Ara fa un any va morir Mn. Lluís Ferret i Altisench (a.c.s.), era el dia 9 de gener de 2008 i la mort li arribà després d’una greu malaltia acceptada amb gran dignitat. Era un prevere pietós, un gran treballador i exemplarment auster. Durant quasi catorze anys va servir abnegadament l’Església a Terrassa, des de la Parròquia de St. Cristòfor del barri de Ca n’Anglada. Literalment, hom pot afirmar que aquí hi va deixar la pell.
Havia nascut al Poble Nou de Barcelona i sempre es manifesta orgullós del seu origen humil, ell era un home de barri. Fill d’una família cristiana ferma, ben aviat es va quedar sense pare i va haver de superar moltes dificultats. Estudià al Seminari diocesà de Barcelona i abans de venir a Terrassa va tenir responsabilitats pastorals a Castellar del Vallès, a Lliçà de Munt, a Granollers i a Olesa de Montserrat.
Arriba com a rector de la parròquia de Sant Cristòfor al barri de Ca n’Anglada, l’any 1993, succeint a Mn. Lluís Bonet. No era una tasca fàcil i val a dir que ho va fer molt bé amb el seu estil de persona senzilla. Era un home d’acció, amb un caràcter fort. Sempre amunt i avall va atendre amb eficàcia moltes responsabilitats. Ajudant gent gran, visitant persones malaltes o acompanyant dols, arreu es feia present.
La seva profunda preocupació social l’havia fet Conseller del Baix Llobregat a Càritas Diocesana de Barcelona i ho va continuar essent com a representant del nostre Arxiprestat de Terrassa. Les seves intervencions en el Consell eren sempre valentes i atinades en defensa de les persones que més pateixen. Defensava una estructura de Càritas de màxima austeritat per poder dedicar-ho quasi tot a l’ajut generós als altres.
A la nostra ciutat de Terrassa, a més a més de rector de la Parròquia de St. Cristòfor, va ésser Consiliari de diferents organitzacions com Càritas Interparroquial, Federació de Cristians de Catalunya, Grup de Justícia i Pau, Associació de Laringetomitzats, Grups de la Mare de Déu, etc. També va tenir responsabilitats com adjunt de l’Arxiprest Mn. Josep Pauses i amb les Monges Carmelites descalces de Mn. Homs.
Però una de les tasques que més apreciava era tenir cura d’un pis d’Olesa de Montserrat, vila d’on havia estat rector abans de venir a Terrassa, on hi vivia un grup de nois que s’havien quedat sense família. Amb el suport de la Carme, una feligresa molt capaç i treballadora, Mn. Ferret va assumir amb entusiasme les funcions de pare d’aquests nois en tot allò que va poder i va saber. Per tant no és estrany que ara un grup de persones d’Olesa de Montserrat preparin la publicació d’una miscel.lània on quedin reflectides les moltes iniciatives pastorals i socials que va impulsar al llarg de la seva vida.
No és fàcil en els nostres dies d’acceptar voluntàriament de viure amb el mínim imprescindible, massa sovint les persones ens compliquem la vida i gastem allò que tenim i encara pitjor massa vegades també allò que no tenim. En canvi el record de Mn. Lluís Ferret quedarà associat al d’un prevere actiu, senzill i auster al màxim. Descansi en pau un testimoni fidel de la bona nova de Jesucrist i un pastor exemplar.
Terrassa, a 2 de gener de 2009
(Publicat en el Diari de Terrassa el dijous 15 de gener de 2009)
Ferran Pont i Puntigam
Ferran Pont i Puntigam