ELS JOVES SEMPRE I SÓN

Som a punt de començar “la Setmana Santa”, i abans de començar com cada any les celebracions d’aquests dies, vàrem tenir l’Eucaristia conclusiva de la visita pastoral a l’Arxiprestat de Terrassa i de la III setmana de la família a la Catedral.

            Va ser una celebració molt maca i en la que ens vàrem reunir molts fidels de totes les parròquies, i també una bona quantitat de cantaires pertanyents a les diferents comunitats dels Arxiprestat.

            I El meu pensament vola sobre aquests 2012 anys que han passat, des de que Jesús anava per els camins evangelitzant i curant a la gent, el seu cos i la seva ànima; i després de tants anys el miracle de Jesús continua com un mantell d’amor sobre tots nosaltres, i per això jo crec que ens continuem reunint, per escoltar aquesta Paraula que sempre ressonarà per donar-nos llum en totes les accions de la nostre vida.

            A vegades sentim molts comentaris,- “de que l’Església es fa vella”, “que els nostres joves no van a missa”, “que passarà quan no hi siguem?” Doncs  jo penso que quan no hi siguem, hi hauran d’altres que ocuparan el nostre lloc i que aquests joves que a vegades dona la sensació que no hi són, jo us asseguro que quan es necessiten allà estan, potser que hi seran  d’altre manera a la que estem acostumats, però ells seguiran a Jesús ajudats sempre per l’Esperit Sant, que continua i continuarà brillant com una estrella en mig de la nit i potser ho faran millor que nosaltres,-“ojalà sigui així”!

Doncs mirant el Diumenge l’Església tant plena de gent, em va fer preguntar “en com és que essent tants escoltant la Paraula de Déu, no és nota alguna millora en la vida quotidiana de la nostra ciutat?- serà que tots plegats no ho fem prou bé a l’hora de interpretar-la?  Quan va començar l’Església, van començar dotze persones, i es va escampar l’Evangeli per tot el món.

            Ara que ve Setmana Santa, jo penso que és un bon moment per reflexionar tots plegats i demanar-li a Jesús, que també ens curi a tots nosaltres de totes aquestes coses que no deixen brillar en la nostra persona aquest testimoni d’amor, de respecte, de simpatia per tothom, siguin d’on siguin i tinguin el color que tinguin.

            Bona Setmana Santa.          Fins aviat.

                                                                                                 Mª. Carme Giménez

LA MARTA I LA NÚRIA

Aquest mati a la “tele” han sortit la Marta i la Núria, dues bessones precioses de set mesos d’edat i que fins fa dos mesos han viscut enganxades per l’abdomen  i compartint el mateix fetge. Gràcies a uns formidables metges de L’Hospital General       “ Vall de Hebron”, avui aquestes petites siameses, són unes boniques bessones completament normals, després de una operació molt delicada però que ha tingut un èxit rotund.

            Això no deixaria d’ésser una història més, d’un èxit total per par d’uns especialistes que ens mereixen tots els elogis; però el meu pensament vol ressaltar, la valentia i el coratge d’aquesta mare, que malgrat de saber que duia siameses, no ha tingut por en afrontar els perills d’aquest embaràs i ha portat a la vida aquestes petitones que com tot ésser humà tenen tot el dret del món a viure i conèixer aquest planeta, que Nostre Senyor ens va regalar perquè gaudíssim  i vetlléssim  per ell amb molta cura, i que moltes vegades no fem prou bé.

            Personalment jo penso que el dret més important que tenim tots els éssers humans és el de la vida i que a on néixer i morir només Nostre Senyor ho pot decidir. Gràcies a Déu hi ha moltes mares que també ho veuen així, i això dóna molta alegria i felicitat i també crec, que és una notícia molt bona i positiva per poder compartir.

            Fins aviat.

                                                                                                           Mª. Carme Giménez

ÉS BO RUMIAR EL QUE DIEM, I DESPRÉS MOLTES VEGADES NO FEM

L’altre dia, en la homilia de la missa, Mn. Joan ens va parlar del perdó i de com hem de saber perdonar i oblidar, perquè si no oblidem, no perdonem de veritat, i per això ens va fer reflexionar sobre el “Parenostre”, ja que a vegades quan el recitem, no ens adonem realment del que diu, i el que diu és molt important referint-se al perdó.

 I pensant en tot això m’ha vingut a la memòria un altre fet que en moltes ocasions tampoc ho pensem gaire; i és el fet de que Jesús va morir per tota la humanitat i no va fer diferències de lloc de naixement, de religió o de color de pell; i l’única explicació és aquest amor insuperable que com a Fill de Déu i germà nostre Jesús té per tots els homes i dones.

 I llavors jo em pregunto: si tots som germans, - que fan entre ells els bons germans?- jo crec que els bons germans es respecten uns als altres, tots fan la seva vida, però quan es necessiten s’ajuden en totes les seves necessitats, es fan bona cara, i no jutgen ni criminalitzen la manera de pensar i de creure de cadascú.

            Moltes persones grans, en les feines de la casa no volen que els ajudi ningú que no sigui del país, tenen com una por a lo desconegut, a les diferents costums i cultures, i moltes vegades també a les maneres de vestir. Però si ho rumiem bé, tots som iguals, tots necessitem treballar per viure, per mantenir la família, per poder pagar el lloguer, menjar i vestir, en definitiva tots fem exactament el mateix però amb una gran diferència amb tots el qui són de fora. Ells han marxat del seu país i molts han anat a mils de km. lluny per trobar una vida millor, i moltes vegades es troben amb moltes portes tancades, simplement perquè els veiem diferents.

            I com ens passa amb el “Parenostre” que no fem moltes vegades el que diem, tampoc rumiem en molts moments de la nostra vida que tots som germans, i que molt aviat tornarem a celebrar  aquest gran misteri, on Jesús va patir el martiri de la Creu per tots nosaltres, i a on la seva resurrecció ens ha de servir a tots per ressuscitar a l’amor, a la simpatia i a la fraternitat envers als qui més ens necessiten en aquests moments de crisi, i a on les seves famílies estan molt lluny per poder-les ajudar.

            Fins aviat.

                                                                                              Mª. Carme Giménez

GRÀCIES SENYORS BISBES PER HAVER-NOS ACOMPANYAT

Aquesta setmana amb una gran satisfacció, ens hem anat trobant tots els diferents grups de la nostra comunitat amb el Sr. Bisbe, “el nostre pastor en la fe”, successor d’aquells apòstols que fa més de dos mil anys van començar la seva predicació, després de la Resurrecció de Jesús.

            Ha sigut una experiència molt edificant, el haver-nos pogut trobar amb els Bisbes, i sentir-los propers; jo crec que això és molt important, tant per els fidels com per ells mateixos com a Bisbes, doncs és molt interessant veure totes les activitats que es fan a cada parròquia i d’aquesta manera poder fer un anàlisi  i una conclusió de tota la feina que molta gent està fent amb molta il-lusió i bona voluntat.

            També impressiona el pensar que després de dos mil anys, ens continuem reunint en nom de Jesús, el volem continuar seguint, i encara que fallem moltes vegades com a éssers humans que som , les ganes de estar sempre en Jesús no ens falten , i per això ens agrada estar amb la comunitat, seguir junts treballant en equip, i sobre tot  ajudar-nos en tot el que puguem uns als altres, tal com Jesús ens demana cada dia en el interior del nostre cor.

            Per això en aquesta setmana tant plena d’encontres i d’amistat compartida, trobo que és important remarcar aquestes petites coses, que a vegades perquè les sentim tant, no hi parem l’atenció i la importància que tenen, com són: L’amistat compartida, el treball en equip responsable i ben fet, i estimar-nos uns als altres per fer de la nostra comunitat una autèntica família eclesial.-

            Gràcies Senyors Bisbes  per haver-nos acompanyat.

                       Fins aviat.

                                                                                                                           Mª. Carme Giménez

JESÚS TE UN MANTELL DE PROTECCIÓ I DE SAVIESA

En aquest moment el nostre món, és un món alterat per revolucions en molts països, revoltes pels carrers, indignats protestant per mils de coses, una crisis que esta enfonsant a molta gent a on els quals es queden sense casa i l’única solució que veuen es ocupar-ne un altre que no és d’ells i que provoca la indignació del propietari d’aquesta.- Bé com veiem tots, això és un galimaties i que no hi ha qui se aclareixi per poder-ho solucionar.

            Doncs mireu; rodejats de tot aquest panorama, el passat dissabte es va celebrar la imposició de la cendra a la catequesi especial dins d’una cerimònia senzilla i entranyable com totes les que sol celebrar aquest grup tant estimat per tots nosaltres; però el més important de tot això i que m’agrada de ressaltar és com unes persones amb moltes dificultats físiques o psíquiques i a través d’uns signes magníficament preparats per ells, van entendre que estem en la quaresma, que tots hem de canviar perquè la pau regni per tot arreu, i amb els seus cartonets a la mà, ho van explicar i els va sortir des de dins de l’ànima amb la seva sinceritat innata en tots ells i guiats sempre per aquests catequistes que valen un imperi i a on la ma de Jesús s’estén com un mantell de protecció i saviesa sobre tots ells; i llavors veient això, torno a veure florir l’esperança i la confiança en el futur;- si aquestes persones aconsegueixen  comprendre que ha d’haver un canvi en tots nosaltres, potser també els que no anem a la catequesi especial , arribaren a entendre algun dia, que perquè hi hagi pau, tranquil·litat i treball, hem de canviar moltes coses i la primera és a nosaltres mateixos, entendre que el diàleg ha de suplir la violència, que no podem estirar més el braç que  la  màniga, que hem de saber compartir i procurar ajudar-nos uns als altres per treure d’aquesta crisis valors que havien quedat  amagats fa molt temps.

            Demanem a Jesús que estengui també damunt nostre el seu mantell de protecció i saviesa i arribem a entendre tots, que aquesta crisis l’hem de superar tots junts posant aquest granet de sorra, que un al costat de l’altre poden arribar a fer una gran platja de pau i benestar.

            Fins aviat.

                                                                                                                Mª. Carme Giménez