ELS CAMINS DEL SENYOR

L’altre dia vaig estar parlant amb un familiar meu, molt al-legat a mi i al qui m’estimo molt. Està en una fase terminal de la seva vida, degut a una malaltia greu i dolorosa que l’ha tingut retingut a una bombe d’oxigen durant molts anys; aquesta etapa de la seva existència l’ha ajudat a valorar el que realment te un valor positiu i veritable, per donar la pau i la tranquil-litat tot i tenir un ofec constant que el fa patir molt.

Avans de caure malalt, la seva vida va ser com la de moltes persones, amb una indiferència total als problemes dels demés i a on solament conta el passar-ho bé i el guanyar diners, i viure la vida amb un regust de buidesa que només el va portar a la destrucció de la seva família i a una malaltia cruel.

La part positiva de tot això es que la seva malaltia el va fer adonar que el que realment val la pena es el que sents dins del cor, i un dia va sentir la crida de Nostre Senyor “jo no se com va passar”, però la seva vida va anar canviant i la seva malaltia s’ha convertit en un testimoni i un exemple per tots nosaltres; fa pocs dies ha rebut la Santa Unció després de una confessió feta amb un gran penediment dins del seu cor, ha acceptat plenament el que li està passant i s’ha posat en mans de Déu amb una fe increïble.

Per això penso també, en que sempre hem de saber veure en totes les coses els camins del Nostre Senyor, en aquest cas ha sigut una malaltia. el que ha fet veure la llum de Jesús, que es el que realment et dona la felicitat; una felicitat que ningú ens la pot arrabassar perquè ens neix dins el nostre cor quan realment seguim el veritable camí, que no es altre que ajudar a tots els nostres germans i en el que Jesús ens fa servir a tots nosaltres d’instruments del seu amor, aquí en aquesta vida terrenal.

         Fins aviat.
                                                                                                        Mª. Carme Giménez

UN FET MOLT ENTRANYABLE

Aquesta setmana , el meu pensament vola concretament, cap a una celebració d’aquests dies sants, que com cada any la trobo molt entranyable.

Es tracta dels tres dies sants: Rams, dijous sant i divendres sant; resumits tots ells en una mateixa Eucaristia, perquè totes les persones que participa’n de la catequesi especial, puguin assimilar aquest misteri tant important de una manera senzilla i familiar, que a “Jesús” li deu agradar molt.

La taula de l’Eucaristia rodejada per les trenta persones que més o menys formàvem aquell grup, eren en aquell moment una veritable família de cristians i em vaig considerar molt afortunada de poder assistir-hi, en veure en tots aquells nois i noies la devoció i l’amor que respiraven.

Cada any em bé al pensament, una frase que Jesús ens diu en l’Evangeli: “Deixeu estar els infants, i no els prohibiu de venir a mi, que el Regne del cel és dels qui són com ells”. Les persones que formen aquesta catequesi no son tots nens per la seva edat cronològica, però si que ho son en la seva manera de fer i d’actuar; nens que diuen el que pensen ens agradi o no, nens que quan estimen, estimen amb tota la sinceritat del seu cor,que també fan mal i fetes quan s’enfaden, i ho fan perquè son aquests nens amb cos d’adult que ignoren d’hipocresia i es deixen portar per el que senten en aquell moment. Però quan li diuen a Jesús que l’estimen, podeu estar segurs, que ho diuen des-de el fons del seu cor i s’acosten a Ell, com aquells nens de l’Evangeli i als que els deixebles feien fora perquè no molestessin a Jesús, però Jesús també diu: “Us asseguro que si no canvieu i no us feu com els infants no entrareu pas al Regne del Cel”

Per això jo penso que aquesta catequesi te un valor molt gran i felicito un any més a totes aquestes persones voluntàries totes elles i a qui Nostre Senyor estima d’una manera tant especial per tot l’amor i dedicació que tenen per tots els nostres fills, que tant necessiten de l’ajut i l’estima de tots els qui els rodeja’n.

Que per molts anys, puguin continuar aquests catequistes portant aquest servei, que setmana darrere setmana dediquen amb tant d’amor a tots aquests germans nostres,que venen amb tanta il.lusió a la nostra parròquia de “Sant Cristòfor”.

            Bona setmana Santa.

                                                                                                               Mª.Carme Giménez

SETMANA SANTA

Només ens falta una setmana per tornar a reviure com cada any, el gran misteri de la passió, mort i resurrecció de Jesús, que com bé sabem tots nosaltres va patir el martiri de la creu per la salvació de tota la humanitat. I llavors pensant en tot això, sincerament, crec que no ho rumiem com es mere-ix la gran generositat que comporta el que va fer Jesús, si ho rumiem de veritat, seríem tots d’un altre manera.

Em fa pensar molt, en que quan Jesús estava a la creu, va demanar al seu Pare del Cel que perdonés a tots els seus torturadors “amb el terrible mal que li havien fet”,- i nosaltres moltes vegades ens enfadem amb algú per alguna ximpleria i fem d’aquest fet una muntanya inaccessible.

Un altre pensament en aquests dies es el sentir a la gent del carrer parlar de tot, menys del que realment signifiquen aquests dies sants. Parlen de vacances, de platges, d’oblidar-se de tot per uns dies, dons la majoria sol dir,- “la vida es curta i s’ha d’aprofitar”.

Però la veritat es que si ho pensem bé, Nostre Senyor ens ha fet lliures i per això cadascú es lliure de tenir el seu parer i triar el camí que vol seguir. I lo més important es que no podem jutjar a ningú, perquè a lo pitjor, la nostra biga en el ull es tant gran, que no ens deixa veure la llum de Jesús per ser un bon testimoni de tota aquesta gent que viu tan allunyada de l’Església.

I continuant pensant, crec que el millor que podem fer en aquesta setmana santa es demanar a Nostre Senyor poder viure-la amb més intensitat que mai i de cada celebració treure’n una petita llavor que germini en nosaltres un gran millorament personal, per a ésser tots plegats, veritables instruments d’aquest Déu que ho va donar tot per amor, sense demanar res a canvi.

                Fins aviat.
                                                                                                               Mª. Carme Giménez



RECORDS DE L'INFÀNCIA

Els records de la nostra època de la infància queden per sempre més impregnats en la nostra memòria; son com els referents de les diferents etapes en el transcurs de la vida. I es pensant en tot això, quan avui em recordo de bon grat, en la visita que varem fer aquest dissabte passat amb els nens de la catequesi i les seves famílies, a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, a on Mn. Lluís Bonet ens va ensenyar tota l’obra meravellosa de Gaudi, que només un arquitecte inspirat per Déu podia dissenyar d’una manera tant esplendorosa.

Tinc la certesa que aquests nens i nenes, es recordaran sempre d’aquesta visita a la Sagrada Família, i encara que passin molts anys, sempre tindran present, que un dia amb molt de sol i bon temps; van anar-hi junt amb les seves catequistes i els mossens de la parròquia. També els vindrà a la memòria, les sessions de catequesi on van començar a aprendre la vida de Jesús; i quan en les misses familiars el mossèn els feia preguntes sobre l’Evangeli. Tots aquests records seran com un equipatge d’amor que portaran ells sempre dins del seu cor.

“Que Nostre Senyor els ajudi sempre en tot el camí que els tocarà viure durant la seva vida”- i que la petita llavor que s’hagin endut de la catequesi fructifiqui en els valors humans, i arribin a ser homes i dones capaços d’afrontar totes les dificultats que puguin trobar en el seu camí; i sobre tot que tinguin sempre present en la seva vida, que Jesús estarà sempre al seu costat per ajudar-los en totes les circumstàncies bones i dolentes, ja que ells quan eren molt petits van voler conèixer-lo durant les sessions de preparació per la seva primera comunió.

      Fins aviat.
                                                                                                             Mª.Carme Giménez

EL MILLOR TRESOR

Moltes vegades, dins d’aquest món nostre, ple d’incongruències, de violència, de falses aparences i de tantes i tantes coses que no agraden a ningú; apareix de sobte un testimoni de fe, que m’ha fet pensar en una flor fresca i radiant enmig d’aquest desert de valors humans, on la mà de Nostre Senyor actua amb més força que mai.

El testimoni ha sigut el d’una senyora molt gran a la que he conegut no fa molt de temps però que ja me l’aprecio molt. De tot cor m’ha explicat part de la seva història i us ben asseguro que no ha sigut fàcil; ha tingut una vida molt cruel, que ha sabut tirar endavant amb molta dignitat i no ha deixat que els seus quatre fills els faltes res.

Això no deixa de ser una de tantes vivències que malauradament n’hi han moltes en el nostre món, però el que m’ha fet un impacte dins el meu cor es quan m’ha dit amb una veu segura i plena de fermesa, que ella sempre ha tingut a Déu al seu costat, que Nostre Senyor l’ajudat a viure totes les seves penes i que mai l’ha deixat de la seva mà.

Quan sents tot això d’una persona que com ja he dit abans, la seva vida ha sigut molt difícil, sens una alegria molt gran i només pots donar gràcies a Déu, per tots aquests testimonis que ens posa en el nostre camí per ajudar-nos a voler ser millors i a pensar en tot moment que també nosaltres el tenim al nostre costat com el millor tresor de la nostre existència.

D’aquí a poc temps tindrem noves primeres comunions, i el meu pensament es per tots aquests nens i nenes que durant dos anys els hem tingut al nostre costat, i desitjo amb tot el cor que també Jesús en aquesta hora de catequesi ens hagi ajudat a saber transmetre aquests valors humans tant necessaris, per viure en aquest món tant complicat i moltes vegades allunyat del Evangeli de Jesús.

Que Nostre Senyor ens doni la veritable saviesa a famílies i catequistes per entendre que a Jesús, el tindrem sempre al nostre costat, mentre nosaltres volem que hi sigui, i així d’aquesta manera, ser veritables testimonis de fe per a tots aquests petits que tant ens necessiten.

            Fins aviat.

                                                                                                         Mº. Carme Giménez