Una vegada més hem arribat en aquesta gran solemnitat de la Pentecosta que conclou el temps pasqual, i en la que commemorem la vinguda de l’Esperit Sant, i l’ajuda que penetra amb tota la seva força en els cors dels qui el volen rebre, i a la vegada dona l’energia per procurar ser millors persones i d’aquesta manera posar el nostre petit gra de sorra, en aquest món tant difícil i amoïnós en el que ens ha tocat viure.
L’Esperit no es veu, però es pot sentir, i per això avui obrint la meva finestra personal he vist tots els “indignats” reclamant una democràcia més veritable, més justa i més real; i penso en l’Esperit i segur que molta gent l’ha volgut rebre i per això també està allà al mig dels indignats.
Tornant a obrir la meva finestra hi veig als polítics, uns demanant ja eleccions anticipades, els altres no volen fer-ho, perquè diuen, que no es el millor per al país; sortosament per tots nosaltres, l’Esperit també es troba entra ells doncs també hi ha gent que l’ha volgut rebre. I tornant a obrir la finestra veig la gent normal de cada dia, van a comprar, porta’n els nens a l’escola o visiten malalts, fan de voluntaris en quelcom servei d’ajuda als més necessitats i llavors penso també amb molta il.lussió que l’Esperit esta en cada u de nosaltres quan el volem rebre i per això crec que Nostre Senyor es val de tots nosaltres per fer moltes coses en aquest món, per aquest motiu hem de, demanar al Esperit Sant que ens ajudi a saber fer sempre el millor en cada moment, amb valentia, sense prejudicis, mira’n sempre a la cara i lluitant sempre amb les armes de l’amor i del servei per un món més just, més fraternal i més humà, doncs tots nosaltres tenim la gran sort de tenir aquest tresor tant gran que Jesús ens va deixar, com es la força del seu Esperit que mai, mai ens deixarà.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez