NOMÉS ES POT GUARIR EL MAL, AMB EL BÉ

Avui el meu pensament vola cap aquelles persones, que deixant de banda tots els valor humans i tota l’ètica que com a éssers humans tots tenim, es dediquen a assaltar cases habitades, fomentant el pànic i la inseguretat en molta gent que ho han petit en les seves pròpies carns .  Llavors hem faig una reflexió.-  perquè passa això tant sovint en aquests moments?

            Jo penso que quan els teus valors humans són mínims o moltes vegades ni han arribat a existir, quan en moltes ocasions malauradament has nascut en uns ambients que no són precisament els de la moralitat i el que és pitjor, quan a vegades aquest mateix ambient no t’ha deixat veure el que està bé i el que no ho està, llavors segurament s’agafa el camí fàcil i tenebrós  per obtenir el que no tens, atracant i fen tot allò que a lo millor en altres condicions de vida mai ho hauries fet.

            Jo crec que la majoria d’ells si haguessin trobat en el seu camí persones que les haguessin ajudat, acollit, estimat veritablement, moltes d’aquestes persones no serien així. De totes maneres, nosaltres no podem jutjar a ningú, però sí podem ajudar. Ajudar a la persona que veiem enfonsada, amb poca il·lusió per la vida, i n’estic segura  que en el temps que vivim, tots en coneixem els quals es troben  en situacions límit.

            Que Jesús ens ajudi a saber ajudar a qui ho necessiti i com deia “Teresa de Calcuta” per poder ajudar hem de saber veure a Jesús en: el famolenc a qui s’ha d’alimentar; l’assedegat a qui s’ha de donar aigua; al nu a qui s’ha de vestir i en el solitari a qui s’ha d’estimar.

            I com un petit gra se sorra en aquest temps de crisi, veure a Jesús en cada un dels nostres germans, ens pot ajudar a que ningú desemboqui en cap d’aquestes bandes tant violentes que malauradament han arribat a on han arribat, perquè jo crec que només han trobat mal i tenebres en el seu camí.

            Fins aviat.

                                                                                        Mª. Carme Giménez

SIGUEM SEMPRE POSITIUS

En aquests últims temps, quan obrim la “tele” , el primer que sentim, és normalment una mala noticia; alguna tragèdia natural, males informacions econòmiques, violència de gènere, molt atur etc.....; per això, avui a Déu gràcies, ha sigut diferent i m’ha alegrat el cor, han donat una informació amb un gran valor d’amor i de solidaritat, de les que ben segur es produeixen cada dia, però no es difonen en els mitjans, perquè malauradament  es venen més les notícies amb morbo i cobertes de sang.

            Es tracta en aquest cas concret, d’uns quants matrimonis, que malgrat tenir el seus propis fills biològics, han decidit adoptar  uns altres fills, amb la particularitat de que són infants amb molts problemes específics de naixement, uns nens i nenes que seria molt difícil que algú els adoptés  en condicions normals.

            Un dels matrimonis amb tres fills han adoptat un nen amb síndrome de Down, perquè han arribat a la conclusió de que per molt ben atesos que estiguin en un centre, mai podrà igualar el calor d’uns pares i d’uns germans que se l’estimen com si fos de la seva pròpia sang.

            Podem donar gràcies a Nostre Senyor, quan veus aquests exemples d’amor i de solidaritat i és quan comences a veure el Nostre Pare del cel reflectit en molts dels nostres germans.

            També aprofito per fer un suggeriment a tots els mitjans informatius, de que aquestes noticies i moltes d’altres de gran valor positiu, les reflecteixin més sovint en els informatius, doncs en aquests temps de crisi tant desesperant, les noticies de caira bo i positiu, fan pujar bastants graus l’ànim de les persones i et fan sentir més empenta i energia les quals són dues realitats bàsiques per solucionar potser, molts dels problemes que avui dia tenim, perquè jo penso que l’estat d’ànim de totes les persones, és el més important per arribar un dia a la normalitat de tot un poble.

            Fins aviat.

                                                                                                  Mª. Carme Giménez

ESPERANÇA I SINCERITAT ENS AJUDARÀ A ANAR MILLOR

Feia goig veure, com avui  a primera hora del matí, els carrers s’han tornat a omplir de nens i nenes que amb les seves motxilles a l’esquena anaven cap a l’escola riallers i contents, després d’haver passat les festes Nadalenques amb tota la il·lusió pròpia dels infants, i que tots podem recordar de la nostra infantesa malgrat faci uns quants anys.

            Per això avui el meu pensament vola molts anys enrere, quan encara no havia arribat aquella època, que semblava que tot anava “vent en popa” i que ha derivat en aquesta crisi tan cruel; quan les nostres vacances eren les de sortir una estona a la fresca al caure la tarda i les mares s’assentaven en una cadira a la porta de casa vigilant els nostres jocs i les nostres corredisses.

            També recordo amb molt afecte aquells veïns que eren com una gran família i en el que el valor de l’amistat i de la solidaritat eren els que predominaven  i lo més important era, en que amb molt poca cosa estàvem tots molt contents.

            I pensant amb tot això me n’adono que avui dia, tornem d’una manera u altre a tot això que estic explicant; la crisi està fent molt mal, però al mateix temps té la seva part positiva, que és la solidaritat uns amb els altres, que quan ens desitgem un bon any, ens surt de dins el cor i ens desitgem tot el bé i la millora per tothom; quan hi ha necessitat, més amor i més compenetració flota en l’ambient. Jo no sé, si aquest any serà millor que el passat, però si crec que cada dia necessitem tots més esperança i més sinceritat en tot el que podem fer, i n’estic segura que amb l’ajuda de Jesús i en aquest ambient de voler-ho fer tot més bé, aquest nou any començarà a anar una mica millor perquè lo principal perquè tot vagi bé, és saber compartir tot el que tenim i procurar que en el dia a dia, ningú que estigui a la vora nostra passi veritable necessitat.

            Demanem a Jesús que ens ajudi perquè així ho puguem fer.

            Fins aviat.

                                                                                                 Mª. Carme Giménez

L'AJUDA ENS VINDRÀ DEL SENYOR

Hem començat l’any 2013, el qual jo penso que és un any d’incertesa, de moltes qüestions i també de molta esperança.  Tothom desitja que sigui millor que el 2012 i que a la fi es pugui veure la llum al final del túnel de la crisi, d’una manera especial per a moltes famílies que ho estan passant malament, i d’altres que potser no se les veu en tant males condicions, no perquè tot els hi vagi bé, sinó perquè tenen la possibilitat d’ésser ajudades per la pròpia família, que en moltes ocasions són el avis amb les seves humils pensions.

            Per això hem de esperar i tenir l’esperança de que tot pot anar cap a millor, que d’un moment a l’altre sortiran nous emprenedors que començaran a fomentar el treball i la llista del atur minvarà poc a poc. Si amb l’ajuda de Nostre Senyor tenim aquesta sort, moltes famílies tornaran a una posició estable, doncs l’únic que volen es treballar, poder pagar i fer anar la seva família cap a un futur esperançador.

            També els qui van venir ja fa un temps a les nostres terres, fugint moltes vegades de la misèria, de la desesperació i també de les guerres, puguin trobar per els seus fill i per ells mateixos com a éssers humans que són, unes llars de pau i seguretat, uns bons veïns que els ajudin i els orientin en les costums i les maneres diferents de fer les coses; i perquè tot això sigui possible, tots plegats ho hem de demanar de tot cor a Jesús, posar-nos a les seves mans i acceptar la seva voluntat, mentre compartim amb tothom, vinguin d’on vinguin, siguin del color que siguin i tinguin la religió que tinguin; perquè jo penso que lo que no pot ser, és que hi hagin pobres de primera o segona categoria, “tots som iguals” i el més important, “tots som germans”; per això Jesús va venir a aquest món, va patir a la creu tot el turment i la humiliació per tota la humanitat, i no va preguntar mai a les persones que ajudava o curava, de quina religió eren o a quin país havien nascut.  Jo crec que tots nosaltres hem de seguir el seu exemple eliminant les fronteres entre els nostres destins d’origen.

            Un bon any a tothom i que l’amor incondicional de Jesús ens il·lumini a tots plegats per poder fer una bona tasca en bé de tots els que necessiten ajuda.

            Fins aviat

                                                                                                         Mª. Carme Giménez