Avui penso amb una mica de melangia en que un altre
curs s’està acabant; estem en l’últim mes de la catequesi i les primeres
comunions són a punt de començar, i com sempre la mateixa pregunta de cada any
flota en l’ambient. – Tornarem a veure aquests nens que durant dos anys hem tingut entre
nosaltres, i que amb l’ajuda de Jesús hem intentat que entenguessin el camí de
la veritat?- Els haurà quedat alguna cosa positiva en tot el que els hem volgut
transmetre?
Jo
penso que nosaltres això no ho sabrem mai, però crec amb fermesa en la promesa
de Jesús en que va dir, que estaria sempre amb nosaltres fins al fi dels temps,
i Ell, quan fem les sessions de catequesi està allà amb tots nosaltres, i per això
penso, que qualsevol persona que ha estat amb Jesús, encara que no l’hagi vist
en persona, no pot quedar indiferent, alguna cosa canvia en la seva vida, i
aquests infants quan algun dia es facin grans, la llum de Jesús els farà veure,
que només i ha un camí per fer bé les coses, i que quan tinguin una
contrarietat, “una mala ratxa” com és sol dir, aquesta mateixa llum els ajudarà
a refugiar-se amb Ell, i quan et refugies en Jesús, totes les coses per
dolentes i feixugues que siguin es veuen d’un altre color i una esperança
especial t’ajuda a tirar endavant i a
voler ser millor en totes les circumstàncies de la nostra vida.
Demanem a
Jesús que ajudi sempre a aquests infants a ser algun dia persones de bé, i que
també ens doni a tots els catequistes, la força i la saviesa natural per poder
transmetre a tots els nens, aquests valors humans que tant de bé els poden fer
en el futur de la seva vida.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez