Avui penso amb satisfacció en Nostre Senyor i en que
de ben segur va estar molt content en veure aquell grup de nens i nenes tan
petits, oferint-li aquella dansa tant bonica i amb tantes hores d’assaig per part d’aquells infants perquè pogués
sortir bé i fos digna d’esser interpretada davant del Nostre Pare del Cel.
Podem
felicitar de tot cor, a tots aquells petits i als seus pares, que juntament amb
tot el grup del Centre Aragonès de la nostra ciutat, li van oferir els seus
cants amb molt d’amor i devoció en l’aniversari de la seva fundació.
També
penso en l’Eucaristia que és la nostra festa setmanal, en la que ens trobem
tota la comunitat, formant així una comunió d’amor i d’amistat que ens ha de
servir per ajudar-nos entre tots, quan tenim alguna necessitat, o simplement
per visitar-nos quan algú està malalt i no pot assistir a la parròquia.
Ara
ja som a l’estiu, i com sempre en aquesta època, les costums de tot l’any poden
canviar, i ja no ens veiem tant, sigui per les vacances, o sigui perquè els
caps de setmana moltes persones els passen fora de la ciutat; però siguem a on
siguem, el record de la nostra comunitat sempre i és present, doncs és aquí a
la nostra parròquia, a on prenem la comunió, la qual és una gran pila que ens
ajuda a seguir a Jesús,-i no és fàcil! Però Ell ens ajuda i ens diu sempre
endavant “que de covards mai s’ha escrit
res”, i així de mica en mica tots plegats anem fen el que podem.- oi que és
veritat?
Donem
gracies a Jesús per tot el gran amor que ens te, i també donem gracies altra
vegada al Centre Aragonès per la seva participació en la missa d’aquest passat
diumenge, en la que ens van omplir amb els seus cants i danses, d’alegria i de
color.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez
