Aquesta setmana el meu pensament
vola cap aquests nens i nenes que començant demà i acabant el dia 25 de Maig,
faran la seva primera comunió, tenint per primera vegada a Jesús sagramentat en
els seus cors d’infants, per protegir-los
sempre i per ensenyar-los aquest camí veritable que és Ell mateix.
Felicito
de tot cor a tots aquests infants i a les seves famílies, per haver-los portat
a la catequesi i a on durant aquests dos primers anys i esperem amb joia que en
els propers també, aprenguin a conèixer Jesús, a estimar-lo i a valorar tot el
que ha fet per tots nosaltres, perquè en el fons si estimen Jesús, estimaran a
tothom que tinguin al seu costat, això és el que esperem tots totes les
catequistes que amb l’ajut de Nostre Senyor procurem fer-ho el més bé
que ens és possible.
També
penso que a vegades ens queixem de què en l’Església falta gent jove i de
mitjana edat, per a fer molts serveis que es necessiten a la comunitat, i
pensant en això torno al temps de Jesús de Natzaret i a on només dotze persones
la majoria pescadors, van començar aquesta història tan bonica, plena d’amor i
a on van aconseguir que es formessin tantes i tantes comunitats en tot el món. A
el millor si vivim de veritat tot el que
diem que creiem, també nosaltres sempre amb l’ajuda de Jesús, mai sense Ell,
podrem fer que molta gent vegi en nosaltres, aquelles persones servicials que
quan algú necessita quelcom allí estem, persones que estimen, que fan bona cara
malgrat que el veí professi altra religió o tingui altres costums, persones que
sapiguem orientar amb caritat els comportaments del nostre país, doncs a
vegades les persones que vénen d’altres llocs tenen altres maneres de fer les
coses, i persones que ens comprometem en fer una societat més justa i més
amable en tots els sentits.
Tant
de bo en aquest mes de Maig i donant gràcies a Jesús per aquesta nova tanda de
comunions, sapiguem tots ser més bones persones i estimar molt al que tenim al
costat, sigui de qui o sigui de lluny; tots som fills d’un únic Pare, l’únic
que existeix, s’anomeni com s’anomeni, i el Pare de tos l’únic que vol, és que
els seus fills visquin amb harmonia i s’ajudin en totes les seves necessitats.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez
