PENSAMENT DE LA SETMANA

Estem en la setmana de Nadal, setmana de joia i d’alegria i també de preparatius, tant a l’Església com a casa, per celebrar aquesta festa tant gran, com és el naixement del Nostre Salvador.
I Nostre Senyor en aquesta ocasió ens ha fet un regal de Nadal, com ha estat la ordenació de Mn. Xavier com a prevere. I el meu pensament vola cap a Jesús, i li dono gracies de tot cor; sempre és edificant i testimonial, veure un noi en plena joventut, entregar la seva vida al servei de Déu i de tots els germans.-“Que Nostre Senyor l’il-lumini i el condueixi sempre en el camí de l’Evangeli”.
També penso en tots els grups de la parròquia preparant el Nadal, un exemple es troba en el grup de Cateclub de la catequesi, nens, nenes i catequistes han fet un pessebre tot reciclat i molt bonic. Un altre exemple és el grup de Caritas, treballant moltes hores en preparar els cistells de Nadal per els més necessitats, i amb un entusiasme i dedicaciò dignes d’elogi.
I per això el meu pensament s’ajunta a tots els grups de la parròquia, que son molts més dels qui hi nomenat i en els que totes les persones que hi participem esperem amb molta il-lusió i el cor molt obert a aquest nen tant petit i tant gran a la vegada, el qual ens ajudarà a tots a ser millors i estimar-se com a germans que som.
“Que passem tots junts un bon NADAL”

PENSAMENT DE LA SETMANA

L’altre dia vaig sentir una conversa que em va traslladar a molts anys enrere, quant encara vivien els meus pares. La conversa es basava en la tristesa i enyorança que provoquen les festes Nadalenques. Les persones que parlaven, es referien als seus familiars que ja no hi eren i això els feia desitjar passar aquestes festes molt apressa, ja que lo únic que trobaven alegre, era quant els nens rebien els regals.
I llavors vaig pensar en el que deia sempre la meva mare; -“El dia que jo no hi sigui, m’agradaria que continueu celebrant el Nadal amb la mateixa alegria, fe i esperança que ens porta el Naixement del Nen Jesús”.-“Vui que us reuniu tots, per dinar junts perquè jo sempre estaré al vostre costat, i a mi m’agrada molt celebrar el dia de Nadal amb tota la família”.
I això hem fet sempre, celebrar el Nadal cada any amb l’esperança que ens porta el Naixement del Fill de Déu. La meva mare s’en va anar al cel un dia de Reis, i el regal més bonic que ens va deixar va ser la seva alegria, fe i esperança en el Naixement del Nen Jesús.
Gracies mare per tot el que ens vas testimoniar.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui el meu pensament vola cap a tota la gent que diuen que no son creients però que els agradaria creure i ens respecten les nostres creences. Moltes de aquestes persones, per la seva manera de viure, de tractar als altres amb amor i paciència, d’ajudar, de treballar per un món millor i més solidari, la seva actitud de vegades és més cristiana sense ells saber-ho que molts dels que s’a nomenant cristians.
L’altre dia un amic nostre va anar a oferir-se com a voluntari a una entitat de la nostra ciutat; i li van dir que hi havia tanta gent que de moment no el necessitaven. Això dona molta esperança en un món, que només les males noticies semblant existir.
En el curset de catequistes que ens està donant el Sr. Esteve Pujol i en un fragment del seu llibre “Valors humans, valors cristians” diu així: Per a nosaltres tota realitat humana és realitat cristiana. Quan som honrats, treballadors, tolerants, puntuals, amistosos, alegres, pacificadors, creatius, atents, delicats, pacients, responsables, valents, compromesos,respectuosos,dialogans, compassius, justos i assenyats....som veritablement cristians.
I ara que s’acosta Nadal li podem demanar al nen Jesús que la seva llum brilli per tots els homes i dones i ens faci adonar que sense la seva ajuda res del que fem podria donar fruit.
Ho veieu així?

PENSAMENT DE LA SETMANA

En aquest moment sento una alegria molt gran, recordant les misses familiars i en un moment molt especial, com es la homilia compartida entre el Mossèn i els nens i nenes de la catequesi.
Tots tenen el dit aixecat. Tots volen contestar a les preguntes, que el Mossèn amb una paciència digna d’admiració, els ha explicat primer i preguntat després, tot lo relatiu a les Lectures i l’Evangeli del dia.
-Es bonic de veure, el interes de participació de tots els infants. Estan contents d’estar a l’Església, es porten molt bé, i el més important es que demostren interes per tot el que allà s’esta fent. Llavors penso en Jesús, i de ben segur tots els seus deixebles també deurien aixecar el dit per preguntar i interessar-se per tot el que Ell predicava.
Son dues escenes, la dels nens a l’Església i la de Jesús amb els seus deixebles casi idèntiques, amb l’única diferència de 2000 anys una de l’altre. No creieu que es digne de fe i esperança, el pensar que desprès de 2000 anys, un Mossèn, en aquest cas Mossèn Joan, continua aquest camí que Jesús ens va ensenyar, rodejat de uns seguidors molt especials, com son aquests nens tan estimats que avui dia tenim entre nosaltres?
-Gracies Jesús per seguir viu al nostre costat!