DÉU PARE, CREADOR

Hem arribat a finals de Maig, i com cada any, anem acabant totes les activitats del curs. Aviat arribarà el ple de l'estiu, i la calma i el descans s'apoderarà de tots nosaltres. Aquesta setmana finalitza la catequesi i es en la festa del dissabte on tancar-em un altre curs de sessions de catequesi, on una bona colla d'infants i adolescents han compartit amb nosaltres les seves inquietuds e il.lusions i sobre tot hem apres tots plegats moltes coses de Jesús, per poder seguir el seu camí i estimar-lo cada dia més.

Penso amb molt d'afecte en tots aquests infants i sé que Jesús durant tot l'estiu els ajudarà a recordar tot el que hem après d'Ell, i que de ben segur sempre estarà amb ells al seu costat. Desitjo de tot cor que durant aquest espai de temps, valorin la meravella de la natura que Déu va crear per tots nosaltres, com son els boscos plens d'arbres, rodejant molts dels nostres llacs i rius; també la immensitat del mar amb les seves roques il.luminades per el sol, que sembla reflectir la llum brillant i majestuosa de Nostre Senyor.

L'estiu es una època molt important per poder veure en tota la natura, la mà creadora de tot un Déu que probablement s'ha valgut d'algun fenomen o cataclisme, però que no deixa de tenir aquest segell de bondat infinita que ha volgut per tots nosaltres una natura meravellosa, a la que hem de cuidar i respectar, ja que tots nosaltres som els instruments d'aquest Déu que ens ha confiat la seva obra magistral.

                        Fins aviat.      
                                                                                          Mª. Carme Giménez

AMOR I PROTECCIÓ

El passat fi de setmana van començar les primeres comunions d’aquest any. Una festa plena di’l.lusió i d’alegria per tots aquests nens i nenes que han rebut per primera vegada a Jesús dins el seu cor; i veien això, el meu pensament es centra en un moment concret de la cerimònia “es l’instant de donar la pau” tots baixe’n de l’altar amb una felicitat indescriptible, buscant amb la mirada el banc de la seva família per donar-lis aquella abraçada d’amor i pau i també a la vegada trobar en els seus pares aquella protecció i seguretat que tot infant tant necessita.

I llavors, de cop penso en una persona molt gran, a qui aquest matí l’hem acompanyat a un “CAP de la seguretat social” perquè la visités el metge. Aquesta persona te fills, però tots tenen feina i no poden acompanyar-li; la van a veure poc, perquè tenen moltes coses a fer i d’aquesta manera l’in-diferència d’aquests fills i la soledat d’aquesta persona s’ajunten i van formant com una paret de gel, que va desfent l’amor i la protecció que també necessiten molts dels nostres avis.

Molta d’aquesta gent gran i que viu sola,recordant la seva vida, es fan multitud de preguntes amb ells mateixos, una de molt freqüent es aquesta. “Perquè si tota la vida he treballat per els meus fills em tracten així?” i la pregunta queda en l’aire, i només Jesús ens la podria contestar, perquè nosaltres no podem jutjar a ningú; l’únic que podem fer es el que Jesús vol que fem, agafar la ma d’aquest avi o avia i ajudar-li amb el que puguem, traïen importància del tracte d’aquests fills, que si se n’adonessin del dolor que provoquen en el cor dels seus pares, de ben segur que actuarien d’una altra manera.

Demanem a Jesús amb tot el cor que aquests infants de la comunió, trobin sempre en els seus progenitors aquest amor tant profund que necessiten i sàpiguen també donar el mateix amor i protecció, quan aquests ja no siguin joves ni forts, però que els continua’n estimant i pregant a Déu cada dia per ells.

                 Fins aviat.
                                                                                                   Mª. Carme Giménez

LA PAELLA DE L'AMISTAT

Avui al escriure aquest pensament de la setmana, ho faig amb molta alegria i amb un bon gust d’amistat i companyonia, al recordar el dia de germanor de la parròquia amb la tradicional paella, on un any més ens varem reunir tots amb un únic fi, “el de estimar-nos tots tal com Jesús vol que ho fem”.

Felicito de tot cor, a tota la gent del centre parroquial, que com sempre no miren ni les hores ni el temps, per preparar-ho tot, i perquè tothom es sentis còmode i passi un dia d’allò més bo.

Per això amb aquestes ganes d’esser bons acollidors i amb molta simpatia i caritat humana, van fer seure al nostre fill minusvàlid i amb cadira de rodes en una punta de la taula, perquè la cadira entrés bé; i també amb la mateixa caritat humana, van fer que tot un grup de joves, per altre part companys del nostre fill, puguessin asseure’s junts i gaudir d’aquest dia a la vegada que ens contagien a tots amb els seus somriures i també amb el seu servei, ja que quan es va acabar tot, van ésser els primers en agafar la escombrar i deixar-ho tot net “com una patena”.

Jo crec que això es l’amor que Jesús vol que ens tinguem uns amb els altres. A l’Església tots som iguals, es ben cert, però a Nostre Senyor també li deu agradar que comprenguem aquests fets especials i als qui “ Ell” estima molt. Els organitzadors de la paella ho van entendre i jo els hi dono de tot cor les gràcies per la seva gentilesa i el seu amor als qui més ho necessita’n.

          Fins aviat.
                                                                                        Mª. Carme Giménez

DONES I HOMES DE BONA VOLUNTAT

S’està acabant un altre curs i com cada any també finalitzaran la majoria d’activitats de la nostra parròquia i tornarà tot a la calma i tranquil-litat de l’estiu i de les vacances.

I pensant em això, me n’adono que falten molts pocs dies per a la cel-lebració de la primera comunió dels nostres infants de la catequesi amb els quals, setmana rere setmana hem anat aprenent la vida de Jesús, hem parlat de moltes coses amb ells i ens els hem sentit molt aprop nostre.

També cada any ens passa el mateix, sentim com una enyorança pels nens que ja no veurem més sigui per les circunstancies que siguin, ja que molts no continuaran aquesta formació catequètica tant important en la seva adolescència i en la que la catequesi els pot ajudar molt en aquest món tan difícil que ens envolta.

Sentim també esperança perquè molts continuaran i s’integraran en el Cate-Club, on apart de la catequesi s’ho passen molt bé, amb els jocs i amb els cants fins arribar a la confirmació on llavors ells ja es sentiran ferms seguidors de Jesús; que no vol dir que siguin nois rars, al contrari, seran nois normals, alegres i amb unes ganes de viure, que només Jesús ho pot donar.

Per això penso que li hem de demanar a Nostre Senyor que els guiï a tots ells, tant als qui ja no veurem per la parròquia, com als qui continuarem tenint entre nosaltres; que sàpiguen ser homes i dones de bona voluntat i amb un amor molt gran per a totes les persones que tinguin al seu costat. Això es el que hem intentat transmetre-els, sempre amb la ajuda de Nostre Senyor, i desitjo amb tot el cor que no ho oblidin mai.

        Fins aviat

                                                                                                   Mª. Carme Giménez