LA COMUNIÓ DELS SANTS

S’acosta la diada de Tots Sants i també la festivitat dels fidels difunts, i com cada any penso amb enyorança en totes les persones que han format part de les nostres vides, i que físicament ja no estan entre nosaltres; però que el record de les seves vivències viuran sempre en el cor de tots.

                Pares, avis, oncles i tant d’altres que han sigut base de la nostra existència i ens han ajudat a formar-nos i potser també, els primers que ens van ensenyar aquesta oració tan entranyable com és el Parenostre i així d’aquesta manera vàrem començar conèixer Jesús.

                Això també em fa pensar molt en la Mare de Déu, “com a mare”, simplement com a senzilla i normal dona de poble, que de sobte li agafen el Fill, el qual no havia fet res de mal, només tot el bé que es pot fer en aquest món, i el claven en una creu davant dels seus propis ulls. M’esgarrifo del dolor que devia sentir  com a ésser humà veure el seu Fill martiritzat i assassinat només per estimar i ajudar tothom.

                I el record de Jesús em trasllada  al record de tantes i tantes persones que també per equivocació han mort a les presons, potser a la cadira elèctrica o altres formes de morir, que degut a errors de la justícia han pagat molt car les culpes d’altres....¡ i també tenien pares i tots deuen haver patit molt!

                Que Déu el nostre Pare del cel els tingui tots en la seva llum, “familiars” ”amics” “als culpables o no culpables” que han mort empresonats i que des d’allà a on tot és pau i amor, siguin mediadors nostres per poder seguir aquest camí que Jesús ens va ensenyar, i que és l’únic que ens conduirà algun dia a veure’ls  a tots ells.

                Fins aviat.

                                                                                                     Mª. Carme Giménez

 

SEMPRE HI HA UN DEMÀ MILLOR

El meu pensament aquesta setmana és per tantes i tantes persones que han perdut el seu treball; les quals quan es lleven cada matí, l’únic horitzó que troben al davant és una línia contínua  per caminar cap a una ocupació que per petita que sigui, els pugui ajudar a mitigar bona part de les seves necessitats i sobretot de la seva pròpia estima personal.

            Hi ha famílies que malauradament han quedat el pare i la mare sense feina, amb uns fills petits per mantenir i amb una hipoteca que amenaça cada moment del dia en què es quedin sense sostre, si no és pot pagar quan l’entitat bancària ho reclama.                                                                                                                                               Per això jo penso que davant de tant sofriment que d’una manera o altre ens afecta  tota la societat, brota de sobte “com l’ametller quan floreix en primavera”,- un valor humà molt important! “El de la solidaritat” “el d’estar al costat del qui ho necessita” aquest valor que avui dia gràcies a tanta gent que treballa desinteressadament i incansablement, i que s’estén al nostre voltant com una catifa d’amor envers als nostres germans.

            Em refereixo a tants avis que amb les seves petites pensions, ajuden als fills i als nets a tirar endavant; a moltes associacions  com pot ser la plataforma que ajuda als desnonats i fa d’intermediària per poder dialogar amb les entitats bancàries, amb Càritas      que tant ajuda a què puguin subsistir moltes persones amb aliments i altres serveis bàsics, per poder cobrir la seva vida el més dignament possible.

            Per això hem de donar gràcies a Jesús per tantes persones que amb el seu testimoni fan aquest món més agermanat, i dins la gravetat que tenim en aquest moment, fan florir l’esperança i la confiança en què tot aquest panorama passarà i la normalitat a poc a poc s’anirà        restablint, donant estabilitat a tantes persones que en aquest moment ho estan necessitant molt, degut a la seva desesperada situació.

            Fins aviat.  

                                                                                                 Mª. Carme Giménez                

AL MAL TEMPS BONA CARA

Aquesta setmana malauradament han passat terribles esdeveniments a la nostra societat, com són aquests assassinats de noies molt jovenetes, els aldarulls en l’ambient polític tant carregat de tensions i malestar, les conseqüències de la crisi que ja fa tant temps que moltes persones ho estan passant malament i que sembla que mai s’hagi d’acabar; però malgrat tot això, l’esperança en un futur millor sempre sura en l’ambient. De petita sempre havia sentit dir a casa, que després d’una època dolenta en ve una de molt bona i això és el que desitgem  tots plegats.

            I mentre totes aquestes coses passen al nostra voltant, la plaça de Ca n’ Anglada s’està cobrin de fulles que van caient lentament dels arbres, i a on en un banc de la mateixa plaça estem asseguts amb el Sr. Antonio un gran amic nostre, el qual malgrat tots els problemes físics que té, inclòs la visió, sempre està de bon humor, té una conformitat envejable, ja que sense tenir res, solament una petita pensió, just per sobreviure, sempre el veus amb un somriure als llavis i quan cada dimarts i dijous sortim tots plegats en aquell banc de la plaça, les converses que tenim sempre van plenes de confiança i esperança en un futur millor, malgrat que aquest futur no sigui molt llarg.

Tot això reconforta i anima a fer aquest voluntariat, que t’omple el cor d’unes piles molt fortes i ens fa veure que Jesús sempre està amb nosaltres, inclòs amb molta gent, que sense saber-ho també el tenen al seu costat.

Gràicies Antonio perquè a vegades penso que ets tu el que ens fa aquest voluntariat de fe i confiança el qual ens fa sentir molt bé interiorment.

            Ser voluntari de Caritas és com una injecció de pa amb tomàquet, com ens diu el nostre rector Mn. Joan.

            Fins aviat.

                                                                                     Mª. Carme Giménez

 

 

JESÚS ESPERA ALS NOUS INFANTS

Hem arribat el mes d’octubre i amb ell la tardor de cada any ens cau a sobre, com les fulles desprenent-se dels arbres i cobrin com catifes naturals els terres de places i parcs “i que és d’allò més bonic”; perquè no deixa de ser una cara de la nostra naturalesa que el nostre Creador va voler oferir-nos a tots nosaltres. I també amb la tardor ens arriba aquest temps normalitzat; el temps en que comencen totes les activitats de la nostra parròquia i a on la pau i el silenci de l’estiu es canviarà per les rialles i els cants dels nostres infants; ¡i tant de bo! que aquests cants i rialles surtin veritablement del cor, perquè serà senyal que es sentiran molt bé a totes les sessions de la catequesi.

            Jo penso que l’important és que els sapiguem transmetre aquesta confiança en Jesús, aquest coneixement de Jesús com l’amic incondicional per a tots ells, el qual mai els fallarà i sempre estarà al seu costat.

            Aquest dissabte dia 5 celebrarem si Déu vol la missa d’inici de curs, començaran a venir nens i nenes per primera vegada, juntament amb els seus pares, i potser també per primera vegada, molts  d’aquests nens assistiran a l’Eucaristia. Per això hem de demanar amb tot el cor a Jesús, que sapiguem donar un bon acolliment a tots aquests infants i que tots puguin veure que la comunitat de la seva parròquia és una gran família i que desitgem que tots ells es puguin integrar en ella, perquè un dia quan hagin fet la comunió, no vulguin marxar d’aquesta família i continuïn la seva formació seguint sempre a Jesús, que ja els espera amb els braços oberts.

            Fins aviat.