LA NOSTRA COMUNITAT

Avui el meu pensament va lligat a la nostra comunitat de sant Cristòfor.  Una comunitat que va sempre allà on pot participar, sempre amb alegria, companyonia i també ajudant en tot el que sigui possible si el moment ho requereix.

            Aquest passat dissabte va ser per un motiu molt especial en que ens vàrem reunir moltes persones de la parròquia en una església veïna i molt bonica com és la de Nostra Senyora de Montserrat, acompanyant al nostre vicari Mn. Xavier, el qual va ésser anomenat administrador parroquial de la veïna parròquia.

            Va ésser una cerimònia molt agradable, presidida per el Sr. Bisbe Salvador Cristau i en la que també vàrem estar acompanyats per gent d’altres parròquies. Després de la missa vàrem compartir tots plegats una estona de tertúlia, mentre gaudíem  d’un apetitós refrigeri que ens va ésser ofert a tots els qui vàrem assistir.

            Demanem a Jesús com sempre perquè guiï els passos d’aquest pastor de l’Església en aquesta nova etapa que Nostre Senyor li ha posat al davant. També penso que en el temps tant incert i de malestar que tots estem vivint, pertànyer a una comunitat de l’Església en la que ens sentim estimats i a la que estimem molt, és un gran tresor que Jesús ens ha donat a tots, per això crec que la millor manera d’agrair-li tant valuós regal, és saber treure el fruit de tot això i que el benestar i l’amistat incondicional que ens aporten totes les persones de la comunitat, sigui la gran pila que ens doni el gran impuls per sortir al mig del món i amb el nostre testimoni sempre amb l’ajuda de Jesús, poder donar esperança, il·lusió de viure i de tirar endavant a tanta i tanta gent que ho necessita i no tenen aquesta sort, de tenir una comunitat que és la gran família dels cristians.

            Fins aviat.

                                                                                                Mª. Carme Giménez

UN TESTIMONI DE FE, ET POT IL·LUMINAR EL DIA

En moltes ocasions un testimoni de fe i d’esperança, et pot il·luminar el dia; i això et fa donar gràcies a Déu, ja que en el temps que estem vivint i amb l’ambient  que ens rodeja, és difícil trobar gent que passant-li moltes desgràcies és valenta i està plena de fe i de coratge.

            Es tracta de una amiga meva a la que per diferents circumstàncies de la vida feia molts anys que no ens veiem. Doncs bé, el testimoni a que em referia és d’aquesta persona que després de que se li morís la seva filla de dos anys d’una greu malaltia, el seu marit molt jove encara, va tenir un accident i també va morir, li van quedar tres fills molt petits, a on el més gran no superava  els set anys. Ella ha lluitat i ha treballat per els seus fills amb una força i una valentia digne d’admiració, i en aquest moment quan tots són grans i molt bones persones tots, un altra vegada un càncer fulminant s’ha emportat el seu fill gran deixant també dues criatures molt petites.

            Ella m’ho explicava plorant, però plorant donava gràcies a Nostre Senyor per tots aquests anys que va tenir el seu fill gran al seu costat i em deia que la força que ella tenia l’hi donava Jesús, que juntament amb tots els seus que estaven al costat de Jesús, l’ajudaven a tirar endavant.

            Quan sents això i veus que després  de tanta desgràcia, la fe continua i encara augmenta, et fa adonar que en nostre món  no hi ha res perdut, que encara hi ha molta gent que moltes vegades passa desapercebuda, però que la seva fe, amor i esperança omplen de llum tot l’ambient en que ens movem i això ens fa veure i sentir que Jesús mai ha marxat del nostre costat i que el trobem a cada moment i en cada història personal del proïsme.

            Donem gràcies a Déu per la vida que ens ha donat, i que es la joia més valuosa que podem tenir.

            Fins aviat.

                                                                                             Mª. Carme Giménez

TORNEM A COMENÇAR

Avui penso amb molta joia, en la preparació de la catequesi que vàrem tenir la setmana passada. Va ser una reunió molt agradable, en la que el bon humor i les ganes de treballar per una catequesi millor no hi van faltar; i això crec, que és molt important en aquest projecte tant bonic, com és l’evangelització d’aquests petits, que moltes vegades i per desgracia, ens arriben a la parròquia sense casi haver sentit parlar de Jesús.

            De totes maneres n’estic segura que Jesús des de el Sagrari està molt content, i somriu, veient el bullici i les ganes de riure i de saltar de tota aquesta mainada que encomanen una satisfacció viva a tota la comunitat.

            També la propera setmana tornarem a les noves inscripcions i una nova tanda de nens i nenes s’apuntaran a la nostra comunitat i per això el meu pensament aquesta setmana, es vol transformar en una pregària viva cap a Jesús, perquè ens ajudi a tots a saber transmetre de la millor manera a tota aquesta quitxalla, tot l’amor que Ell ens ha ensenyat a compartir amb el proïsme, i que ens continua ensenyant, en el interior del nostre cor i en tots els moments de la nostra vida.

            Fins aviat.

                                                                                                    Mª. Carme Giménez

QUAN ES TANCA UNA PORTA, DÉU ENS OBRE UNA FINESTRA

En mig de tant malestar i de tantes preocupacions en que està submergida la nostra societat, el meu pensament aquesta setmana es basa en “l’esperança”, i en que tot aquest mal son, en el que tantes famílies ho estan passant tant malament, passarà molt aviat i una altra vegada hi haurà feina per a tothom i la confiança en un futur millor tornarà a imperar en el nostre país.

            També crec que per els creients, és més fàcil passar tot això; la fe en que Jesús el tenim al nostre costat, ens ha de servir per no caure en la desesperació i pensar també en aquella dita que deien els nostres avis: “quan es tanca una porta, Déu ens obre una finestra per poder respirar”.  Doncs bé, amb tot aquest panorama al nostre voltant, ens ha arribat el mes de Setembre i amb ell, totes les activitats a la nostra parròquia que molt aviat tornaran a funcionar.

            Una de les primeres activitats és el curset bíblic que fem un cop al mes i que hem engegat aquest dissabte com a primer del curs, en el qual llegim l’Evangeli i Mn. Joan ens fa l’explicació corresponent després d’haver comentat cadascú el seu parer sobre el text. Us asseguro que val la pena aquesta estona, en la que omplim “piles” i ens sentim tots molt bé, i sobre tot ens sentim molt a prop de Jesús, que en definitiva és la persona a qui seguim, i el que ens ajuda en tot moment a superar totes les dificultats, que no vol dir que no les haguem de passar, però ens ajuda a passar-les amb esperança i confiança.

            M’agradaria molt que us decidíssiu a venir, aquí no hi ha límit d’edat, poden haver joves de 80 i fins i tot de 90 anys i també us diré que és una bona ocasió per participar en la parròquia en una activitat que per a mi és una de les més importants, ja que és el coneixement de la vida de Jesús, per poder aplicar-la després a la nostra, que tanta falta ens fa a tots plegats, en aquests moments de tanta incertesa en el futur.

            Fins aviat.

                                                                                       Mª. Carme Giménez

EVANGELITZAR ÉS ESTIMAR I RESPECTAR AL PROÏSME COM JESÚS ENS VA ENSENYAR

Ara que es parla i es parlarà tant de la nova evangelització, penso aquesta setmana en tota la gent que tenim al nostre voltant, fills, nets, veïns; jo crec que són els primers que han de notar en nosaltres, aquest intent de nova evangelització, i d’aquesta manera com una gran cadena humana, ajudar a tothom a entendre el gran amor de Jesús cap a la humanitat sencera , sense cap discriminació de religió o de color de pell.   

            A  vegades també penso que molta gent s’ha apartat de l’Església perquè no ha trobat aquest caliu tant agradable que et fa sentir que estàs a casa teva, i això és bàsic per a qualsevol ésser humà.

            L’Església és la casa de Déu i la casa de tots nosaltres, doncs entre tots la formem, per això crec que tots tenim part de responsabilitat en que les persones no es sentin bé entre nosaltres o els sigui indiferent el assistir o no a comunitats parroquials. A vegades pot ser una mirada no gaire convincent, jutjar els demés sense tenir cap dret a fer-ho, i tantes i tantes coses que en moltes ocasions ni ens adonem que les fem, però que a moltes persones la nostre actitud els pot fer molt mal, doncs en la vida tots passem moments baixos, i un petit detall és bàsic per la nostre estima personal.

            Penso també que estimar com ens diu Jesús, és posar-te en el lloc de l’altre i fer-li el que voldríem que ens fessin a nosaltres; o sigui procurar que tothom es senti bé al nostre costat, veure les coses positivament i ajudar sempre a que tot pugui millorar, però amb tot l’amor i caritat que sigui possible. Crec que només així es pot arribar a que molta gent que ha deixat les nostres comunitats pugui tornar; però sempre a través de l’amor i la caritat, del respecte i de l’acolliment per a tothom sense cap mena d’etiqueta.

            Penso també que Jesús ho vol així, doncs Ell així ens ho va ensenyar i ho continua fent en tots els moments de la nostra vida, només fa falta que nosaltres sapiguem escoltar-lo i comprendre’l amb aquest do de saviesa natural que només Ell ens pot donar.

            Fins aviat.

                                                                                               Mª. Carme Giménez