SOL, ROSES I DRACS

Avui penso en aquest dia tant bonic, tant florejat, tant ple d’alegria com és “Sant Jordi”.  Aquest any l’hem viscut tots, com un oasis en mig d’una crisi que sembla que no s’acabarà mai, i a on tantes persones s’ho passen d’allò més malament; per això aquesta diada ens ha servit a tothom per oblidar-nos durant unes hores de tot aquest mal son, veien en els carrers i places, tantes i tantes parades de llibres i roses que ens donava en veure-les molta satisfacció i alegria. A més la temperatura i el sol radiant, també ens van fer companyia i van ajudar a que el dia fos del tot complert.

            La gent necessitem estones d’esbarjo, malgrat els problemes i els mals tràngols que ens porta la vida, per això un bon remei per tot el que està passant es passejar una estona i poder contemplar aquestes roses tant boniques que Nostre Senyor ha creat per adornar-nos la vida.

            En la missa de Sant Jordi, Mossèn Joan  ens va parlar del drac i de tants dracs que podem tenir en la nostra existència, com el drac de l’enveja, el drac de la discriminació, el de la indiferència etc. Jo també penso que aquests dracs els hem de desterrar de la nostra vida, com va fer Sant Jordi que va vèncer al seu; i així de mica en mica vencent els nostres dracs s’anirà per un altra banda  acabant la crisi que no deixa d’ésser un drac molt gros en la nostra societat, i sempre amb l’ajuda de Jesús podrem per fi començar tots plegats una vida nova, i també haurem aprés  d’aquesta situació tant dolenta, una bona lliçó, que és la de conformar-nos en el que tenim i no fer cas dels bancs quan t’oferien tantes i tantes ofertes que en el fons només eren paranys per fer-nos caure en benefici dels seus propis interessos.

            I ajudant-nos entre tots, mirant sempre que en el dia a dia a ningú li falti el imprescindible per viure i anirem construint aquesta terra nova que tanta falta ens fa. El demà ja vindrà i tenint a Jesús al costat no hem de tenir por de res.

            Fins aviat.

                                                                                              Mª. Carme Giménez

EL SOL SURT CADA DIA PER TOTHOM

Estic escrivint aquest pensament en un dia de molta calor, malgrat siguem només en primavera, sembla ben bé que aquesta estació tant bonica hagi passat de llarg per donar pas al estiu lluminós i calorós que ens ha envaït de ple i ens envolta per totes bandes.

            I com un contrast a tot això que he estat explicant, aquesta tarda hem assistit a l’enterrament de la germana del nostre escolar major, tant estimat per tots nosaltres com és en Jordi.

            En Jordi i tantes persones com ell a les que estimem molt, assisteixen a la “catequesi especial”, i com la paraula ho diu són especials, desprenen dolcesa, són molt nobles en com diuen les coses, perquè diuen sempre el que pensen ens agradi o no ens agradi, i quan fan una malifeta, ho acaben confessant, perquè dins del seu cor no saben el que és la maldat i la rancúnia; només demanen una cosa, que els estimem molt i que els tractem com a persones normals, o sigui parlant com correspon a la seva edat, no com a nens petits.

            També volen ser útils, i fer les coses que fem tothom dintre les seves pròpies limitacions, malgrat tenir un altre rellotge  i un altre manera d’actuar.

            Però el que més voldria remarcar és aquest dret que tenen a la vida, i a estar en aquest món tots els anys que puguin viure gaudint de tot el que Nostre Senyor i la Naturalesa ens ha donat a tots els éssers humans.

            Jesús quan va venir a la terra, va venir per salvar-nos a tots; des de els més intel·ligents als menys, des de els més nobles als que non ho són tant, per els que donen amor  i per els qui ens menyspreen.

            Jesús estima tothom, mai va fer cap discriminació a ningú, mai es va avergonyir de que el veieren  parlar amb samaritans o amb gent de mala reputació i el més important de tot això, és que Jesús està sempre avui i ara amb tots aquests nois i noies discapacitats, tinguin l’edat que tinguin i els hi dona aquella llum que només Ell pot donar i els guia per aquesta vida que com tots nosaltres tenen el mateix dret a gaudir-la i a viure-la ja que en el fons, tots ells són els preferits del Nostre Pare del cel.

            Tot això ho dic com a mare d’un d’aquests nois i com a col·laboradora  en la catequesi especial de la qual cosa em sento molt feliç.

            Fins aviat.

                                                                                          Mª. Carme Giménez

"AL·LELUIA CRIST HA RESSUSCITAT"

Estic molt contenta pensant en aquest passatdiumenge, en el que vàrem celebrar el dinar de germanor de la nostra comunitat, i en el que una vegada més, la companyonia  el trobar-se bé uns amb els altres i el poder compartir junts cants i paella ens ha carregat a tots d’aquesta pila de bones intencions, que tenim cada un de nosaltres dins del cor, i que ens ajuda en el dia a dia a fer una mica millor totes les activitats de la nostra vida; i sobre tot ens ha fet adonar que a part de la família de sang que tots tenim a casa, en tenim un altra que és la nostra comunitat i a la que estimem molt i amb la qui ens reunim totes les setmanes per lloar a Nostre Senyor i celebrar junts l‘Eucaristia, record d’aquesta Pasqua que acabem de celebrar i en la que tots estem molt contens, i repetim amb alegria, la paraula tan bonica com és Al·leluia, Al·leluia.

            Seguir a Jesús no és fàcil, però és tan gran i tant meravellós, que no es troben les paraules per expressar-ho. Nosaltres no el podem seguir com ho feien el deixebles i tota la gent que el coneixien, llavors en aquell temps, tots corrien i s’apinyaven al seu voltant per tocar-li la túnica, per estar a prop d’ell i escoltar tot el que deia i segurament mirar d’adaptar-ho a les seves vides.

            I llavors jo penso en lo maco que seria, que també nosaltres correguéssim en multitud per entrar a l’Església, per estar a prop del Sagrari, per poder escoltar les lectures, el salm i la seva Paraula a través del Mossèn, i el més important de tot, perquè això que haguéssim sentit, donés sentit a la nostra vida, de la que ens parla moltes vegades Sant Pau i que només hi arribarem, quan coneguem de veritat aquest amor de Crist, que nosaltres avui i ara l’hem de trobar en tots els nostres germans, que són tots ells “el proïsme universal”.

            Fins aviat.

                                                                                                        Mª. Carme Giménez

HEM INTENTAT ACOMPANYAR JESÚS

S’ha acabat oficialment la Setmana Santa amb totes les seves celebracions, que començant en el diumenge de Rams hem anat seguint un a un tots els passos de Jesús; “la seva passió”, el últim sopar, del qual vàrem reviure el lavatori de peus i en el que dotze persones de la comunitat i de diferents edats s’hi van acollir i a on el Mossèn amb un acte d’humilitat  impressionant va fer el mateix que Jesús, “ser servidor de tots”.

            I llavors el meu pensament es centra concretament en aquella hora santa de les deu de la nit a on intentàrem acompanyar a Jesús en aquella hora tant amarga i a on diuen que va suar sang; i pensant amb tot això, sabent que era un home de veritat, completament humà, perquè malgrat la seva divinitat, res no li va evitar de patir aquell martiri perquè tots nosaltres ressuscitéssim en  Ell com Ell va ressuscitar, en una resurrecció que ha de començar ja en aquest món donant sempre un testimoni de fe, i pensant sempre que aquesta fe que el Senyor ha posat en el nostre cor, és el tresor més gran que podem tenir.

            Doncs bé, tal com us deia, aquella hora santa, va ser com un bàlsam en les nostres inquietuds; Jesús estava allà amb nosaltres, en el Sagrari, en tot l’ambient que ens rodejava i ens inundava de pau amb la seva presència.

            Vaig donar-li gràcies perquè després de més de dos mil anys ens va donar l’oportunitat de poder estar al seu costat en aquella nit tant tràgica i plena de dolor. També hem de donar les gràcies al Mossèn per la preparació tant bonica i entranyable de la pregària.

            Gràcies Jesús, mai t’allunyis del nostre costat i siguem on siguem ajuda’ns a transmetre tot aquest amor, que ens dones a cada moment.

            Fins aviat.

                                                                                                     Mª. Carme Giménez