TOTS SOM PRESENT

L’altre dia varem assistir a una conferencia, en la qual el conferenciant era el Dr. Ramón Bayés antic catedràtic de psicologia de la universitat autònoma i també col-laborador en la investigació del càncer i de la sida i un gran professional de la psicologia.
Ens va dir moltes coses, que jo penso que en molts moments de la nostre vida ens pot ajudar molt. Em va fer pensar molt la dissertació que ens va fer del present de la nostra existència, el passat només son records i vivències del nostre present, i és en cada moment del nostre present on hem de procurar fer bé totes les nostres activitats i per damunt de tot el servei i l’amor als nostres germans, perquè quan aquest moment que vivim dóna pas al següent,- “qui ens pot assegurar que continuarem existint?” Llavors pensant en tot això, em va venir a la memòria una frase que tots nosaltres coneixem molt bé.-“No es pot conèixer el Crist sense conèixer ni estimar l’home”.
I per això crec, que Jesús es present, i per tant esta sempre present en la nostra vida, com ho estan totes les persones que ens rodeja’n, i és en tots ells a on hem de veure el rostre de Jesús,- “Ni ahir, ni demà, és avui i en aquest moment”.
Ho veieu així?

SAGRAMENT DE LA CONFIRMACIÓ

Al començar a escriure aquest pensament setmanal, sento en el meu cor, el record entranyable de tots els nostres germans de la catequesi especial, que en aquest dissabte passat varen rebre de mans del Sr, Bisbe el sagrament de la confirmació.Em va produir una impressió d’alegria, veure les seves cares il-lusionades i satisfetes en tot el que allà s’estava produint.
Una vegada més tot va sortir a la perfecció, gracies a aquests monitors d’aquesta catequesi tan estimada per tots nosaltres, els quals tenen una humanitat molt gran en totes les seves activitats de l’esperit, que exalten els seus valors cristians, per això Jesús els ajuda en tota la seva tasca a ésser una mediació en totes aquestes persones a l’hora d’ensenyar l’Evangeli de l’amor que tan de bé els pot fer en el seu camí per la vida, no massa fàcil per tots ells.
Fa uns anys, en el any 93 concretament un dels meus fills també es va confirmar en aquesta catequesi tan especial i tan plena d’amor. Dono moltes gracies a Nostre Senyor perquè en aquells moments el meu fill va rebre aquest sagrament amb tota l’il-lusió del món. Els que som pares d’un d’aquests joves, sabem prou bé, que en moltes etapes de la seva vida es cansen de fer coses, i moltes vegades també els costa acceptar la seva situació, però jo penso que Jesús esta sempre al seu costat i també al costat de tots els seus companys, perquè així com la seva catequesi es especial, per Jesús tots ells son també especials i els estima i els protegeix en cada moment de la seva vida.
“Gracies catequistes per tota aquesta feina tan ben feta”.
Fins aviat.

UNCIÓ DELS MALALTS

Aquest diumenge passat varem celebrar amb molta alegria, el sagrament de Unció dels malalts a totes les persones més grans de la nostra parròquia, o que tenien un problema de salut important com pot ser una intervenció quirúrgica.- Va ser un acte molt entranyable, per això el meu pensament va dirigit als nostres majors, on en les seves cares es reflectia la llum de Jesús en forma de pau i de joia; i a la vegada es com si totes les penes, fatigues i treballs de les seves vides s’anul-lessin de cop, i nomes existís en aquell moment, l’amor de Nostre Senyor que els donava dins dels seus cors una felicitat autèntica.
I llavors es va notar una comunió fraternal de tota la comunitat. Va ser un matí de diumenge molt emotiu! En aquests pròxims dies es celebraran moltes coses, i una d’elles es la celebració de les primeres comunions dels nostres infants de la catequesi, que Nostre Senyor els ajudi sempre en el seu camí, i que aquest dia tant important per tots ells, sigui el inici de la seva integració dins de l’Església i que quan siguin molt grans i havent portat una vida plena d’amor i de servei, també es reflecteixi en les seves cares la llum inigualable de Jesús.
Crec de tot cor que això es el que desitgen totes les catequistes, envers aquests petits als qui ens estimem molt.
Fins aviat.

ELL ES SEMPRE AMB NOSALTRES

A vegades tots els records de la nostra vida, s’acumulen en el nostre pensament i ens fan veure, com en una pel-lícula d’aventures, tota l’etapa recorreguda des de el nostre naixement fins al moment present. I es aquí on el meu pensament s’atura i se n’adona d’aquest regal tan meravellós del nostre creador com es la vida.
Per això en tots els moments del dia hem de donar gracies a Nostre Senyor, per la fe que ens dona i ens ajuda a viure sense por per la esperança, quan els problemes de la nostre existència es fan molt durs i feixucs i per la caritat envers a tots nosaltres que encara que moltes vegades fallem en el nostre camí, Ell mai ens falla, sempre està al nostre costat i el seu perdó es transforma en ajuda i en pau per els nostres cors.
Santa Teresina del nen Jesús deia: Què hi fa Jesús meu, si ensopego a cada cantonada? És precisament aleshores quan m’adono de la meva feblesa, i aquest és el meu benefici. Tu, Jesús, veus que sóc molt feble i que sóc incapaç de fer res i és en aquests moments quan més desitges de dur-me en els teus braços.
(Carta a Celina 26-4-1888)
Fins aviat.

FACI'S LA VOSTRA V0LUNTAT

S’esta acabant un altre curs, un altre curs ple de activitats, de reunions, de festes compartides, de molta il-lusió per fer bé totes les coses, i amb el seu acabament, ens vindrà també el temps d’esbarjo, donant pas a la bonança de l’estiu que desprès de un llarg hivern, tots agraïm. Moltes vegades penso en el que deuria fer Jesús en l’arribada de l’estiu. De ben segur que també li agradava veure els arbres tan verds, i les muntanyes tan majestuoses rodejant els pobles i ciutats, con a sentinelles defensant el pas de tota la gent, que camina i habita sota els seus paratges.
Jo crec que Jesús com a home veritable que era, “encara que a la vegada fos el Fill de Déu”, deuria tenir els mateixos anhels i il-lusions que tot ser humà, i per això m’agrada pensar, “que deuria fer Jesús en cada situació en la que nosaltres ens trobem”?.
Quan algú de la seva família estava malalt, Ell també es deuria preocupar, encara que confiés plenament en el Pare; i crec que es deuria preocupar perquè Ell estimava i quan s’estima et preocupes, perquè sempre vols el bé per tots els teus. Però Jesús tenia una diferència molt gran amb tots nosaltres, “la seva fe veritable en el Pare”, una fe i una confiança que li feien dir, “que es faci la teva voluntat i no la meva” i no qüestionava el que Déu ens te preparat per tots nosaltres. Es aquí on tenim tots plegats el veritable testimoni de Jesús, en totes les circumstancies de la nostra vida, i encara que ens costi, hem se saber dir a Nostre Senyor—“Déu meu que es faci la teva voluntat i no la nostra”, perquè els teus camins son uns altres, i tots nosaltres al teu costat som tan petita cosa que no podem pretendre d’entendre tot el que Tu vols per aquests sers humans que som els teus fills”.
Fins aviat.