A vegades, quan ens trobem bé en un lloc, no ens mouri-em d’allí o simplement desitjaríem que el dia s’allargués, per continuar gaudint de la pau i del relax i de la bona companyia que et pot donar un bon grup d’amics, quan l’amistat i la naturalitat de les persones fluctua en l’ambient.
Això es el que ens va passar el dilluns passat en l’excursió de fi de curs de catequistes de la nostra parròquia, on després de una missa familiar i entranyable celebrada en el bonic santuari de “La Gleva”, ens varem arribar al “Santuari de Montgrony” i allà varem acabar de passar aquell dia tant bonic, en una bona tertúlia d’amistat i concòrdia, a la vegada que ens sentíem acaronats per uns boscos meravellosos, on el seu verdor tant viu i ple de llum, omple el cor d’anergia i de piles per tornar a començar un nou curs amb una nova il.lusió i amb idees plenes de creativitat, per poder explicar a tots els infants, aquesta vida tant maca i tant insuperable com es la vida de Jesús.
I pensant amb tot això, el meu pensament aquesta setmana, va dirigit a tots els nens i nenes que hem tingut, i també els que ens vindran i que encara no coneixem, però de ben segur que ja ens els estimem; i demano amb tot el cor a Nostre Senyor per a totes les catequistes, aquesta saviesa que només “Ell” ens pot donar, per saber transmetre des de el fons del nostre cor a tots els nostres infants “ els valors necessaris i veritables” per a ésser en aquest món, persones responsables, amigues de tothom i sobre tot, que tinguin tant d’amor, que algú al veure’ls digui com en aquell paràgraf de l’Evangeli dirigit als primers cristians que diu: “mireu-els com s’estimen”
Fins aviat
Mª. Carme Giménez