DÉU ES FA VISIBLE EN CADA MOMENT DE LA VIDA

En un món tan ple de neguits, de guerres, de baralles polítiques, i de tanta crisi econòmica, la qual ha provocat tanta misèria i tantes necessitats bàsiques, ha sorgit una flor olorosa in plena de colors meravellosos.- “la solidaritat”, una solidaritat digna de lloança per part de tots.

            Hi ha solidaritat amb els aliments, amb la companyia a persones soles i malaltes, amb els menjadors socials d’infants i adults, en l’estona de companyia, en què molts joves a les nits, fan aquest servei a molts indigents que estan al carrer, i en moltes coses més que segurament omplirien tota la pàgina.

            Totes aquestes coses són la part positiva d’aquesta època en la què estem vivint i en la que molta gent s’ho passa d’allò tan malament.

            És per això que val la pena reconèixer amb la veu ben alta, que l’Esperit bufa i bufa molt fort. Que Nostre Senyor es fa llum en tots aquests voluntaris, que amb les seves mans i els seus peus, fan d’instrument de tot un Déu que sent invisible es fa visible a qui el vol veure.

            I avui dissabte, faci fred o calor, molts supermercats s’ompliran de nois i noies que junt amb alguns adults, ajudaran a omplir aquests carros d’aliments en el que moltes famílies necessitades s’hi beneficiaran en aquests moments de tanta incertesa.

            Donem gràcies a Nostre Senyor per haver-nos deixat el seu esperit que és el que ajuda a què tot això es pugui realitzar. Jo penso que en aquesta quaresma, tots aquests exemples i testimonis ens ajuden a tots en arribar a la Pasqua, amb el cor ple de joia, d’amor i de gratitud cap a aquest Déu, que malgrat que molta gent a vegades dubta que hi sigui, quan veuen totes les tragèdies que s’estan succeint en el nostre món. Aquests testimonis que són l’altra cara de la moneda, ens el fa veure a cada moment, i el veiem resplendent i majestuós quan mirem a la cara a cada un dels nostres voluntaris.

                                               Gràcies a tots.

            Fins aviat.

                                                                                                            Mª. Carme Giménez

TOT EL QUE FEM, ÉS GRÀCIES A L'ESPERIT SANT

Quantes vegades hauríem d’estar agraint-li a Nostre Senyor per tantes gràcies que vessa sobre tots nosaltres durant les vint -i -quatre  hores del dia, i normalment ni ens adonem, ni hi pensem, perquè ens sembla que tot el que ens passa i fem durant el dia, és el més normal del món.

            Aquesta setmana ha sigut la segona, que a la nostra parròquia ens ha sigut donat un taller de lectura per poder proclamar més bé la Paraula de Déu quan llegim les lectures de la missa; és molt interessant i jo crec que serà productiu d’ara en endavant quan fem aquest servei tan important.

            Doncs bé, el meu pensament aquesta setmana, és centre en el fet de qué som un bon grup de gent els que hi assistim. Que malgrat les dificultats, problemes, petits o grans mals que puguem tenir, estem allà asseguts, escoltant amb atenció, volen fer-ho el millor possible per a ser uns bons instruments d’aquest Jesús, que quan caminava i predicava pels camins i pobles de la seva terra, donava tot l’amor a tothom consolant, ajudant i servint.

            Per això penso que nosaltres, com a petits instruments d’aquest Déu tan meravellós, i amb la seva ajuda que ens dóna a cada moment, és molt important poder tenir una formació per petita que sigui, per poder fer d’aquest servei que és el de “proclamar la Paraula de Déu”.   Donem gràcies a Jesús per tota aquesta força que ens dóna a tots plegats, que no és altre que el mateix “Esperit Sant” que ens ajuda a superar en cada moment tots els fronts oberts que puguin haver-hi en la nostra vida.

            Gràcies Jesús per tot l’amor que ens dónes.

                                                                                                         Mª. Carme Giménez

 

"LA RESURRECCIÓ" LA PRIMAVERA DE LA NOSTRA VIDA

Estem arribant a la primavera, aquesta estació tan bonica, a on es poden veure els camps verds i plens de flors, i a on també ve de gust, fer de tant en tant una petita excursió i gaudir d’aquesta naturalesa, que és un dels millors regals que el nostre Creador ens ha fet a tots nosaltres.

            Per això avui penso en la Pasqua, en aquesta Resurrecció de Jesús, que ens porta a tots l’alegria de la salvació, de l’esperança; que es semblant a aquests camps verds i plens de flors, però unes flors que mai es marceixen, ni perden l’olor. 

Són les flors de l’amor, de la solidaritat, d’aquesta entrega total de Jesús que malgrat les nostres debilitats humanes, no ha dubtat ni un moment en donar-se tot Ell. Per ensenyar-nos el camí veritable per arribar a una primavera total en les nostres vides d’éssers humans.

Així ho han entès tots els nois i noies de confirmació que s’han apuntat en massa, en la recollida d’aliments del dia 29 a les portes d’un supermercat.

És una entrega als seus germans més necessitats, i com un ram més d’aquestes flors de primavera han volgut sentir dins d’ells tot aquesta aroma de perfum natural, fent aquest servei tan bonic com és donar al que ho necessita i fent així seva, aquella frase de l’Evangeli a on Jesús en (Mt. 25,34-35) diu:   Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:  »--Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món.      Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir;

        Fins aviat.

                                                                                              Mª. Carme Giménez

 

 

¡NO HI HA DRET!

Aquesta setmana varen donar per la televisió una noticia positiva, molt bona i que en un futur esperem que no molt llunyà, pugui donar esperança de curació a molta gent  que en aquest moment pateix aquesta malaltia tan greu com és el cáncer.

            Es una investigació de varis anys, un equip de metges han descobert perquè després de patir un càncer, en algunes ocasions esdevé  una metàstasi i així propagar-se a altres òrgans del cos, la investigació continua per poder combatre-la i esperem que en molt poc temps tingui resultats.

            Com poden comprendre és una notícia molt encoratjadora i de les bones que últimament hem sentit en el “tele” noticies; doncs bé només va sortir un dia i a una hora concreta, no se’n va parlar més.

            Ahir, abans d’ahir, i no se quantes vegades més al obrir la “tele” només surt la notícia d’una baralla entre dues adolescents, a on una d’elles pega una pellissa a l’altre, això jo comprenc que és un fet molt lamentable i que no hauria de passar mai, però la solució no està en exhibir el fet a cada hora i a cada moment, la nena que ha fet això, segons diuen no està molt bé psicològicament, motiu de més per exhibir-ho menys.

            Jo penso que una de les solucions seria tancar la “tele” en aquest moment i que es quedés sense audiència, doncs crec que és intolerable beneficiar-se de famílies que cauen en desgracia per tenir el màxim de audiència.

            I com sempre demano a Jesús que ens ajudi a tots,  creients i no creients a saber sempre com hem d’actuar, doncs a vegades ens passem tots de la ratlla.

            Fins aviat.

                                                                                               Mª. Carme Giménez

¡QUE BONIC VA SER!

Avui aquest pensament setmanal, no pot estar en cap altre lloc, que no sigui aquest teatre ple de “gom a gom” a on infants, famílies, amics, veïns, catequistes i mossens van crear un caliu i un clima entranyable de fraternitat, que, us ho ben asseguro no es pot demanar més.

            Els petits artistes ho van fer d’allò més bé, i van posar la il·lusió,  saber compartir,  ajudar-se uns amb els altres perquè tot sortís bé i això amic meus és el valor més positiu que es pot treure de tota aquesta moguda.

            Va ser la primera vegada que en la catequesi parroquial s’ha fet un festival de teatre, jo penso que ha sigut una idea excel·lent de tot el grup de catequesi, encaminada cap aquests infants que a través del seu esforç, han vist en cada representació, el que podien treure de fruit per a la seva vida personal.

            Hi ha infants que malgrat ser encara molt petits, han entès molt bé el que estaven fent, i això serà un record vivent en les seves vides, doncs a part d’actuar han vist la participació de les seves famílies, ajudant-los en els vestits, en l’acompanyament a l’assaig i a on tota aquesta ruta els ha servit, per veure que seguir a Jesús no és avorrit, que seguir a Jesús sent encara un infant és l’etapa de la vida en què es poden fer moltes coses divertides i sanes; simplement perquè Jesús era alegre, divertit i estimava molt als nens.- quin motiu més, pot haver-hi per passant-nos-ho bé al seu costat?

            Que la nostra catequesi del segle XXI,  sigui sempre positiva i plena de joia i que els nostres petits infants, ens facin sempre gaudir de la seva alegria, que no és altra que l’alegria de Jesús,que per això sempre el tenen al seu costat.

            Fins aviat.

                                                                                                 Mª. Carme Giménez