadal, és que un altre any torna a néixer Jesús, neix en un portal de qui sap a on, a lo millor es un nen del tercer món, a lo millor el tenim entre nosaltres i com que no te casa perquè els seus pares no poden pagar l’hipoteca neix en qualsevol racó de la ciutat.

La gran tragèdia es que no el reconeixem, passem de llarg, estem massa ocupats en les nostres compres de Nadal i no tenim temps de conversar amb aquella família que te un problema molt greu, estar al carrer perquè el banc s’ha quedat amb la seva casa, i no saben a on viuran quan neixi el seu fill. I llavors penso en el Sagrari de l’Església a on Jesús ens espera a tots, i ens espera amb les mans obertes perquè li deixem els nostres obsequis de Nadal, com van fer els Mags d’Orient. La diferència esta en que Jesús no vol regals dels grans magatzems, vol els regals que Ell ens va ensenyar:- Estimar el proïsme amb tanta força, que tot aquest amor es transformi en servei, en simpatia, en calor humà capaç de compartir amb aquests germans que moltes vegades ignorem, perquè tenim molta pressa i molta feina per celebrar “el no se que”, que es el que jo crec que s’ha de dir quant deixem a Jesús de banda i ens perdem dins del món com un vaixell a la deriva en una gran tempestat.

Demanem a Déu Nostre Senyor amb tot el cor, que ens doni la seva saviesa per saber anar per el món i descobrir d’aquesta manera el veritable Nadal.

              Fins aviat.

LA PREGÀRIA

En aquest moment, estic pensant amb molta satisfacció en la vetlla d’advent, dedicada a “la vida naixent” i que es va fer a la cripta de la nostra parròquia. La pregària, juntament amb un rosari dedicat a la Mare de Déu, va estar molt ben dirigida per el grup “Almas Pequeñas” i per el nostre rector Mn. Joan. Jo crec que els qui érem allà ens hi varem sentir molt compenetrats uns envers els altres i d’aquesta manera varem demanar amb tot el cor a Jesús per la vida en tots els seus aspectes, i sobre tot des-de el moment de la seva concepció fins al moment de de la vida plena al costat de Jesús.

Aprofito també per felicitar de tot cor a tot aquest grup d’oració que cada dimarts es reuneix en comunitat d’una manera senzilla i a la vegada amb una dignitat molt gran, i que de ben segur això fa que Jesús i Maria estiguin molt contents amb aquest grup de pregària “Almas Pequeñas”. Aquesta pregària “de la vida naixent” la va demanar “el Papa Benet XVI” perquè es celebrés a totes les parròquies en aquesta vetlla d’advent la qual pot ser una bona preparació per el naixement de Jesús, que juntament amb la seva vida, mort i resurrecció, va ser el testimoni suprem per saber valorar la nostra existència en tots els aspectes de la seva creació.-“En les persones, en els animals, en la vida vegetativa i en tot el que Nostre Senyor va crear”, perquè tots nosaltres en poguéssim gaudir-ne, i a la vegada ser els cuidadors d’aquesta natura incomparable en bellesa i en amor a qualsevol obra, que hàgim pogut fer els éssers humans.

             Fins aviat.