
A la més mínima, critiquem a qui sigui, perquè sempre son els altres els que no fan les coses ben fetes o no es comporten com ens agradaria a nosaltres. Per això el meu pensament corra cap a Sant Francesc.
Sant Francesc no criticava mai ningú. Pensava que si el mal regnava per tot arreu, era ell el que s’hauria de convertir en primer lloc i no els altres. Els sants dirigeixen durament tota crítica contra sí mateixos, i perquè el món sigui millor s’esforcen a convertir-se ells mateixos.
Per això he pensat que podríem entre tots fer un treball de vacances; i seria veure en totes les persones que tenim al voltant, totes les coses bones que fan i tot el que podem aprendre de tots ells. Això ens pot servir com un gran millorament personal per tots nosaltres.
Fem com Sant Francesc i demanem a Nostre Senyor que ens ajudi sempre a ser millors amb tots els nostres germans, això ens donarà molta pau i molta alegria.
Ho veieu així?