LA CALOR TAMBÉ ÉS BONA

El final del mes d’Agost s’acosta, i la calor continua amb la seva força, rodejant-nos per tots els costats i fent que en les hores més fortes del dia, tinguem que resguardar-nos dins de casa per no agafar una calorada que ens podria portar greus conseqüències per la nostra salut; però com sempre, jo penso que ens hem de mirar la part positiva i per això crec que aquestes hores de reclusió recomanable, son una bona ocasió per llegir un bon llibre, tenir un canvi d’impressions amb la família o simplement descansar i pensar en noves fites pel pròxim curs.

            Aviat arribarà el mes de Setembre i amb ell una etapa nova, plena d’activitats i que com cada any volem millorar i fer-la més efectiva.- “Déu faci que sigui així”.- Per això, els dies que ens queden de l’estiu hem de procurar descansar i omplir-nos de piles, i faci o no faci calor, hem d’ésser positius i mirar sempre la part  bona de les coses; la calor empipa , però com ja he dit en altres ocasions, aquesta calor és com una benedicció del cel per moltes persones que no tenen res, ni un trist sostre, i han de dormir a la intempèrie on l’únic llençol són quatre cartrons i un tros de manta que alguna ànima caritativa els ha donat. Per tota aquesta gent, les nits caloroses d’estiu són com un tresor  molt valuós i que quan arriba el fred s’esgotarà perquè les nits caloroses es faran gèlides com el glaç.

            Que Jesús ens ajudi a tots, a saber ajudar a tothom qui ho necessiti, sigui directament o indirectament, procurant que els que ho puguin solucionar o facin, i ja no tinguem que esperar a que més d’una persona la puguin trobar morta en mig d’un carrer.

            Fins aviat.

                                                                                                 Mª. Carme Giménez

           

EL GRAN TRESOR DELS CRISTIANS

Aquesta setmana hem arribat a la meitat del mes d’Agost; la data tan bonica i entranyable com és la de l’Assumpció de Maria i a on per tot arreu del nostre país les festes majors i els actes populars es donen cita aquest dia i a la vegada que s’honora a la nostra Mare del Cel, és gaudeix també de tot l’ambient festiu, oblidant per una estona la crisi que tots estem patint i procurant gaudir en companyia de tots els veïns i veïnes d’un dia d’alegria i compenetració amb el nostre entorn, per això hi ha aquella dita popular que diu.- “més val un bon veí al costat que un familiar allunyat”.

            I com a contrast a tot això el meu pensament vola de la festa popular a la sala d’espera de un hospital, ja que per circumstàncies personals, el mateix dia 15 vaig passar una estona en aquella sala i allà tot era diferent, havia més tristesa però també hi havia tendresa d’uns amb els altres i llavors vaig pensar que tant en la festa com en la malaltia la mà de Jesús s’expandeix  com una capa de protecció. En la festa ens sentim germans i això és el més important que ens pot passar i en l’hospital ens acostem més uns amb els altres, perquè quan no estàs bé comprens més al que està malalt i t’acostes a ell, “com ho feia Jesús”.  Per això el meu pensament aquesta setmana és centra en el gran tresor que tenim els cristians, que és la presencia de Jesús sempre al nostre costat, siguem on siguem Ell mai ens deixa sols i el tresor que constantment  ens està donant mai és devalua, mentre que nosaltres el vulguem sentir sempre al nostre costat.

            Fins aviat.

                                                                                                          Mª. Carme Giménez

L'AGOST DE L'ESPERANÇA

En aquests dies, quan et lleves al matí, un gran silenci es respira per tots els costats; es nota que estem de vacances. La ciutat està més buida i els que restem aquí, ens agafem la vida més tranquil·lament sense presses ni estrès.  És una època molt maca per poder llegir amb calma i també per fer-hi una mica de meditació en el que podem millorar tots plegats i en agafar piles com diu Mn. Joan, per poder començar un nou curs, fent de les nostres activitats un camp de treball a on l’amor i el servei siguin el fi principal de la nostra vida.

            També penso que no hem de tenir por per dolenta que sigui la situació que estem vivint, per això aquest Agost, l’anomeno “l’Agost de l’esperança”, doncs moltes vegades aquestes situacions de tanta crisi i tanta angoixa per a moltes famílies tenen també la seva part positiva, i és l’esperança en adonar-te que la gent en general es bolca al costat de qui ho necessita, l’esperança de que no estem mai sols, que hi ha algú que sempre està al nostre costat, que és val de les nostres mans i dels nostres peus, i encara que ens hagem d’estrènyer molt fort el cinturó, tenim l’alegria de recuperar el valor d’estimació al proïsme i l’esperança de que arribarà el dia en que la situació s’estabilitzarà i tot això ens haurà servit per valorar i compartir molt més tot el que ens ha donat la vida, perquè en el fons, l’essencial de la nostra existència no és ni el diner ni el poder, és simplement sentir-nos germans i aprendre a estimar tal com Jesús ens va ensenyar, i que només la esperança en un futur millor i compartit entre tots, serà la base, per poder començar a fer-ho.

            Fins aviat.

                                                                                                   Mª. Carme Giménez

ELS NENS DE SÍRIA

Avui, en plenes vacances, amb les platges repletes de banyistes i de molts nens jugant amb la sorra amb les seves pales i galledes infantils; i també quan a les nostres muntanyes  s’hi desplacen moltes persones per gaudir de la frescor de l’aire sota aquests arbres tant meravellosos del nostre planeta; doncs no molt lluny de nosaltres, en ple segle XXI, hi ha un lloc en que en aquest moment els nens no poden gaudir de l’estiu; a on tot es pols, misèria i bombardeig, a on la fúria i el domini per el poder, s’han emportat tot el que s’han trobat al davant, i les il·lusions dels infants s’han transformat en mirades de fam i de terror i en una manca total de seguretat per a qualsevol d’aquests petits; això és el que està passant a Síria  que s’ha convertit en l’infern d’aquest estiu.

            I llavors el meu pensament es situa en aquest lloc, i em pregunto:- no seria millor per tots parlar-ne, mirar de trobar una solució, cedint una mica totes les parts, i en lloc de destruir el país, començar a construir un país nou i en pau?- I a on tots aquests infants que en aquests moments estan patint tant, puguin tenir una infància feliç, la que té dret cada nen, doncs jo crec que els petits no tenen perquè ser víctimes del odi, de la venjança i de la discòrdia .- Quina vergonya! Només ens queda l’esperança de que algun dia, el món sencer clami tot ell, davant d’una situació tant greu, i s’aturin d’una vegada per sempre totes aquestes armes infernals que fan tant de mal a la nostra humanitat.

            Que Jesús ens ajudi a veure les coses amb claredat i que molt aviat es trobi una solució que faci la vida més fàcil per a totes aquestes persones de Síria, que ja no saben quan es estiu o hivern, perquè en aquests moments només coneixen la fam i la por.

            Fins aviat.

                                                                              Mª. Carme Giménez