RECÉS DE QUARESMA

Avui el meu pensament es de gratitud a Nostre Senyor per el recés de quaresma que varem tenir el dia d’ahir en el convent de les Germanes Josefines de la nostre ciutat.
Es una gràcia de Déu el tenir persones tant voluntaristes i plenes de coratge dins de la nostre església com es la Sofia; la qual ens va fer viure aquest recés. El va plantejar tant be, que jo crec que tots ens varem sentir transportats al temps de Jesús, en aquells quatre dies, de diumenge de rams al dimecres sant i ens va semblar caminar amb Jesús per Betania i Jerusalem; tot això ens pot ajudar molt en aquests quaranta dies abans d’arribar a la Pasqua, per ser tots una mica millors i més bons seguidors de Jesús.
En el llibret que ens va donar en el recés hi ha un poema molt bonic, en el que un dels fragments és una pregària a Nostre Senyor i diu així:
-“Que tu cruz acaricie nuestros pesares
que llene de alegria nuestros hogares
que en unidad vivamos comprometidos
brindándole a la vida todo el sentido”.
Ens podem quedar amb l’última ratlla, i podem omplir tota la nostre vida del sentit que Jesús ens dona a través de la quaresma, Setmana Santa i Pasqua de Resurrecció joia de la nostre fe i felicitat per tots els que volem seguir a Jesús.
Fins aviat.

CARNESTOLTES

Avui "diumenge de carnestoltes", si heu anat a caminar una mica pels carrers de la nostre ciutat, haureu vist molta gent gran, disfressada de lo més estrafolari de poder imaginar.-“De presidiaris, de monges, de conills, bé de tot i força”.
Es com si un dia de l’any, la persona es transformes en algú diferent de la mateixa persona; que inclou a la vegada els gest i la manera de caminar del personatge a qui es vol imitar.
Pensant en tot això em plantejo una qüestió.-“Serà que realment tenim ganes de canviar, de millorar i no ho sabem descobrir, perquè en el fons del nostre cor no ens agradem del tot i voldríem ser d’un altre manera, serà això?-
Seria bo que després de un dia tan ple de soroll i disbauxa hauríem de fer una estona de silenci i demanar-li a Nostre Senyor que ens faci veure realment el que podem imitar de Jesús per poder convertir-nos sense necessitat de cap disfressa en persones de pau i d’amor envers a tots els nostres germans , i sobre tot ser fidels seguidors de Jesucrist, que en aquests dies que ja s’acosten va donar la vida per tots nosaltres, clavat en una creu i sense demanar-nos res a canvi.
Fins aviat.

25 ANYS DE CATEQUESI ESPECIAL

Avui penso en aquest passat dissabte, on varem viure un dels actes més emocionants i plens de tendresa dins la commemoració d’aquests vint-i-cinc anys de la catequesi especial. També crec que es diu especial, perquè els seus catequistes ja son especials. Especials en donar amor, humanitat, servei i també saber ser creatius al explicar tot el missatge de Jesús i saber-ho transmetre a tots aquests nens i adults d’una manera fidel i senzilla.
¡Imagineu-se tot el que tenen que fer aquests catequistes, que Nostre Senyor ha posat en el nostre camí per ajudar a tots aquests germans nostres, que tant necessiten de tots nosaltres!
Les persones que tenim un d’aquests nois tant especials, sabem prou bé el que això comporta; en primer lloc viure cada dia, pensant sempre en donar-li el millor, en que no es trobin relegats a un estat d’inferioritat, en que la seva vida sigui tant plena d’esperança i de il-lusió com pot ésser la nostra; i a la vegada també rebem d’ells un amor incondicional, que no te ni fingiment ni mentida. Ells sempre diuen el que pensen ens agradi o no, i totes aquestes coses amb l’ajuda de Jesús ens dona plenitud a la nostra existència, -“mai ens avorrim”.
Per això des de dins del meu cor, felicito a tots els monitors de la catequesi especial que amb tanta dedicació i amor ajuden a preparar el Regna de Déu per tots els nostres fills i a la vegada sense ells saber-ho ni pensar-ho, ja s’han preparat el seu, perquè tots ells són persones entranyables i dignes d’admiració.
Que Nostre Senyor us ajudi sempre en atendre tant bé a totes aquestes persones que tant us estimen.
Fins aviat.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui pensant en aquesta crisi tant gran que estem passant, per la manca de treball i sent això la conseqüència de que a moltes famílies els falti el suficient per pagar les seves despeses d’habitatge, de menjar etc. he pensat amb un fragment del llibre “Espiritualitat de Natzaret” que ens parla de les tempestes de la vida i ens diu que són temps particularment privilegiats per el desenvolupament de la fe, i llavors ens presenta aquell passatge de l’Evangeli (Mc 4,38) en que Jesús dorm mentre te lloc una situació humanament tràgica, dins d’una barca sacsejada per les onades i a punt d’enfonsar-se en qualsevol moment. Els apòstols els semblava que tot estava perdut i li retreien a Jesús dient-li: “Mestre, no us fa res que ens perdem?”
Això jo crec que sovint ens passa a tots nosaltres, tenim por, ens angoixem i ho passem tan malament que no pensem que Jesús està al nostre costat i que Ell una solució ens donarà per el nostre problema.
L’altre dia una persona em deia que era molt difícil, quant tot et va malament pensar en Déu i pregar-li. Vaig pensar que com a sers humans que som, això ens pot passar a tots algun dia i que una bona solució es pregar nosaltres per qualsevol persona que ho passi tan malament, la persona en sí, no te perquè assabentar-se, però la comunicació entre nosaltres i Jesús de ben segur que esdevindrà efectiva i alguna finestra s’obrirà per el germà nostre per el qual preguem, ja que en text de l’Evangeli que parla de la tempesta i la barca, Jesús ens vol dir: “Estic amb vosaltres, estigueu tranquils, perquè a la barca damunt la qual sóc, no pot passar-hi res”.
¡ Ho veieu així?!