UN ESTIU BEN APROFITAT

Falten molts pocs dies perquè ens tornem a trobar un altre cop a l’estiu. Les escoles tornaran a romandre tancades i els nens i nenes ompliran altre vegada totes les places  i parcs de la nostre ciutat amb els seus jocs i les seves rialles.

            Aquest any malauradament moltes famílies es quedaran sense vacances; la crisi econòmica està afectant a moltes persones que al faltar-les el treball i com a conseqüència d’això també els diners, es troben immersos en una greu situació de tristesa i de falta d’il-lusió  per a fer qualsevol cosa.

            Es molt lamentable tot aquest panorama! Però jo continuo pensant que l’esperança no l’hem de perdre mai, i que sempre amb l’ajuda de Jesús hem de saber veure la llum al final del túnel ; i aquesta llum podrien ser els infants. Moltes vegades quan hi havia molt de treball i arribàvem cansats a casa no teníem gaires ganes de parlar amb ells, doncs tantes hores de feina feia que acabéssim esgotats al final de la jornada.

            Ara aquesta acumulació de feina no hi és, i els nostres fills continuen esperant aquest interès per els seus problemes, jocs, estudis, esperant sempre que els fem una mica de cas. Jo penso que tot això ara en aquests moments de poc treball ho podem fer millor que mai; i ara que ve l’estiu dediquem-nos a els nens, un passeig per el parc, una petita excursió a la muntanya, totes aquestes petites coses fan la felicitat i el somriure d’un infant, i jo crec que es el millor remei per fer renovar l’il-lusió en un futur millor per tots ells, ja que l’amor i la companyia d’uns pares són la millor catequesi que puguin tenir, per créixer amb una maduresa ferma i brillant.

            Demanem com sempre a Jesús que en aquest estiu que estem a punt de començar, sapiguem aprofitar tots els moments per estar amb aquests nens, que només volen la nostra companyia per jugar o per explicar-nos un munt de coses.

            Fins aviat.

                                                                                              Mª. Carme Giménez

LA PART POSITIVA DE LA CRISI ES TROBAR ELS VERITABLES VALORS

Aquests últims dies, quan escoltem o llegim les noticies en els diferents mitjans informatius, ens dóna la sensació que estem immergits en la ruïna més absoluta, i a on el nostre país s’està enfonsant cap a la misèria, en una situació que serà molt difícil de remuntar i si s’aconsegueix mai serà com abans.

            Pensant en aquestes noticies tant greus jo crec, que com a cristians mai hem de perdre l’esperança i pensar que en tota la història de la humanitat, sempre hi ha hagut èpoques molt dolentes, però que sempre al cap d’un temps s’han remuntat, i llavors s’ha reforçat en un temps més bo, en quan a treball i a bonança.

            Aquest espai de temps tant dolent per tots nosaltres, ens ha de servir com a part positiva de tot això, en saber valorar més totes les coses, en no estirar més el braç que la màniga, saber conformar-nos amb el que tenim i sobre tot poder gaudir de tot el que ens envolta;- aquesta natura tant meravellosa, que avui dia ens queda com sepultada , degut a les preocupacions i a les angoixes que tots nosaltres estem patint.

 N’estic segura que amb l’ajuda de Jesús algun dia no molt llunyà, tot això haurà passat i tots nosaltres haurem après a viure dignament prescindint de totes les ofertes fantasmagòriques que ens han ofert fins ara els bancs, i que han provocat que tothom s’endeuti com no havia passat mai.

            Demanem a Jesús que sempre estigui al nostre costat, i amb la seva ajuda i amb el nostre treball quan algun dia en torni haver, sapiguem viure amb pau i fraternitat i trobem tots plegats els veritables valors que no són ni molt menys aquesta fantasmada que hem viscut fins ara.

            Fins aviat.

                                                                                                              Mª. Carme Giménez

JA HI TORNEM A SER

Avui penso amb una mica de melangia en que un altre curs s’està acabant; estem en l’últim mes de la catequesi i les primeres comunions són a punt de començar, i com sempre la mateixa pregunta de cada any flota en l’ambient. – Tornarem a veure aquests nens  que durant dos anys hem tingut entre nosaltres, i que amb l’ajuda de Jesús hem intentat que entenguessin el camí de la veritat?- Els haurà quedat alguna cosa positiva en tot el que els hem volgut transmetre?

            Jo penso que nosaltres això no ho sabrem mai, però crec amb fermesa en la promesa de Jesús en que va dir, que estaria sempre amb nosaltres fins al fi dels temps, i Ell, quan fem les sessions de catequesi està allà amb tots nosaltres, i per això penso, que qualsevol persona que ha estat amb Jesús, encara que no l’hagi vist en persona, no pot quedar indiferent, alguna cosa canvia en la seva vida, i aquests infants quan algun dia es facin grans, la llum de Jesús els farà veure, que només i ha un camí per fer bé les coses, i que quan tinguin una contrarietat, “una mala ratxa” com és sol dir, aquesta mateixa llum els ajudarà a refugiar-se amb Ell, i quan et refugies en Jesús, totes les coses per dolentes i feixugues que siguin es veuen d’un altre color i una esperança especial t’ajuda a tirar endavant  i a voler ser millor en totes les circumstàncies de la nostra vida.

     Demanem a Jesús que ajudi sempre a aquests infants a ser algun dia persones de bé, i que també ens doni a tots els catequistes, la força i la saviesa natural per poder transmetre a tots els nens, aquests valors humans que tant de bé els poden fer en el futur de la seva vida.

            Fins aviat.

                                                                                         Mª. Carme Giménez

UN DIA DE JOIA

Avui el meu pensament està centrat en la sortida tant bonica que el passat dimarts, dia de “Sant Josep Obrer” vàrem fer al Santuari de la Mare de Déu de Queralt; i a on a part de fer-nos un dia esplèndid, vam passar unes hores amb la millor harmonia i companyonia al costat de la Mare de Déu que vigila i protegeix aquell paisatge meravellós, des de el més alt del Santuari.

            Vam ésser un bon grup de persones de la comunitat les que hi vam anar; entre elles nens i nenes del “Kate-Club” juntament amb els seus pares i que ens van donar tot el color i l’alegria de la seva joventut.  També vam conèixer a un altre grup “de la parròquia de Montserrat” de Sant Boi de Llobregat, i amb els quals vàrem fer la missa  en conjunt i llavors també vam dinar, tots aplegats al voltant de l’Església, en una explanada preciosa; un cop fet l’àpat de germanor, les dues parròquies vam compartir un munt de cançons al so de les guitarres, que ens va fer sentir més germans que mai, encara que era la primera vegada que ens veiem amb els de Sant Boi.

            Jo penso que se’ns dubte és notava i flotava en l’ambient, la presència de Jesús; Ell mai ens deixa sols, i en totes les circumstàncies de la nostre vida, per feixugues que siguin, sap donar-nos aquella pau i felicitat que és el gran tresor que tenim tota la gran família dels cristians.

            Fins aviat.

                                                                                           Mª. Carme Giménez