IMATGES POSITIVES

L’altre dia, concretament el dimecres per la tarda;  entrant a l’església de dalt, es podia veure una imatge entranyable, uns 28 entre nois i noies de  9 a 13 any, asseguts tots en una rotllana i amb una guitarra cadascú, volent aprendre a tocar, per poder acompanyar en les misses familiars. Es un projecte que porta Mn. Xavier i a qui hem de felicitar per la iniciativa. De veritat que fa molta il-lusió veure tan jovent, amb ganes de conèixer i seguir a Jesús a través de la música.

            I parlant d’imatges agradables i dignes de menció, també us diré que el passat dissabte, va ser la inauguració de curs de la catequesi especial i com cada any, també ens queda impregnada aquella imatge commovedora de totes aquelles persones que venen amb tanta il-lusió! a aprendre coses del seu “amic Jesús”,-com diuen elles. Tot això dona esperança i ganes de treballar per aquest “Regne de Déu” que a vegades ens pot semblar que esta molt lluny de nosaltres, però veient totes aquestes coses, el sentim molt proper al nostre costat, perquè en realitat jo crec que és aquí on comença “el Regne”, i per aquest motiu, també una vegada més felicitem a tots aquests catequistes que amb l’ajuda de Nostre Senyor, fan possible aquest miracle d’amor i paciència, al costat d’una gent que malgrat les seves limitacions, tenen una gran il-lusió i moltes ganes d’estimar a Jesús i a tothom.

            Aquestes son les noticies que voldríem sentir i gaudir quan obrim la “tele”, però malauradament tot el que sentim és dolent i gents positiu. Demanem-li a Jesús que algun dia ens donem compte que el que fa feliç de veritat i ens pot donar pau al nostre cor, es sentir noticies positives i sobre tot impregnar en nosaltres, imatges boniques i entranyables per poder seguir lluitant i treballant, per aquest regne d’amor i pau, que no és altre que el “Regne del nostre Pare del Cel”

            Fins aviat.

                                                                                                                              Mª. Carme Giménez

EL TRESOR QUE ENS PODEM EMPORTAR

En la mida en que les persones ens anem fent més grans, ens dona la sensació que el temps ens passa cada vegada més apressa; i és per això que jo penso que no podem desaprofitar cap dels moments del nostre temps.
 Jo penso que Déu Pare ens va donar la vida com un tresor molt valuós, el qual l’hem de saber aprofitar i cuidar. De totes maneres també hem de mirar de transformar aquest gran tresor, en una ofrena valuosa; i el dia que Jesús ens demani a la seva presencia, ens el puguem emportar, convertit en tot l’amor que hàgim sabut donar als nostres germans.
 En aquest temps de crisi que vivim- “ quantes persones grans cuiden de la seva família”!; fills que queden al atur i sort en tenen de molts avis que els ajuden a tirar endavant econòmicament i afectiva-ment! - “Ells saben aprofitar el tresor”.
        -Quants voluntaris dediquen la seva vida en tasques d’obra social!- en alguna O.N.G., en acompanyament a persones soles i desemparades; també ells aprofiten el temps com un tresor sobre valuós.
 El que m’agrada més de tot això és la quantitat de gent que fa bé les coses, que segueix aquest camí que Jesús va començar i que a vegades ni ells mateixos saben que estan seguint el Camí, donant-se de ple a tots els qui els necessiten.
 Demanem a Nostre Senyor que amb la seva ajuda sapiguem tots cuidar i aprofitar aquest tresor tan important com és la vida compartida, amb tots els qui ens rodejant.
                  Fins aviat.

                                                                                                         Mª. Carme Giménez

L'OBJECTIU DE LA NOSTRA CORAL

Aquest matí m’he trobat una persona a la qual conec molt i després de parlar una bona estona, m’ha explicat que cantava en una coral i que al principi li agradava molt i s’ho passava molt bé, però aquesta coral ha anat creixent molt en coneixements musicals i han volgut competir tant, que a la vegada que anaven pujant en fama i popularitat, anaven minvant en harmonia i companyonia, i aquesta persona ha deixat d’anar-hi perquè ja no s’hi trobava bé en aquest nou ambient.

            I llavors el meu pensament ha sigut per la nostra coral de la parròquia, i m’he sentit contenta perquè la nostra coral o simplement el grup de persones que ens agrada cantar i que ens reunim cada dimarts per l’assaig setmanal som una família! La família de la comunitat, i ens hem de sentir contents i donar gràcies a Déu perquè ens estimem, perquè el dia que falta algú de nosaltres, tothom pregunta que li ha passat, i això és signa d’unió entre tots.

            Potser no som els millors cantaires, ni crec que pretenguem ser-ho, però una cosa sí tenim de bo, ens sentim bé uns amb els altres, i ens fa il-lusió anar a les residències a cantar amb aquells avis, que de ben segur es posen molt contents quan ens veuen, i jo crec que només en això ja haurem complert el nostre objectiu; cantar i fer feliços a unes persones que per ben cuidats que estiguin, el seu dia a dia sempre és el mateix.     

            Dono gràcies a Déu de pertànyer a la coral parroquial de Sant Cristòfor i desitjo de tot cor que mai canviï la seva manera de ser.

            Fins aviat.

                                                                                                            Mª. Carme Giménez

ELS NENS D'ABANS, HOMES DE BÉ AVUI

Avui penso amb molta alegria com sempre, ja que l’alegria interior es l’últim que hem de perdre, per moltes penes i trifulgues que tots tenim a la nostre vida. El cas és, que la setmana vinent tota la catequesi estarà en marxa a la nostre parròquia i la quietud solitària del temps de la calor es transformarà en les rialles cridaneres de molts dels infants de la catequesi, els que vindran per primera vegada i els que tornaran a les sessions portant dintre d’ells tots els records i les moltes aventures viscudes durant les vacances.

              També m’agrada pensar que tot el que Jesús els hi ha ensenyat, fen de totes nosaltres les catequistes els seus instruments en aquesta tasca tan important per les seves vides, serveixi algun dia perquè quan siguin grans, sentin dintre seu aquesta veu tan meravellosa del Mestre, el qual els faci ésser unes bones persones, capaces d’ajudar a qui ho necessiti i sàpiguen a la vegada compartir entre tots quan es presenti l’ocasió.

              Estem tots plegats en un moment molt crític i greu en la nostre societat, un moment en el que molta gent ho esta passant malament, i no es tracte de gent que hagin estat sempre en la indigència, es tracte de gent que fins avui eren treballadors normals, que feien una vida normal i cuidaven de la seva família, però la xacra del atur ho ha destrossat tot, i al trobar-se en l’atur no es pot pagar, i si no es paga no es pot mantenir la casa i així d’aquesta manera una cosa porta a l’altre.

              Que Nostre senyor ens ajudi a tots en viure units amb els nostres germans més necessitats, i els que fa uns anys eren els nens de la catequesi, sàpiguen ser ara uns homes de bé, recordant aquelles sessions en que se’ls va explicar la vida de Jesús i sobre tot se’ls va intentar inculcar que estimar als germans es estimar a Déu, i acabaré aquest pensament amb aquella frase tan aclaridora que diu:  “si no estimes al teu germà que esta al teu costat i veus; com vols estimar a Déu a qui no has vist mai?”

              Fins aviat.

                                                                                                           Mª. Carme Giménez

EL TERCER MÓN EL TENIM TAMBÉ AQUÍ

Quan era petita, recordo que ens parlaven del tercer món, quedava molt lluny, a molts mils de Km. de casa nostra.  També ens deien que la gent tenia un aspecte diferent al nostre; uns eren de color groc, els altres del color de les olives i la majoria d’ells eren negres.

            I aleshores penso en aquelles tardes de l’escola en les que feien sempre una pregària pels missioners i missioneres, perquè sabessin transmetre la fe en Jesús i així d’aquesta manera ajudar-los a superar una mica, aquella vida faltada de lo més imprescindible per una vida digna.

            Recordo també amb enyorança  quan demanàvem  a Nostre Senyor per tots aquells nens i nenes que eren com nosaltres, però que estaven molt lluny i no els i podíem donar un tros del nostre berenar.

            Han passat molts anys de tot això i avui el tercer món el tenim al nostre costat. El tercer món es “el veí que ha quedat al atur amb tota una família per mantenir i que aviat anirà al carrer per no poder pagar la hipoteca”. “La família que viu en una caravana abandonada sense aigua i sense llum perquè ho han perdut tot”. “Aquell conegut que per desgràcia seva, se li droga el fill, i la seva vida i la de la seva família és un infern”.  “O el immigrant que viu apilonat en un pis, i s’ha d’estar moltes hores al carrer perquè dins el pis no es pot respirar.

            I veien aquest panorama, torno a recordar la meva infantesa, i altre vegada com un infant, demano a Jesús per tot aquest tercer món en el qual ens hi trobem tots plegats, i li demano la força i la convicció que un dia va donar a tants missioners i missioneres que en terres molt llunyanes donaren la seva ajuda i el seu testimoni.

            Que també nosaltres sapiguem actuar a favor dels nostres germans, i que moltes vegades amb una petita ajuda els hi podem salvar la situació.

            Fins aviat.

                                                                                                    Mª. Carme Giménez