LA VILOLÈNCIA ENGENDRA VIOLÈNCIA

Un somni meravellós m’ha alegrat la vida durant una bona estona; malauradament només ha sigut un somni.

            Per fi, els països de tot el món havien acabat amb tot el seu armament. No existien els fusells, ni les pistoles, ni les bombes destructives, ni els tancs, ni els vaixells ni avions de guerra, ni les armes químiques que maten a tantes persones com si fossin insectes repel·lents. També els diners destinats a tant armament, es repartia entre tots els pobles del món que pateixen tanta fam i necessiten mitjans de treball per poder construir un país digne i acabar amb tanta misèria.

També els estats es respectaven entre ells, ja no hi havia l’afany de poder i vassallatge d’un poble sobre l’altre; cada país podia ésser lliure i viure plenament en la seva cultura, la seva llengua i les seves pròpies costums i manera de fer les coses, i el més bonic de tot això és que un país ajudava l’altre en el que podia necessitar, com fan els bons veïns d’una escala en totes les seves necessitats.

De sobte he despertat degut al soroll de la tele, on acabaven d’anunciar que en molt poc temps al país de Síria entraran exercits per venjar-se de les armes químiques que uns grans malvats havien fet servir dies abans, provocant la mort a més d’un miler de persones matant-les com a mosques.

            I llavors he pensat que aquest remei que volen aplicar, portarà a la mort, no a mil persones, malauradament seran  milers d’elles, que es veuran abocades a la destrucció i a la misèria total.

Que Jesús ens ajudi a tots, i faci que la saviesa d’aquests governants augmenti i que s’adonin un dia, que la violència només engendra violència i que l’únic camí que existeix per superar tot això, és el de la veritable justícia on a través d’ella la pau es pugui expandir per tots aquests pobles que tant ho necessiten.

            Fins aviat.

                                                                                    Mª. Carme Giménez

SER FELIÇ AVUI DIA, ES SENTIR QUE JESÚS FORMA PART D'UN MATEIX

Aquesta setmana una homilia molt bonica i entranyable feta per Mn. Xavier, m’ha fet pensar en lo gran i meravellós que és seguir a Jesús, el Mn. deia que hauríem de ser valents i no mostrar en cap moment vergonya ni por pel que diran o deixaran de dir, doncs com tots sabem molt bé, seguir a Jesús en el món que vivim es anar sempre  contracorrent i que seguir-lo a Ell només ens pot donar felicitat interior.

            I llavors el meu pensament s’ha centrat en Jesús, aquest Jesús que jo penso, que si no formés part de nosaltres mateixos no podríem fer res de les petites coses que fem cada dia. Ell ens impulsa i ens dona aquesta força tan necessària per tirar endavant malgrat les contrarietats, i a més fer-ho tot amb alegria; doncs com molt bé sabem tots, els problemes de tot tipus ens rodegen per totes bandes, siguin de salut  o d’altres coses, però gràcies a Jesús amb la seva força i amor i amb la seva presència la qual sentim al nostre costat, fa que totes aquestes contrarietats les veiem d’un altra manera; això no vol dir que les evitem, però sí que les anem superant amb valentia gràcies a la força de  Jesús que mai ens ha deixat.

            De veritat us dic que parlar de Jesús m’agrada tant i és tant immens, que desitjaria amb tot el meu cor que tothom el pogués conèixer encara que només fos una miqueta , “de veritat que val la pena”, doncs jo penso que si volem trobar la felicitat que tothom tant en parla, només ho aconseguirem notant que a Jesús el tenim al nostre costat en totes les activitats que fem durant tot el dia, no necessitem estar apart per trobar-lo, Jesús vol estar en nosaltres sempre, bé, sempre que nosaltres volem que hi sigui, jo crec que aquí hi ha la riquesa tant gran que tenim, i que moltes vegades ni pensem, aquesta llibertat que el nostre Pare del cel ens dona per saber acollir o no, tot el que ens regala contínuament, com és l’esperança quan els nostres problemes els veiem al límit, “la fe” quan veiem que només Ell ens pot ajudar a saber acceptar la voluntat del Pare i tenir la confiança plena en aquell dit que diu: “Quan se’ns tanca una porta, Déu ens obre una finestra”, i finalment l’amor, aquest amor que no és altra cosa que la felicitat que sentim en el nostre cor malgrat els problemes i contrarietats i si llegim la Carta Encíclica  del Papa Francesc “La llum de la fe” en la pag. 45 diu:  35. La llum de la fe en Jesús il·lumina també el camí de tots els qui busquen Déu, i constitueix l’aportació pròpia del cristianisme al diàleg amb els seguidors de les diverses religions.

            Mes avall afegeix: Déu és lluminós, i es deixa trobar per aquells qui el cerquen amb cor sincer.

            Oi que és bonic parlar i pensar en Jesús?

                        Fins aviat.

                                                                                             Mª. Carme Giménez

QUE JESÚS PROTEGEIXI EGIPTE

Aquesta setmana el meu pensament es solidaritza  de tot cor amb el poble d’Egipte, a on malauradament la violència ha fet estralls a tot un país, provocant cents de morts i un munt de ferits, cremant esglésies cristianes i edificis públics; i llavors em pregunto.- “si l’únic remei és el diàleg” .-“si perquè es solucioni tot, s’han de posar a negociar sempre amb unes converses sobre la taula”.-perquè no es comença per això? I ens estalviaríem els morts, els ferits i el sofriment de tanta gent, que sense tenir cap culpa, te que patir les conseqüències tràgiques  d’una falta se saviesa per part de uns governants que lluiten pel poder al preu que sigui, sense importar les vides humanes, perquè per desgràcia l’únic desig que tenen es poder disposar de quant més poder millor.

            Tal com he dit abans, jo crec que el que falta és saviesa, que no vol dir saber moltes coses, vol dir veure la llum que ens guia per a on hem d’anar i aquesta llum de la saviesa només ens la pot donar el nostre Pare del cel, sempre que nosaltres l’ha vulguem rebre.

            Demanem com sempre a Jesús que doni aquesta llum de la saviesa a tots aquests dirigents egipcis perquè portin al poble a un diàleg obert i a unes eleccions democràtiques, que els doni l’equilibri , l’estabilitat i la pau que tot poble te dret a tenir.

            També demanem a Jesús que la família del nostre seminarista l’Albert, estigui bé i que el Senyor els protegeixi en aquests moments tant dolorosos en que es troba aquest país.

            Fins aviat.

                                                                                                    Mª. Carme Giménez

LES DUES CARES DEL FINESTRAL

Avui degut a una circumstància familiar he estat en la sala d’espera d’un gran hospital el qual està situat davant el mar, i en que a través  d’un gran finestral es podia veure la platja, a on molta gent es banyava i prenia el sol, i també moltes barques navegaven pel mar, en un dia on el sol lluïa amb una força impressionant donant vida a tot el que es movia sota d’ell.

            I llavors el meu pensament es posava en totes aquelles persones, que en aquell moment omplien aquella sala, i que contrastaven amb les que es veien a través del finestral assaborint de les seves vacances.- ¡Quantes angoixes i quantes penes! Per molta de la gent que allà es trobava, esperant anhel-ants que s’obrís la porta de la consulta i alguna esperança o certesa positiva, se’ls pugues comunicar en el seu historial mèdic.

            I com sempre, en totes les etapes de la nostra vida siguin millors o pitjors, jo crec que sempre hi ha d’haver una il·lusió per viure, i aquesta il·lusió ens ha de donar l’esperança en un futur millor; perquè jo crec que mentre estiguem en aquest món hem de tenir l’obligació de lluitar per la nostra vida i per la vida dels qui tenim al costat, fen amb l’ajuda de Jesús tot el que estigui a les nostres mans perquè així sigui, i si no aconseguim el fruit del que ens agradaria, haurem aconseguit les ganes d’haver-ho intentat i això és el que val; doncs saber acceptar la voluntat del Senyor en cada moment, es aconseguir la felicitat i la pau que necessitem per a viure en aquest món nostre, un regal incalculable que ens ha donat el nostre Pare del cel.

            Fins aviat.

                                                                                             Mº. Carme Giménez

JESÚS ENS CONVIDA A MIRAR A TRAVÉS DELS SEUS ULLS

Aquesta setmana, malauradament han succeït un munt de tragèdies humanes, degut als molts d’accidents, els quals han deixat morts i ferits en tot el nostre món....”el tren de Santiago”, “el autocar italià” que casualment també es dirigia a Santiago i el tren francès que impactant amb un altre ha provocat també molts de ferits. Són desgràcies molt fortes que poden canviar la vida de moltes persones, però que no es pot fer res més que pregar pels morts i ferits i també per tot el dolor de les seves famílies, perquè sàpiguen acceptar-ho de la millor manera possible, i tirar endavant amb la seva vida, doncs sempre hi ha algú al costat per poder lluitar i sobretot estimar, ja que l’amor és el millor do que tota persona humana pot tenir i un remei molt fort pel cor de cadascú.

            Malgrat tot això una part molt positiva ens dóna molts ànims i esperança, i és la solidaritat de tanta gent que sense pensar-ho dues vegades, es van tirar a les vies per intentar salvar moltes vides humanes que havien quedat atrapades dins els vagons; i llavors t’adones de que en el nostre món hi ha molta gent que no dubta en ajudar al proïsme, molts samaritans que no tenen cap por en arriscar la seva vida quan veuen que algú els necessita, i això és el que va fer tot un petit poble de Galícia, commocionat amb tanta tragèdia.

            També aquest matí una altra noticia positiva ha posat color i alegria a aquest estiu, ha sigut a Castellar del Vallés a on un grup nombrós  de persones joves i més grans dediquen totes elles unes hores a la setmana a fer un reforç escolar als nens i nenes de primària que no poden pagar un professor i que els costa alguna assignatura per poder afrontar i tirar endavant el nou curs, totes elles són mestres en actiu i mestres jubilats i n’estic segura  que seran les millors vacances de la seva vida doncs de ben segur Jesús estarà sempre en totes elles. Així també com tots els voluntaris  de “l’associació de joves amics de la gent gran” que normalment actuen a Barcelona i malgrat estar en el mes d’Agost, acompanyen a molta gent gran que està sola i que l’únic al·licient que tenen es esperar a aquest jovent perquè els tregui a passejar una estona o els acompanyi al metge.

            Jo crec i penso que això és el que ens vol transmetre el Papa Francesc, quan en la carta encíclica “La llum de la fe” i en la pàgina 25 hi ha un fragment que diu.

            “El cristià pot tenir els ulls de Jesús, els seus sentiments, la seva condició filial, perquè és fet partícip del seu Amor, que és l’Esperit. I en aquest amor es rep en certa manera la visió pròpia de Jesús.

            Bona setmana a tothom i fins aviat.

                                                                                                                   Mª. Carme Giménez