PENSAMENT DE LA SETMANA

Fa uns quants dies, vaig trobar una bona amiga meva, ens varem desitjar bones vacances i també varem comentar que una mica de descans va molt bé per poder carregar piles i començar així les activitats del nou curs. Peró en un moment de la conversa em va dir que de la seva activitat no podria fer gaires vacances, dons ella es voluntària de presons dins el grup de Justícia i Pau; i naturalment no pot deixar de visitar a totes aquelles persones que veuen en els voluntaris la llum i l’esperança dins la precarietat de la seva vida.
Llavors el meu pensament vola cap a tots aquests voluntaris tant valents i tant admirables que inverteixen les seves hores d’esbarjo en parlar, visitar i ajudar a tots aquests germans nostres que malauradament per circumstancies de la vida estan exempts de llibertat.
Que Nostre Senyor ajudi sempre a tots aquests voluntaris en la seva gran tasca, i també ajudi sempre a tots aquests germans nostres, a vegades oblidats de tothom, a que se sentin encoratjats i animats per integrar-se novament amb tots nosaltres, amb tota la dignitat i apreciació que tot ser humà es mereix.
Felicitats voluntaris-es per tot el que feu.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Fa molta calor. El sol escalfa amb totes les seves forces i el nostre cos s’en ressent; ens sentim més cansats del normal i també una mica alterats. Tot ens molesta i qualsevol cosa que ens diguin i no sigui del nostre agrad ens cau malament.
A la més mínima, critiquem a qui sigui, perquè sempre son els altres els que no fan les coses ben fetes o no es comporten com ens agradaria a nosaltres. Per això el meu pensament corra cap a Sant Francesc.
Sant Francesc no criticava mai ningú. Pensava que si el mal regnava per tot arreu, era ell el que s’hauria de convertir en primer lloc i no els altres. Els sants dirigeixen durament tota crítica contra sí mateixos, i perquè el món sigui millor s’esforcen a convertir-se ells mateixos.
Per això he pensat que podríem entre tots fer un treball de vacances; i seria veure en totes les persones que tenim al voltant, totes les coses bones que fan i tot el que podem aprendre de tots ells. Això ens pot servir com un gran millorament personal per tots nosaltres.
Fem com Sant Francesc i demanem a Nostre Senyor que ens ajudi sempre a ser millors amb tots els nostres germans, això ens donarà molta pau i molta alegria.
Ho veieu així?

PENSAMENT DE LA SETMANA

Aquesta setmana, el meu pensament es centra en aquestes jornades interdiocesanes de catequesi, en les que tanta gent esta interessada en fer bé les coses, en fer una preparació i una formació per poder ajudar en la seva fe a tots aquests nens i nenes que una vegada passi l’estiu, tornaran ha omplir totes les sessions de catequesi.
Sento molta alegria i dono moltes gracies a Nostre Senyor per tots aquests coneixements teòrics i pràctics quens han ensenyat, en un ambient total de simpatia i amistat, i sobre tot saber que som molts, els que volem seguir a Jesús, fent que el seu Evangeli es reflecteixi, en aquests infants i les seves famílies, ja que tots ells son el futur de la nostra Església.
Ha sigut molt bonic poder participar-hi.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui, m’imagino com ha de ser Déu, al pensar en totes les meravelles que Ell va crear, dotant al nostre planeta de una natura inigualable com son els camps, el bosc, la vegetació i la fauna i tants i tants bens que el nostre Pare ens ha donat com a patrimoni terrenal.

Però van passant els anys, els segles i nosaltres continuem igual, sense saber gaudir de tot això. No cuidem la natura; una gran part dels nostres germans moren de fam perquè l’altre part acapara tota la riquesa; les guerres fan que no estimem al proïsme com a nosaltres mateixos i no pensem que tots som fills del mateix Pare i formem part d’aquest Déu creador.
I el més important de tot això es que Déu Pare no es cansa d’esperar, ens continua dotant del sol, dels arbres i de tot el que es bo per nosaltres; en Ell es reflexa la fe i l’esperança.
Llavors el meu pensament es transforma en un somni en el qual algun dia tots canviarem, serem millors i agraïts en tot el que rebem de Déu Nostre Senyor i podrem dir en veu molt alta que el regne de Déu ha quedat establert aquí a la terra per tota la humanitat.
¡Es bonic tenir aquest somni!