MALGRAT LES TRAMPES DEL MÓN, MOLT JOVENT SEGUEIX ENDAVANT

Avui el meu pensament vola cap a aquest jovent que vol seguir a Jesús, que vol creure que Ell està sempre al seu costat, però que han d’anar a contracorrent perquè el pes de tantes coses que hi ha dintre la societat, els fa anar per un camí contrari a la majoria dels seus companys d’institut, d’universitat, de treball......; malauradament en el nostre món tot són trampes i traves per seguir aquest camí, que és l’únic i veritable per arribar a un món millor a on els éssers humans puguin trobar la pau i la dignitat amb l’eina de l’amor, que només Jesús ens pot ajudar a aconseguir.

            Jo penso també que totes les catequistes ens esforcem sempre des del primer dia, quan ja de petits ens venen a catequesi; volem que si trobin bé, volem el millor per a ells, volem que un dia quan es facin grans i quan les complicacions de la vida facin efecte en ells, sàpiguen estar en el seu lloc, ser aquests homes i dones que el nostre món necessita, capaços de donar testimoni dels valors humans que a vegades sembla que hagin fugit del nostre voltant. El problema que hi veig és que només els tenim una hora setmanal entre nosaltres i que duran la setmana hi ha moltes hores en que es troben immersos en aquesta societat tan contradictòria. Per això m’atreveixo a demanar a totes les famílies que ens ajudin, que durant les hores que estiguin a casa, respirin la verdor d’aquest camí que Jesús vol per tots nosaltres, que trobin en els pares o tutors, aquest diàleg i aquesta petita conversa, de tot el que hagin pogut fer en la sessió de catequesi.

            Pels infants la seva família és el més important perquè troben en ells la protecció que tot infant necessita i si se’ls dóna també aquest patit gra d’espiritualitat i amor cap a Jesús, haurem fet entre tots la millor tasca que pugui haver-hi en el nostre món, ensenyar a un infant a ser homes i dones plens d’amor, fe i esperança, per poder formar entre tots malgrat l’oposició de molts, un món futur molt més millor.

            Fins aviat

                                                                               Mª. Carme Giménez

DIVERSIÓ I SERVEI NO ESTAN RENYITS

Avui a primera hora d’aquest matí, ha sortit la noticia de la mort de Martín de Riquer i Morera aquest gran filòleg i humanista medieval que tota la seva vida la va entregar a lo que més li agradava, “la literatura medieval”

            Aquest senyor sempre comentava, que tota la seva existència dedicada a un treball molt fort i intens, havia suposat  per ell una autèntica diversió, li agradava tant el que feia que es divertia treballant.

            I llavors el meu pensament s’ha traslladat a la nostra comunitat parroquial i he pensat en aquest curs que ara comencem  i amb l’alegria i les ganes que hem de posar tots, en totes les activitats i serveis que participem, sigui en la catequesi, en Càritas, en la pastoral de la salut, en arreglar els mantells  per l’altar, en cuidar les plantes......Hi han tantes coses que es poden fer, que l’únic que podem fer és posar-hi moltes ganes de fer-ho bé, i amb l’ajut de Jesús, segur que ho aconseguirem.

            També penso que malgrat hi hagin persones molt grans, també hi ha un servei que es pot fer, i és anar a fer una estona de companyia a quelcom veí que no es pugui moure de casa, una petita xerrada, un comentari de qualsevol notícia que hagin donat en la tele? Jo penso que aquest pot ser un servei molt agradable, el de passar una bona estona amb una persona i compartir amb ella petites vivències de cada dia, donat sempre un aire positiu, que ens faci carregar les piles que tant necessitem tots plegats.

            Jo crec que si procurem treballar bé i millorar amb  tot el que fem, Jesús estarà molt content perquè ens sentirà dir a tots, que no hem treballat, sinó que ens hem divertit ajudant als qui ens han necessitat, en tots els moments de la nostra vida.

            Fins aviat.

                                                                                          Mª. Carme Giménez

LES MALALTIES PODEN TENIR EL SEU COSTAT POSITIU

Avui penso amb totes les persones que degut a la seva malaltia, han de passar malauradament moltes hores en les habitacions hospitalàries. Ens explicava l’altre dia un amic nostre, que te contades fins i tot les petites taques impregnades en les parets de la seva habitació.

            També és curiós d’observar que quan estàs malalt, si ets creient, la malaltia generalment la portes més bé; aquesta esperança en que Jesús no ens abandonarà mai passi el que passi, ens dóna aquesta força miraculosa de no caure quasi mai en la desesperació, ni en la pèrdua de confiança en el que pugui passar.

            Si no ets creient potser que no caiguis en la desesperació, però acceptes el que et passa pensant que si un dia arriba el moment final s’ha acabat tot, i el nínxol del cementeri és el destí final, afegint encara per part d’alguns, que tot és una mentida  i que la vida és una injustícia per molta gent que s’ho passa malament, i aquí és a on jo crec que la malaltia pot tenir el seu costat positiu, doncs moltes vegades quan la persona humana i postrada en un llit se n’adona que el company del seu costat és sent feliç i animat malgrat la seva malaltia, pot començar en aquest moment un procés de recuperació o iniciació espiritual, preguntar-se, “si quelcom hi ha més” i un dia t’adones que aquella persona està canviada, que en la seva vida ja es fa moltes preguntes i que la llum de Nostre Senyor ja ha arribat dins del seu cor.

            Demanem a Jesús per tots aquests germans nostres que en aquests moments es troven en els llits dels hospitals, perquè mai els falti aquesta fe en Jesús, sabent que Ell mai els abandonarà i que els ajudarà de ben segur a la seva recuperació, perquè molt aviat puguin estar altra vegada entre tots nosaltres, gaudint d’aquesta vida que Déu Nostre Senyor ens ha regalat com a fills seus que tots som.

            Fins aviat.
                                                                                                      Mª. Carme Giménez

EXISTEIX UN NOU SOL QUAN LA PAU I L'AMOR PREDOMINEN EN EL MÓN

Estem a punt de començar un nou curs a la nostra parròquia, i per aquest motiu tots els grups de la nostra comunitat, ja s’estan posant les piles per poder fer-ho tot el màxim de bé, sempre amb l’ajut de Jesús i la mediació de Maria que sempre estan presents en les nostres activitats.

            Aquesta mateixa tarda ens reunirem tots i totes les catequistes per presentar el nou curs, i amb tota la il·lusió del món mirarem de trobar uns camins que donin a tots els infants ganes de participar plenament en totes les sessions i a la vegada aprendre  que Jesús sempre estarà amb ells per ajudar-los i donar ànims en totes les seves necessitats que puguin tenir durant tota la seva vida.

            També penso molt en tots aquests nens de Síria, d’Egipte i de tots els països enfrontats, els quals han de viure en una situació de guerra o preguerra, truncant d’aquesta manera, els seus jocs, els seus estudis o la seva formació com a éssers humans, sigui de la religió que siguin. Jo penso que els infants necessiten tenir una estabilitat emocional per poder viure dignament, començant primer per als pares i llavors continuant amb el seu país.

            Un nen que només viu la violència de les bombes i de les armes és molt difícil que mantingui un bon equilibri emocional en la seva existència, doncs, la por i el desemparament el portaran a una inquietud contínua.

            Demanem a Jesús com ens diu el Papa Francesc, perquè la pau i el diàleg arribin per fi en aquests països, i aquests nens que només veuen crits, armes i sang, arribin un dia a veure de veritat l’altra cara de la vida i que sempre hi ha un nou sol quan la pau i l’amor predominen en el món.

            Fins aviat.

                                                                                                   Mª. Carme Giménez