AVIAT TINDREM DOS NOUS DIAQUES

Ja estem quasi a finals de curs, i això es pot veure en la mateixa naturalesa. Els arbres de les places estan plenes de fulles d’aquell ver tan llampant que et dóna pau i tranquil·litat en observar quelcom raconet dels nostres paratges.

            I amb aquesta primavera de cada any, ens arriba també l’ordenació al diaconat del nostre seminarista i amic l’Albert i ara és quan el meu pensament es dirigeix a Jesús, demanant-li que li doni tota la saviesa i la llum, perquè sigui un bon diaca i segueixi aquest camí de Jesús en el servei i amor al proïsme, el mateix hem de demanar pel Emmanuel que també el tenim a la catequesi especial i que si Déu vol el dia 25 de maig, juntament amb l’Albert accediran al Diaconat donant aquest testimoni tan bonic d’entrega al servei de tots els germans.

            Jo penso que estem en un moment de la història en què les vocacions no són tan nombroses  com ho podien ser  any enrere, però també penso que en el món que vivim i amb totes les coses que hi ha per distreure el jovent, que hi hagi joves que ho deixin tot per seguir a Jesús després de dos mil anys, és del més important i sorprenent que ens pugui passar, i llavors m’adono que Jesús mai ens deixarà sols, que sempre estarà al nostre costat perquè els laics puguem ser persones responsables i sapiguem ajudar en totes les possibilitats a aquells joves que ho deixen tot i s’entreguen a Nostre Senyor, amb l’alegria de ser testimonis del Mestre, en un món que a vegades camina al revés de tot el que ells volen fer, servir i estimar.

            Moltes felicitats a tots dos.

                        Fins aviat.

                                                                                                           Mª. Carme Giménez

GRÀCIES SANT PARE PER TANT BONIC TESTIMONI

¡És impressionant viure la Setmana Santa!; i malgrat que cada any pràcticament fem i escoltem el mateix, nosaltres ho captem i ho notem de manera diferent. Les Escriptures Sagrades no canvien, però nosaltres no som els mateixos cada any i aquesta diferència és la que ens fa penetrar dins nostra, quelcom fragment dels textos Sagrats que altres anys no ho havíem sabut asimilar.

            Ahir a la parròquia vàrem viure el Dijous Sant, i com sempre va ser molt emotiu i familiar. Tots ens coneixem i tots vàrem participar d’aquest últim sopar, recordant una vegada més a Jesús en el que també ho va celebrar  amb els seus amics i en el que va rentar els peus a tots ells, per això Mn. Joan va fer el mateix amb una bona colla de nens i joves, recordant a tots que un dels valors més grans dels cristians és la humilitat i l’amor al proïsme.

            També una de les coses més emotives  que jo trobo en el Dijous Sant és aquesta hora Santa de les deu de la nit en què tots ens trobem molt junts a Jesús, i tant de bo, mai en cap moment de la nostra vida ens adormim  al seu costat; i que sempre amb la seva ajuda estiguem molt desvetllats per atendre a quelcom necessitat que veiem en algun dels nostres germans.

            Una notícia molt bonica d’aquest Dijous Sant, és aquesta lliçó d’humilitat i d’amor al proïsme del Papa Francesc:- ha celebrat la missa del últim sopar en una casa de la perifèria de Roma, és la fundació Don Carlo Gnocchi, una fundació de mutilats i discapacitats la majoria dels qual han d’anar amb cadira de rodes;  va rentar els peus a dotze d’aquestes persones entre les quals hi havia un musulmà.  Ho va fer amb una senzillesa impressionant, donant testimoni d’amor al proïsme, i imitant així a Jesús que ho va donar tot per els altres incloent la mateixa vida.

            Fins aviat.

                                                                                                   Mª. Carme Giménez

JERUSALEM MORT I RESURRECCIÓ: TERRASSA ANY 2014

Un any més  hem arribat a Setmana Santa, demà dissabte a la missa del vespre, una bona quantitat de nens i nenes de catequesi, beneiran els rams en record d’aquell dia que Jesús va entrar a Jerusalem i a on la multitud el va rebre amb les seves branques d’olivera a les mans.

                A vegades penso, que amb la quantitat d’anys que han passat i amb totes les preocupacions, tragèdies i penúries que tots passem, aquesta alegria de beneir el ram, d’assistir a totes les celebracions de setmana Santa, de commemorar la gran joia de la Pasqua, és com el miracle que ens fa l’Esperit Sant en cada moment de la nostra vida, i malgrat hagin passat més de dos mil anys, sentim aquesta felicitat d’estar al costat de Jesús, de demanar-li perdó de totes les faltes que fem durant el dia, d’acostar-nos a Ell i voler estar amb Ell com si fos el primer dia que va ser  crucificat.

                Esperem que també aquests infants a qui donem la catequesi i que ens estimen molt, entenguin  a la proporció dels seus pocs anys, aquest misteri tan gran que cada any revivim, i en el que jo penso que ens sentim molt a prop de Jesús perquè solament així el nostre cor s’omple d’una felicitat, que no es pot comparar a res que puguem trobar humanament.

                Bona Setmana Santa i que la puguem viure el més a prop de Jesús que ens sigui possible. Jo personalment recomano l’hora Santa del dijous Sant, a on d’una manera especial ens podem acostar a Nostre Senyor i viure aquest gran misteri.

                Fins aviat.

                                                                                                     Mª. Carme Giménez

               

UN TESTIMONI DE VIDA

Avui amb una satisfacció i alegria indescriptible, penso en la missa d’ahir per la tarda vespre a on tota una família van portar a l’Església una nena molt petita, feia poc que havia nascut i la van portar per agrair-li a Nostre Senyor aquest regal tan gran, com és el d’una vida. Darrere queden els problemes i totes les trifulgues que es puguin tenir en el dia a dia, l’important és aquesta vida tan petita que el nostre Creador a través de nosaltres com a instruments seus ens ha donat.

            I allí estaven tots ells, en senyal i testimoni davant el món sencer de què quan neix un petit nadó, és una de les joies més gran que puguem tenir en  la nostre existència.

            Va ser un testimoni molt bonic en el que totes les persones que estàvem allí de ben segur que ho vàrem agrair de tot cor, ja que poder contemplar aquella petita a la qual van portar amb tanta il·lusió davant Nostre Senyor, és una joia que no es veu cada dia.  Donem gràcies a tots ells per aquest testimoni i demanem de tot cor a Jesús, que ajudi a moltes persones que potser no ho tenen tan clar, que el pitjor en lloc de llum tenen pors, neguits i que nosaltres no podem jutjar, només podem estimar i ajudar en el que bonament puguem, i el millor amb l’ajut de Jesús aquestes pors es poden transformar en esperança, si no girem l’esquena a molta gent que potser necessiten per part nostra d’una mirada afectuosa, amable sense retrets, per saber també un dia valorar la vida en tota la seva dimensió, i que el nostre creador ens ofereix a cada moment.

            Fins aviat.

                                                                                               Mª. Carme Giménez