En aquest temps en que vivim i a on tot sembla negatiu
i pessimista en tots els ambients de la nostra societat, una noticia plena d’humanitat
i d’un gran valor positiu ha donat un testimoni que fa transmetre l’esperança
en els valors positius del ésser humà i ens fa veure a la vegada que la llum de
l’Esperit Sant ens ajuda a saber el que hem de fer en cada moment i moltes de
les vegades ni ens en adonem; doncs quantes persones que no són creients fan
coses admirables sense saber que també Jesús està amb ells, ja que per això va
morir per tota la humanitat;- i perquè ningú es perdi, sempre està al nostre
costat donant-nos aquella empenta que pot ser decisiva en algun moment de la
nostre vida.
En
aquest cas, l’empenta li ha donat al Ferran Latorre, que quan ja estava a punt
d’arribar al “sostre del món, l’Everest” per la seva cara nord i sense oxigen,
ha preferit abandonar el seu somni i donar el seu auxili a un xerpa d’una altre
expedició que es va posar malalt i va ser deixat per l’altre grup.
Ferran
Latorre no ha dubtat en donar la seva ajuda i en baixar al camp 3 a una persona
que estava greu, amb un edema cerebral, i que gràcies a això li han pogut donar tota l’assistència que
necessitava.
Ferran no ha fet el Cim, però el seu
testimoni ha sigut tant alt que ha sobrepassat el punt més alt de l’Everest.
Gràcies
Ferran per aquest testimoni tant ple de generositat i servei cap a una persona
que necessitava la teva ajuda, i que tu li has donat renunciant al somni del
Cim, però que ha servit d’exemple a tothom, de que abans de cap meta u objectiu
a atènyer, hi ha el germà necessitat i tu ho has sabut fer.
Per
això el meu pensament aquesta setmana és per a donar gràcies a Nostre Senyor
per aquests testimonis que donen llum i alegria en aquest món nostre, que malauradament
en aquests moments està massa trist i compungit.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez