NOUS MARTIRS DEL SEGLE XXI

Avui en plenes festes de Nadal, concretament en el dia mateix de Nadal, una noticia tràgica m’ha fet pensar, en que els cristians devem molestar molt  en molts sectors del nostre món; em refereixo a la matança que ha succeït en l’església de “Santa Teresa” a la ciutat de Madalla a Nigèria, on trenta cinc germans nostres, que com tots nosaltres assistien a la missa del Naixement de Jesús, han mort com a conseqüència del terrible atemptat del que han sigut víctimes en aquella església.

            I llavors penso al veure tots aquests fets en que Jesús ens va ensenyar l’únic camí veritable per una convivència de respecte d’uns envers els altres com és l’amor i la llibertat; i com ens va dir l’altre dia el mossèn en la homilia, “Jesús proposava no imposava”  cosa que no volen fer o no volen entendre els que cometen aquests crims tan abominables.

            Per altre banda és admirable de veure la fe de tantes persones, que sabent lo perillós  que és ésser cristià en alguns països del nostre món, practiquen la seva fe sense por , sense importar-los el perill, i donant el testimoniatge de nous màrtirs del segle XXI.

            Penso que tot això és un exemple per tots nosaltres que ens ha de servir perquè sempre i en tot lloc i sense prejudicis ni vergonya siguem veritables cristians capaços de defensar la veritat, sense amagar-nos  moltes vegades darrera somriures de complicitat.

            La nostra fe en molts països és dura i perillosa, però el més important, és que només ens poden fer mal físicament; espiritualment no ens poden tocar  perquè Jesús està sempre al costat de tots els que volen estar amb Ell, i ara en aquests moments aquests trenta cinc germans nostres estaran per sempre més al costat de Jesús, després d’haver donat aquest exemple tan viu i bonic de que en plena missa de Nadal van anar a viure en els braços i la llum del Nostre Pare del Cel.

            Fins aviat.

                                                                                                              Mª. Carme Giménez

DUES GENERACIONS MOLT ESTIMADES

Avui penso en el contrast que hi ha  amb dues generacions molt diferents, però molt entranyables les dues. Una és la generació infantil; aquest privilegi tan gran i tan important que tenim tots els catequistes, de poder integrar-nos durant una hora a la setmana, amb tots aquests nens plens de vitalitat, d’alegria, de ganes de riure; i a vegades no saben ni de que riuen; però la seva sinceritat quan et diuen el que pensen, o els seus ulls brillants quan et parlen de Jesús, només per això val la pena ser catequista, encara que moltes vegades estiguin molt esvalotats; és per això que penso, que ara, que ja estem a Nadal, “el gran misteri del Naixement de Jesús” i a on uns savis d’orient “els Reis  Mags” li van portar els seus presents, jo crec que li podem demanar al nen Jesús per tots els nens i nenes, un regal molt especial, i és ni més ni menys, aquesta llum de la saviesa que penetri en el cor de moltes persones joves i de mitja edat, per oferir-se com a catequistes. No és difícil fer-ho, només és necessita saber transmetre tot el que tens dintre del cor, i us asseguro que amb l’ajuda de Jesús i el que ens explica el Mossèn no hi ha res més fàcil.

            L’altre generació de la que us parlava, és la de les persones molt grans i que estan soles degut a moltes circumstàncies de la vida. Avis que necessiten parlar amb algú, que necessiten anar al metge acompanyats perquè no s’aclareixen amb la medicació, o simplement necessiten sortir a donar una volta i gràcies a les persones voluntàries poden fer totes aquestes coses.  També els hi brillen els ulls quan et parlen i veuen que els escoltes, i no els hi dius que són pesats; també estar amb ells és tot un privilegi doncs us ben asseguro que “reps més d’ells que no pas el que tu els dones”.

            També en aquest Nadal com ja he dit abans podem demanar al nen Jesús que surtin voluntaris per anar una hora a la setmana amb qualsevol avi o àvia que ho necessiti; perquè la seva companyia és la il-lusió setmanal que l’ajuda a viure i que es converteix molt aviat amb una gran i bonica amistat.

            Fins aviat.

                                                                                                      Mª. Carme Giménez

"EL JOSÉ HO VA SABER FER"

Aquest matí un fet bastant usual en aquest temps m’ha fet pensar en dues coses a la vegada que us explicaré en quatre pinzellades.

            Feia molt fred i molt vent i un banc de davant de la plaça, es trobava guarnit per dues mantes les quals feien notar que algú estava dormint o havia dormit aquella nit. Mn. Joan es va interessar de seguida per la persona que estava allà i per el seu problema . Era un noi jove que el únic llit que tenia era el banc de la plaça.

            Malauradament no és l’únic cas en una gran ciutat; i la nostra s’ha fet ja molt gran i m’ha fet recordar en una gran necessitat, “el famós alberg de la nostra ciutat”, que com diem en català “el més calent del projecte encara és a l’aigüera”, però com que és Nadal i Jesús mai ens falla, tinc l’esperança que algú dels que ho han de fer, tindrà una llum especial, i amb l’empenta d’uns i d’altres al final veurem realitzat aquest projecte, que tanta gent el necessita “com el pa que menja”.

            Per altra banda veien això també he pensat en una persona, el nostre sagristà “que al cel sia”, i en una part molt bona que ell tenia. Sempre estava al costat de totes les persones que no tenien res i els hi donava tot el que ell podia, encara que aquell dia ell no tingués res per menjar. Una vegada va organitzar en un local tot un habitatge per una família que estava al carrer, i a vegades, totes aquestes coses que ell feia amb tot el cor, li provocava molts problemes. Però ell tirava endavant, volia seguir el camí de Jesús, anava a la directa i passava de la burocràcia, sense importar-li  les crítiques ni els prejudicis socials. Jo crec que malgrat les seves limitacions i els defectes que pogués tenir com qualsevol ésser humà, va ser un bon instrument de Déu i s’ha emportat cap al cel una bona motxilla de bondat, d’humilitat i d’un immens amor al proïsme, que vol dir un immens amor al nostre Pare del cel.

            Demano amb tot el cor a Nostre Senyor que li doni tota la llum i la pau que només Déu ens pot donar i que tots nosaltres sapiguem també ajudar a qui ho necessiti amb el mateix amor que el José ho va fer en aquest món.

      Fins aviat.

                                                                                                                  Mª. Carme Giménez

EL VALOR DE LA SOLIDARITAT

Una bona noticia ens omple de goig aquesta setmana; és la gran solidaritat de la gent envers els més necessitats, que ha tingut lloc durant dues setmanes seguides a les portes dels supermercats, on una bona quantitat de voluntaris han estat demanant aliments per poder cobrir les necessitats més imprescindibles. La majoria de persones malgrat la crisi ha donat tot el que ha pogut i com un miracle de Nadal ha predominat la caritat envers tots els germans que tan ho necessiten. Aquestes noticies i aquest testimoni donen molta satisfacció i és llavors quan la confiança i l’esperança en un món millor el veiem més a la vora.

            I veien tot això penso en aquesta crisi que ens ha provocat situacions molt difícils, però que jo crec que és també en els temps difícils quan ens donem conta de la importància dels valors, que quan és temps “de vaques grasses” a vegades ens oblidem; com és la solidaritat, el apropar-nos potser més al germà que pateix, el compartir, el ajudar, el no malgastar, el saber aprofitar més les coses.

            I una vegada més li haurem de demanar al nen Jesús en aquest Nadal, que d’aquesta crisi de valors, sapiguem treure-li profit, fent un canvi en les nostres vides on amb una il-lusió nova puguem començar un nou any i a on el miracle de Nadal ens acompanyi cada dia, i cada vegada més persones es vagin recuperant de tants ensurts i malestar i anem tots plegats cap a una societat amb més treball i estabilitat que tant necessitem en aquests moments.

            Que Jesús des de el pessebre ens ajudi a aconseguir-ho.

                                                    Fins aviat.

                                                                                                        Mª. Carme Giménez

QUE L'AMOR BRILLI AMB TOTA LA SEVA FORÇA

Un dia d’aquesta setmana ens van donar per la “tele” una noticia que al moment et produeix un impacte, perquè en el fons no acabem  d’entendre que puguin passar aquestes coses. El fet és que durant el període de Nadal a Reis, és quan es produeixen més batusses familiars i que moltes d’elles acaben en els jutjats degut a baralles violentes entre els components  de les famílies.

            El sociòleg que expressava el tema ens feia el raonament de que en aquestes festes, es reuneixen famílies que només es veuen una vegada al any, i malauradament quan ho fan, beuen més del compta  i això va derivant en una recriminació envers uns als altres de tots els problemes que hagin pogut sorgir en les seves famílies, oblidant-se  totalment del veritable motiu per el qual es reunien, que no és altra que el naixement de Jesús, “La gran festa de la humanitat”, que ens hauria  de donar amor i esperança, per ser tots molt més millors del que som.

            Per això penso amb tristesa en aquest fet tan lamentable, el qual ens fa veure una cara del nostre món molt gris, en que les enveges i els odis fan allunyar tot l’amor que ens hauríem de tenir uns amb els altres.

            De totes maneres, penso també amb joia i esperança en altres trobades de Nadal, com pot ser “la missa del pollet” en la que si Déu vol ens trobarem amb molts infants i amb les seves famílies, en la qual units a la comunitat pregarem tots junts, i li demanarem al “Nen Jesús”, aquesta convivència tan necessària per tots nosaltres on l’amor i la pau ofeguin els odis i les rancúnies i sapiguem ser tots plegats, aquest Evangeli per tanta gent que prescindeixen olímpicament de Jesús, i la seva vida es basa només en el tenir i el consumir, i llavors “passa el que passa“.

-Que el nen Jesús ens ajudi a tots, i les festes de Nadal brillin amb un amor tan gran com l’estrella més lluminosa del univers.

            Fins aviat.

                                                                                                   Mª. Carme Giménez