ESTIMAR ES ESTAR ATENT AL QUE L'ALTRE NECESSITA

Avui el meu pensament vola sobre una noticia que aquest mateix matí, he llegit en el diari; es tracta de que en tots els centres cívics, suprimiran aquest any tots els cursos i tallers. I llavors penso en totes les persones grans que han fet d’aquests llocs, la seva segona casa, i a on es passen moltes hores, doncs aquestes activitats apart de servir  de distracció, també  els ajuda en moltes de les seves necessitats físiques i psicològiques.

            L’altre dia parlant amb una assistenta social de Càrites, ens ho va explicar molt bé, i és que la situació és greu, hi ha moltes persones grans que estan soles i necessiten ajuda al llarg d’aquest any, doncs encara que tinguin fills, molts treballen i com us podeu imaginar, el que avui dia te una feina, l’ha de procurar conservar com sigui, i això repercuteix malauradament en contra de els més grans de les famílies. Per aquest motiu jo crec que ens hem de posar les piles, i si tenim alguna estona lliure a la setmana, dedicar-la  a fer un acompanyament amb alguna persona gran que ho necessiti; aquí a la nostre parròquia tenim un grup de voluntaris de Càrites que una hora a la setmana la dediquem a fer companyia a la gent gran,- “si us animeu a venir, estarem molt contents de ser més gent per fer aquest servei tan agraït”.

            I pensant com sempre en Jesús i el seu missatge a on ens diu “que la caritat és el que fa persones noves” i “que estimar es estar atent al que l’altre necessita”, és per això que demano amb tot el cor a Nostre Senyor, que surtin molts voluntaris amb alegria  e il-lusió  per estimar i donar part del seu temps, a totes aquestes persones, que havent arribat a la vellesa, trobin en tots nosaltres els amics que els ajudin a compartir moltes hores de la seva vida.

            Fins aviat.

                                                                                                                     Mª. Carme Giménez

           

HEM D'APRENDRE A SER UNS QUANTS MÉS

Aprofitant que aquest passat diumenge es va celebrar la jornada mundial de l’emigrant i del refugiat, el meu pensament es centra avui, en tota aquesta gran migració arribada a les nostres terres. Venen aquí al nostre país amb la gran il-lusió  de cercar unes condicions de vida millor per ells i les seves famílies, i moltes vegades per poder realitzar aquest somni europeu, queden les famílies partides a mils de quilòmetres unes de les altres; malauradament aviat els arriba la desil-lusió quan veuen el panorama desolador de l’atur, com també els habitatges massa cars per les seves economies i la majoria de vegades l’únic que poden trobar és una habitació en un pis compartit per varies famílies, i a on la intimitat i el desenvolupament personal queda limitat entre quatre parets.

            Jo penso que tal com ens demana “el Papa”, hem d’oferir a tota aquesta gent, la solidaritat, l’acompanyament i la caritat cristiana que tant necessiten.

            Sabem de sobres , que les seves costums són molt diferents de les nostres, que això no te perquè ser dolent, podem mirar-ho com un enriquiment uns envers als altres, sempre respectant la identitat de cada país. Però una cosa si ens uneix, i és que tots som fills de Déu i per lo tant som germans,-  i que fan els bons germans?- Doncs com tots sabem bé, s’ajuden; i n’estic segura que això és el que intentem fer tots en la mida de les nostres possibilitats.

            Penso també amb molt d’afecte en tots els grups de nens i nenes que tenim i hem tingut a la catequesi, tant de comunió com de confirmació i als que estimem molt per la seva alegria e integració en la nostra comunitat.

            Que Jesús ens continuï ajudant en tot moment per poder acompanyar a totes aquestes persones, que ho han deixat tot en terres molt llunyanes, escapant  qui sap de que! i buscant una vida millor i més estable al nostre costat.

            Fins aviat.

                                                                                                                 Mª. Carme Giménez

UNA TARDA DE NADALES

El passat diumenge, dia del Baptisme del Senyor, va tenir lloc en la nostra parròquia, el tercer concert de nadales que juntament amb dos cors “rocieros”, vàrem també actuar la nostra coral de Sant Cristòfor; i amb aquestes actuacions tant boniques vàrem donar per acabat el Nadal oficial, i dic oficial perquè el Nadal no es pot acabar mai, ha de ser cada dia, com també cada dia hem de procurar tenir el mateix sentiment d’amor i generositat envers els nostres germans, encara que no sonin les nadales pels carrers, o els ornaments de les festes nadalenques hagin desaparegut fins l’any que ve.

            Penso que va ésser una tarda molt edificant en la que apart dels cants hi va predominar un bon ambient d’amistat i germanor i que a més es va recollir una important quantitat d’aliments per Càrites, que tanta falta fan en aquests temps tant durs que ens ha tocat viure.

            Penso també que hem començat un nou any i que la il-lusió i l’esperança en un futur millor, ha de predominar sobre qualsevol predicció pessimista que tant sentim dir en aquests últims dies.

            La meva mare sempre em deia, que quan es va acabar la guerra, es mancava tant de tot, que quan aconseguien alguna petita cosa, eren “la mar de feliços”, es valorava el que es tenia, i la suplència de les coses materials, quedava enriquida per molts valors, que en temps de “vaques grasses” els hem fet desaparèixer.

            Que Jesús ens ajudi a tots i que de mica en mica, la gent torni a treballar i sapiguem tots plegats, valorar en la seva importància aquest dret al treball, per poder mantenir dignament les famílies de la nostra societat, i així contribuir a un món més digne i ple dels valors que mai tenien que haver desaparegut.

            Fins aviat.

                                                                                                                      Mª. Carme Giménez

UNA BONA ESPERANÇA DE FUTUR

Ahir com cada any, vàrem tenir la trobada de Nadal de catequistes a la nostra parròquia. Va ésser com sempre molt entranyable i a on l’esperit de fraternitat i d’amistat no hi va pas faltar, això  és potser la senyal de que Jesús sempre està al nostre costat; Ell no ens abandona mai, i ens fa sentir aquesta il-lusió per donar la catequesi a tota aquesta colla d’infants als que arribem a estimar molt, encara que a vegades ens facin cridar, perquè voldríem que estiguessin més atents, però això és molt normal, “són nens” i no podem pretendre que es comportin com adults, no seria una cosa normal. Per altre banda penso que es comporten prou bé i que a vegades pot semblar que no ens escolten, però no és així, ells capten tot el que els diem i amb la ajuda de Jesús, n’estic segura que algun dia , quan ja siguin grans, moltes de les coses que hauran après  a la catequesi, marcaran el camí de la seva vida.

            També estic molt contenta, perquè cada any Jesús també ens reserva un gran regal i és la incorporació d’algun jove més, al nostre equip de catequistes per poder seguir aquesta tasca tant edificant i agradable com és la de poder estar amb tota la mainada.

            I és per això que penso que per anys que passin, sempre hi hauran catequistes guiats per la mà de Nostre Senyor, com també hi hauran voluntaris de Càrites o responsables de la pastoral de la salut i tants i tants serveis que formen part de les nostres comunitats. Tot ens ve donat per la força de l’Esperit, nosaltres només som els seus instruments per poder millorar tot el que no fem prou bé.

            No trobeu que és fabulós tenir aquest tresor tant gran?.

                   Fins aviat.

                                                                                                                 Mª. Carme Giménez