PILAR DE TOTA L'ESGLÉSIA

Aquesta setmana estic pensant en que un cop hagi passat la quaresma, temps de reflexió i de pregària personal, per poder expressar a Nostre Senyor totes les nostres inquietuds i tots els nostres desitjos, malgrat que Ell els coneix a tots perfectament;  Arribarà Diumenge de Rams i jo crec que si Déu vol, ja tindrem un nou Papa.

            Un Papa que il·luminat per la llum de Crist, arribarà ple d’il·lusió  i amb moltes ganes de millorar tot allò que no estigui prou bé, i segurament dins del seu cor tornarà a sentir aquelles paraules que Jesús va dir a Pere – “Pilar de tota l’Església”.

            També penso que Diumenge de Rams és un dia molt apropiat per fer-hi la primera missa, doncs ens fa recordar a tots, l’entrada la Jerusalem de Jesús, a on va ser rebut per la gent amb rams d’olivera i llorer. Aquest any si això es possible ,es farà el mateix a Roma en aquella plaça de Sant Pere que també estarà repleta de fidels, i en la que un nou Papa començarà una tasca tant important que necessitarà en tot moment l’ajuda de Jesús i que estic segura que sempre el tindrà al seu costat.

            Que en aquest dia tant ple de joia, Jesús ens beneeixi a tots a través del Sant Pare, sigui a la plaça o no, però siguem a on siguem estarem units a la nostra Església, que malgrat ésser humana i pecadora, és la nostra Església i ens l’estimem molt; i a través de la pregària  comunitària preveres i laics, pregarem a Jesús perquè sempre estigui unida i perquè ajudi al Papa que Jesús designi, perquè per molt que els homes decideixin, és Jesús qui té l’última paraula i n’estic completament convençuda que Ell el triarà perquè sigui aquest pilar de renovació i d’amor que conduirà aquesta Església per el camí de la llum, de la sinceritat i de l’amor entre tots els pobles de la terra.

            Fins aviat.

                                                                                                 Mª. Carme Giménez

UN TESTIMONI PAPAL QUE ENS POT AJUDAR A TOTS

Aquesta setmana una noticia impactant i molt important per tots nosaltres, ens ha sorprès a tots i en els primers moments ens ha sobresaltat el nostre cor.

            “El Sant Pare dimiteix”. La raó  d’aquesta gran i poc usual decisió és la seva avançada edat , en la que no es troba en les òptimes condicions físiques per exercir un lloc de tanta envergadura i responsabilitat com és el del cap de l’Església, amb tots els seus problemes i feina que això representa.

            Jo personalment penso que és una decisió valenta, amb un coratge excepcional i a la vegada humil, doncs la veritat és que a vegades a nosaltres mateixos ens costa reconèixer les nostres mancances en quan a la salut es refereix i volem actuar com si res no passés. Ens ha donat un testimoni tant valent que jo crec que ens ho podem aplicar tots en la nostra vida.

            Penso que Nostra Senyor ens te reservades en cada etapa de la nostra vida una missió, i també crec que no pot ésser la mateixa als vint, al cinquanta o als setanta anys i això és un deure i una obligació que tots tenim com a cristians, en saber descobrir a cada moment que és el que podem fer i el que no; i amb l’ajut de l’Esperit Sant sabrem descobrir-ho.

            També és veritat que en l’Església falta gent jove, però no creiem que ens podríem preguntar tots plegats.- si és que els que no som tant joves ens aferrem en uns llocs determinats en les nostres comunitats, i fem com de paret a un relleu, que en moltes ocasions sempre seria una renovació molt bona en quant a il·lusió i idees noves en tots els àmbits de les nostres comunitats?

            Pensem-hi tots plegats i aprofitem doncs aquest últim servei de Benet XVI que no és altre que aquest gran testimoni humil i ple de coratge i demanem com sempre a Jesús, que ajudi a Benet XVI en tots els anys que li quedin aquí a la terra i també que el futur Papa, vingui ple de idees renovadores i plenes de il·lusió, per fer de la nostra Església una casa per tots i totes a on puguem veure aquest Regne de Déu que no és altre cosa que la pròpia persona de Jesús.

            Fins aviat.

                                                                                                          Mª. Carme Giménez

RESPECTE I CONVIVÈNCIA

Avui podem donar les gràcies a Nostre Senyor, per la tarda tan fructífera i agradable que vàrem passar dissabte passat; totes les persones que vam poder assistir a la ruta interreligiosa, la qual ens va servir per conèixer-nos entre molts germans nostres, que malgrat no tenir les mateixes formes en quan a les creences es refereixen, si sabem tots, que tenim el mateix Pare del Cel, encara que li donem un nom diferent per anomenar-lo, però Ell és el Pare de tots; i a tots ens estima tant que va donar la seva pròpia vida en la persona del seu Fill, per la salvació de tots, sense cap discriminació per a ningú.

            Primer vàrem assistir a la Mesquita  a on un grup d’infants ens va regalar una petita oració cantada en àrab, feta amb molta il·lusió per la seva part i on tots vàrem ésser molt ben rebuts. El mateix ens va passar a l’Església Evangèlica Bethel a on tots vàrem ésser molt ben acollits. Després vam anar cap a la nostre parròquia de Sant Cristòfor a on tots junts vàrem sentir una mica d’història de la nostre Església, molt ben feta per el nostre company i amic Ferran, i que juntament amb les vespres que vàrem resar tots plegats i amb els cants d’entrada i de final reforçats per la nostra coral els quals van estar acompanyats amb uns breus parlaments molt bonics i de molta amistat i solidaritat, fets per el nostre rector Mn. Joan, acompanyat en tot moment per el nostre arxipreste Mn. Josep Esplugues, ens vàrem dirigir al Temple  Bahà’i a on també vàrem ésser molt ben acollits amb els seus cants i pregàries i després  d’un pica-pica  molt bo, ens vam acomiadar donat gràcies a Déu per haver-nos omplert de pau i esperança el cor de tots els qui vàrem poder assistir.

            Fins aviat.

                                                                                                    Mª. Carme Giménez

LA IL·LUSIÓ DE LA PARTICIPACIÓ

Si vàrem tenir la ocasió d’assistir a l’última missa familiar que va tenir lloc aquest passat dissabte, us veu poder adonar que els nens i nenes que formaven part dels grups, que en aquest dia havien preparat moltes parts de l’Eucaristia, tenien una il·lusió molt gran; per a tots ells és molt important ajudar al mossèn, fent d’escolans, o portant les ofrenes, comentant l’Evangeli o llegint les pregàries per tota la comunitat.

            Per això jo penso, que mentre assisteixen a la catequesi, el seu interès en aprendre coses de la vida de Jesús “és molt gran”.  Es normal que moltes vegades en les sessions es belluguen molt i es cansen, però no es cansen per el que han d’aprendre i tot el que els podem transmetre les catequistes, es cansen a vegades perquè han passat hores a l’escola i tornar a seure se’ls fa una mica feixuc; per això jo crec i considero important que la catequesi ha d’ésser molt dinàmica, que el mateix temps que van coneixent la vida de Nostre Senyor, els cants i els jocs, també puguin entrar en totes les sessions, això jo crec que els pot ajudar a entendre que Jesús era alegre, ple de vida i per aquesta raó el cor dels nens ha d’estar sempre ple d’alegria i de pau.

            Jo no se si quan hagin fet la comunió, continuaran el seu camí integrats en la nostre comunitat, però si n’estic convençuda de que tot el que han aprés en aquest temps de preparació, algun dia en la seva vida quotidiana els servirà de base per poder afrontar tot el que la vida els ofereixi; el record de Jesús és incomparable i malgrat que a vegades ens sembla que no ens escolten, el seu cor és com una esponja amarada en la que es va integrant tot el que se’ls va dient i Jesús com a pare bondadós  i ple d’amor per tots ells, comprèn a aquests infants que tant els agrada jugar i està sempre al seu costat, i ho estarà mentre visquin, per la senzilla raó de que un dia tots aquests nens i nenes van voler ser els seus amics en la catequesi de la nostra parròquia.

            Fins aviat.

                                                                                                                Mª. Carme Giménez