LA PRIMAVERA

Al començar la primavera.-“que per a mi és l’estació de l’any que més m’agrada”; es pot veure com tot el regne vegetal creix amb més vigor que mai, a la vegada que va mostrant una bellesa extraordinària quan tots els nostres arbres es van poblant d’aquelles fulles tant verdes i boniques, que reben una lluminositat incomparable amb la llum reflectida del sol. També els parcs infantils s’omplen de nens i nenes que amb les seves rialles i els seus jocs, ens fan adonar que la vida continuarà desprès de nosaltres, i que cada any es el mateix, però no per això ho trobem menys bonic i casi sempre hi trobem algun detall en que no ens hi havíem fixat altres vegades.

Llavors el meu pensament s’estableix dins la Quaresma. Cada any la celebrem, cada any llegim els mateixos Evangelis, però també cada any i descobrim alguna cosa nova en els seus continguts i cada any també volem ser millors, perquè tots ens adonem que necessitem donar millor fruit en moltes coses, per quan ens arribi de ple la nova primavera o sigui “la Resurrecció de Jesús”; i aquella creu en la que Jesús hi va passar tantes penúries, es transformarà en el nostre cor, en una immensa valls de flors i d’aigües transparents que ens donarà la pau i la felicitat, que només en la Resurrecció de Nostre Senyor podem aconseguir.

“Benvinguda la primavera” i sobre totes les coses. “Benvinguda la primavera de la Pasqua” que aviat vindrà; i que solament un Pare ple d’amor, ja que Ell es l’Amor, ens pot donar a tots nosaltres.

          Fins aviat.
                                                                                                                                   Mª.Carme Giménez

EL SOMNI DE L'AMOR

En aquests dies, el meu pensament es per totes aquelles persones del Japó, que estan patín la pèrdua de familiars, amics i veïns, per causa d’aquest terratrèmol tant fort i potent, capaç de produir l’explosió de centrals nuclears amb els greu risc de partícules i radiacions que tant mal poden fer a tots els éssers humans.

Això amb fa rumiar una vegada més, en que tots nosaltres som petits i febles, en que ni els més poderosos del món poden lluitar contra la natura quan aquesta s’enfada i esclata de la manera més brusca i danyi-na per tots nosaltres. També ens fa entristir, quan sento que molta gent diu.- “Si Déu existís, no deixaria que passessin aquestes coses”. També diuen.- “Quin Déu es aquest que permet que mori tanta gent innocent?

Al sentir totes aquestes expressions, jo com a persona senzilla i humil demano sempre l’ajut de Jesús,i per això m’atreveixo a dir, que Nostre Senyor no vol que passin aquest successos que fan mal, però Ell ens va donar la llibertat per viure i compartir entre tots aquesta natura d’una bellesa meravellosa encara que a vegades ens dona sotracs molt grossos. Hi han parts del nostre planeta que son propensos en aquests fenòmens naturals i si fóssim capaços d’estimar-nos tal com Jesús ens va ensenyar, viuríem tots ens els llocs on hi ha menys perill, ens repartiríem entre tota la humanitat, tots els béns naturals de la terra i molta mortaldat deixaria d’existir.

Se que això que estic dient, només es un somni, però m’agradaria que aquest somni ens ajudes a contestar, aquestes expressions entristidores que molta gent fa contra el Nostre Pare del Cel. Ell no vol el mal per nosaltres.-“Com ha de voler el mal, si va donar la vida per tota la humanitat”?.- No serà que som nosaltres, els que ens hauríem de plantejar dues preguntes”?

Perquè permetem tots plegats, que hi hagi gent que visqui exposada en terra de terratrèmols, quan hi han parts del nostre planeta que son més segures i estables? Serà que no sabem ésser uns bons instruments d’aquest Déu, que tant confia en nosaltres?

I perquè tenim tanta por a que molta gent que viu malament en països llunyans busqui en les nostres terres Europees, més seguretat i més qualitat de vida”?

Sincerament jo crec que Nostre Senyor ens ho ha donat tot per gaudir d’aquesta vida, inclosa la llibertat, que malauradament moltes vegades ens costa de digerir.

           Fins aviat.
                                                                                                                               Mª.Carme Giménez

MÓN I ESGLÉSIA

D’aquí a dos dies serà el començament de la quaresma amb la celebració del dimecres de cendra. Una altre vegada més tornarem a començar una quaresma que ens portarà a la celebració més gran per tots nosaltres, com és la Pasqua.

Penso també en tanta i tanta gent, que si els hi preguntem, que és la quaresma?- no saben respondre, o malauradament els importa molt poc el que això representa. I jo em pregunto,- serà que nosaltres, cristians del segle XXI ens costa d’ésser un veritable testimoni quan ens barregem en el món de cada dia, fora dels murs de l’Església?

“Es molt difícil l’època que ens toca de viure”-¡molta gent ha perdut la fe, i com diu moltes vegades el Mossèn, estem en terra de missió! i jo crec que es per aquest camí, on hem de posar tot el nostre esforç sempre amb l’ajut de Jesús, en estimar, fer una cara alegre i tenir sempre el somriure als llavis malgrat les dificultats. Això pot ésser la pregunta que molta gent es pot qüestionar.- Com es que tenin tants problemes sempre estan contents? I si ens ho pregunten a nosaltres, la resposta es molt fàcil.- No estem sols, tenim Jesús que sempre ens obra la porta perquè ens entri l’aire pur que ens ajuda a respirar i a saber acceptar totes les contrarietats.

Que Jesús il.lumini a tota aquesta gran massa de gent que a part de no creure, es burla i critica a l’Església i a tots els que l’integrem, i que sàpiguen descobrir en el nostre petit testimoni, la gran sort de tenir tot un Déu com a Pare nostre i que sempre el sentim al nostre costat.

         Fins aviat.

                                                                                                                          Mª. Carme Giménez

EL GRAN EQUILIBRI

Avui hem vist per la “tele”, com el sol, el gran astre de la llum i de la calor, i que alimenta el nostre planeta, feia unes flamarades inhabituals que eren curioses de veure, en aquesta foguera tant immensa com es el sol.

Hi llavors he pensat en el gran equilibri establert en tot l’univers. Tot el conjunt de planetes i estels tenen una organització tan perfecte, que per moltes explosions i transformacions que hi hagin hagut, jo crec que sense la mà i el segell del nostre Creador, el nostre món i tot l’univers en general no tindrien aquesta harmonia tant majestuosa i tant bonica per poder viure i gaudir-ne tots nosaltres.

Si en el nostre món, i entre la humanitat en concret, existís un equilibri semblant, s’acabarien moltes coses que ens fan patir als éssers humans. Un sol món; ” ni un primer, ni un tercer món”- solament un,- on tothom tingues tot el necessari per viure i per ser feliç- on tothom podes gaudir de la seva cultura i de les seves costums,- sense cap necessitat de traslladar-se a mils de Km. per tenir una vida millor, i que en la majoria de vegades no és així, perquè la seva il.lusió es transforma en problemes i dificultats. Demanem a Jesús que il.lumini la mentalitat dels governants de la terra, per poder començar a veure la llum del equilibri que tant es necessita.

I nosaltres amb l’ajuda de Jesús podem equilibrar moltes petites coses que tenim al nostre voltant:

- Que tots els avis tinguin una estona de companyia.

- Que en els barris de la nostre ciutat hi hagi pau, concòrdia, ajuda i respecte mutu.

I en definitiva que tot el que puguem fer sempre amb l’ajuda de Déu Pare, es

transformi en un equilibri de pau i d’harmonia en aquest món tant conflictiu que tenim avui dia.

       Fins aviat.

Mª. Carme Giménez