MIREU-ELS COM S'ESTIMEN

A vegades, quan ens trobem bé en un lloc, no ens mouri-em d’allí o simplement desitjaríem que el dia s’allargués, per continuar gaudint de la pau i del relax i de la bona companyia que et pot donar un bon grup d’amics, quan l’amistat i la naturalitat de les persones fluctua en l’ambient.

Això es el que ens va passar el dilluns passat en l’excursió de fi de curs de catequistes de la nostra parròquia, on després de una missa familiar i entranyable celebrada en el bonic santuari de “La Gleva”, ens varem arribar al “Santuari de Montgrony” i allà varem acabar de passar aquell dia tant bonic, en una bona tertúlia d’amistat i concòrdia, a la vegada que ens sentíem acaronats per uns boscos meravellosos, on el seu verdor tant viu i ple de llum, omple el cor d’anergia i de piles per tornar a començar un nou curs amb una nova il.lusió i amb idees plenes de creativitat, per poder explicar a tots els infants, aquesta vida tant maca i tant insuperable com es la vida de Jesús.

I pensant amb tot això, el meu pensament aquesta setmana, va dirigit a tots els nens i nenes que hem tingut, i també els que ens vindran i que encara no coneixem, però de ben segur que ja ens els estimem; i demano amb tot el cor a Nostre Senyor per a totes les catequistes, aquesta saviesa que només “Ell” ens pot donar, per saber transmetre des de el fons del nostre cor a tots els nostres infants “ els valors necessaris i veritables” per a ésser en aquest món, persones responsables, amigues de tothom i sobre tot, que tinguin tant d’amor, que algú al veure’ls digui com en aquell paràgraf de l’Evangeli dirigit als primers cristians que diu: “mireu-els com s’estimen”

            Fins aviat
                                                                                                              Mª. Carme Giménez

LA FORÇA DE L'ESPERIT

Una vegada més hem arribat en aquesta gran solemnitat de la Pentecosta que conclou el temps pasqual, i en la que commemorem la vinguda de l’Esperit Sant, i l’ajuda que penetra amb tota la seva força en els cors dels qui el volen rebre, i a la vegada dona l’energia per procurar ser millors persones i d’aquesta manera posar el nostre petit gra de sorra, en aquest món tant difícil i amoïnós en el que ens ha tocat viure.

L’Esperit no es veu, però es pot sentir, i per això avui obrint la meva finestra personal he vist tots els “indignats” reclamant una democràcia més veritable, més justa i més real; i penso en l’Esperit i segur que molta gent l’ha volgut rebre i per això també està allà al mig dels indignats.

Tornant a obrir la meva finestra hi veig als polítics, uns demanant ja eleccions anticipades, els altres no volen fer-ho, perquè diuen, que no es el millor per al país; sortosament per tots nosaltres, l’Esperit també es troba entra ells doncs també hi ha gent que l’ha volgut rebre. I tornant a obrir la finestra veig la gent normal de cada dia, van a comprar, porta’n els nens a l’escola o visiten malalts, fan de voluntaris en quelcom servei d’ajuda als més necessitats i llavors penso també amb molta il.lussió que l’Esperit esta en cada u de nosaltres quan el volem rebre i per això crec que Nostre Senyor es val de tots nosaltres per fer moltes coses en aquest món, per aquest motiu hem de, demanar al Esperit Sant que ens ajudi a saber fer sempre el millor en cada moment, amb valentia, sense prejudicis, mira’n sempre a la cara i lluitant sempre amb les armes de l’amor i del servei per un món més just, més fraternal i més humà, doncs tots nosaltres tenim la gran sort de tenir aquest tresor tant gran que Jesús ens va deixar, com es la força del seu Esperit que mai, mai ens deixarà.

            Fins aviat.
                                                                                                            Mª. Carme Giménez

CARITAT CRISTIANA

Avui el meu pensament es al costat de tanta i tanta gent que s’ho esta passant molt malament, que la seva preocupació constant i angoixosa durant tot el dia, es com podran pagar totes les despeses de casa seva, i el més important en la majoria dels casos, com podran pagar l’hipoteca i així evitar el desnonament amb la conseqüent pèrdua del pis a més d’una deute en el banc que lo més probable es que no podran tornar mai més.

L’altre dia un amic meu i voluntari de Caritas m’explicava que cada dia hi havien més situacions de precarietat i que son molt greus per l’estabilitat humana. També em comentava que moltes d’aquestes persones a vegades no es recordaven de l’hora de recollir els aliments o de parlar amb l’assistenta social i tot això de ben segur que es deu a la mala situació que s’esta passant, doncs jo crec que la nostra ment també es deteriora, i no pot pensar ni actuar com quan tot esta solucionat per arribar a fi de mes, malgrat els problemes que podem tenir cada u de nosaltres.

Jo penso que tots ells han de rebre un amor especial i molta comprensió per part de tots nosaltres, son els nostres germans en una etapa molt difícil en la seva vida, i que algun dia quan aconsegueixin recuperar-se, de segur que la seva actitud serà d’una altra manera, doncs jo crec que les persones, segons l’etapa que ens toca viure som d’una manera diferent; per això una vegada més li hem de demanar a Nostre Senyor la seva ajuda, perquè sabem veure sempre amb tots els nostres germans que pateixen, aquell rostre de Jesús, que ens ajudarà a tots a tenir una veritable caritat cristiana.

                    Fins aviat.
                                                                                                                       Mª. Carme Giménez

LA PLAÇA

En aquest dies, en que el bon temps de la primavera amb els seus dies llargs i plens de llum i a on la verdor dels fullatges de plantes i arbres ens rodeja per totes bandes, em bé al pensament una plaça preciosa,-“gran, exòtica per la quantitat de nacionalitats que en ella s’acullen” i sobre tot perquè encara conserva un aire romàntic al ser de terra, i no de ciment i pedra com la majoria de places i jardins de la nostra ciutat.

Com ja haureu endevinat penso en la plaça de Ca n’Anglada, on tants nens i nenes juguen junts i s’ho passa’n d’allò més be. Això em fa recordar en la nostra infància, on en tot Terrassa, els nens també jugàvem una estona al carrer; hi havien molts pocs cotxes, i l’únic perill que teníem era el carro del lleter, quan a les set de la tarda repartia la llet a tot el veïnat. Ara a la nostra ciutat, casi totes les places han estat urbanitzades en el moviment arquitectònic, caracteritzat pel predomini del ciment i de la pedra cobrint tot l’espai.

Per aquest motiu la plaça de Ca n’Anglada m’agrada molt i la considero un lloc privilegiat per tants i tants infants, que prescindint d’on hagin nascut, juguen junts, riuen i comparteixen les seves hores d’infantesa davant les mirades d’avis i pares, que també aprofiten l’estona per fer les seves tertúlies en un ambient familiar immillorable.

I Jesús també es allà, presidint la nostra estimada parròquia de Sant Cristòfor que s’aixeca majestuosa, sobre les escales en la part nord de la plaça i a on des de allí, l’Església mare de tota la comunitat, s’esdevé com el far que ens guia i ens protegeix, quan veu que compartim entre tots, siguem d’on siguem una de les millors places de Terrassa; “jo diria que la més maca”.

              Esteu d’acord? Fins aviat.
                                                                                                  Mª. Carme Giménez