NO APAGUEM L'INTERRUPTOR A LA LLUM QUE ENS DÓNA JESÚS

Avui si mirem el cel, el veurem net i blau i sembla que vol sortir el sol, per  donar-nos a tots aquesta llum tan forta i transparent, que ens recorda a la de Jesús, que des d’allà en aquell pessebre tan humil també ens dóna la llum diferent de la del sol, ja que la llum de Jesús penetra en el nostre cor, si és que nosaltres volem que sigui així i no li apaguem l’interruptor.

 Quan sentim les notícies de la “tele” o les llegim en els diaris , ens adonem de el malament que està tot el nostre món, falta pau, falta tolerància, falta respecte i sobre totes les coses, falta el gran embolcall a tot això, que és “l’amor.”

            Però jo penso que tot això li hem de posar l’altra cara de la balança, que no pot ser altra cosa que l’esperança. Som molta gent els que volem un món més just i solidari i ajudats per la llum que Jesús ens dóna des del seu pessebre, ens ajudarà a tots a millorar aquest món, amb un arma que només Ell ens pot donar “l’amor” i amb l’amor es pot aconseguir tot.

            Per això recordo amb alegria entranyable, els ulls innocents  dels nostres petits de la catequesi, cantant les seves nadales en el moment de l’adoració dins la missa del pollet. Potser  no saben molt de música, però malgrat això, la seva il·lusió per cantar al Nen Jesús i els seus ulls tan brillants i plens d’amor, donaven aquest testimoni tan bonic, d’aquelles paraules que un dia Jesús fa més de dos mil anys va dir; “si no us torneu com aquests petits, no entrareu en el Regne del Cel”.

            Bon any a tothom i que la pau i l’amor de Jesús ens acompanyi a tots.

                                   Fins aviat.

                                                                                                Mª. Carme Giménez

NADAL ÉS AMOR I ESPERANÇA

El meu pensament   aquesta setmana és per a totes aquelles persones que han perdut al llarg de l’any quelcom familiar estimat, i que acostant-se aquestes festes tan entranyables de Nadal, l’enyorança i el record d’aquell ésser humà amb el qual van compartir tantes vivències, es fa moltes vegades dur i molt difícil.

 Malgrat tot això, Nadal és aquí, i Jesús torna a néixer en aquell humil pessebre des del qual ens vol donar tot l’amor i esperança per tot el dolor que es pugui sentir en aquests moments. Jo penso que aquest naixement del Fill de Déu serveix pels creients i pels que diuen que no ho son. 

            Pels creients, perquè només aquesta imatge familiar de Josep i Maria amb el nen entendreix el cor, i el record d’aquella pèrdua familiar es transforma en fe, al pensar que estan al costat de Jesús i que si Déu vol algun dia, d’una manera o altre ens tornarem a trobar amb ells.

            Pels que diuen que no creuen, també jo penso que la llum d’aquest pessebre els arribarà a dins del seu cor, doncs de la mateixa manera que Jesús va morir per tots els homes, sense distinció de cap mena, també neix per tota la humanitat, i està al costat de tots, il·luminant el seu camí, i fent de moltes persones instruments d’Ell mateix, com poden ser les teràpies de grup, els acompanyaments en el dol, tot això ens ajuda a entendre que la mort forma part de la vida i que per molt dolorós que sigui el record de tantes persones estimades, sempre estaran en el nostre cor, i de ben segur que totes elles voldrien que passessin  el Nadal molt bé, tenint amor entre tots nosaltres i esperança en un futur millor. Nadal sempre porta un petit miracle i aquest miracle es produeix cada any en el cor de cada u de nosaltres.

            Bon Nadal i fins aviat.

                                                                                                 Mª. Carme Giménez

 

L'AMOR ÉS JESÚS I PER AIXÒ HI HA NADAL

S’acosta Nadal, i com cada any les llums, els arbres nadalencs i els pessebres, junt amb tota l’ornamentació  d’aquestes festes ens omplen els aparadors de les botigues donant pas així, a la gran festa tant esperada com és el naixement de Jesús.

            Si preguntem a molta gent, que és per ells el Nadal, hi ha una resposta molt comuna i rutinària. uns diuen:- és el dia en que ens reunim tota la família, i fem un gran dinar i també cantem, ja que la tradició diu que s’han de cantar nadales, i després de dinar amb una bona copa de cava engeguem els cants.

            D’altres amb cara enfadada: són unes festes que ja voldríem que haguessin passat, una despesa molt gran i la feina que hi ha després a pagar les targetes al gener. I per últim hi ha altres que diuen que Nadal per ells és molt trist, doncs els pares ja han mort, o els falta algun familiar molt estimat i la taula de Nadal sense ells no fa il·lusió i no tenen ganes de celebrar res.

            I llavors el meu pensament vola cap a un reportatge que va sortir per la “tele”, a on es veia un menjador social en el dia de Nadal i a on moltes persones que no podien comprar menjar per aquest dia tant senyalat, gaudien de un dinar excepcional, a on tots es sentien família, en aquella taula tant gran i a on uns voluntaris plens de la llum de Jesús, els donaven el caliu que tots ells necessitaven ; un veritable Nadal a on el que més predominava  era l’amor i la solidaritat envers aquests germans nostres, que tant necessiten de tots nosaltres. Aquests voluntaris així ho han entès  i deixant taules de Nadal familiars, potser també compres inútils i posant tota la il·lusió  en el Fill de Déu, han fet de un grup de persones que no es coneixien, una veritable família que allà en aquell menjador celebren tots junts el Naixement de Jesús.

            Ja ho veieu! Sempre hi ha quelcom per fer, malgrat sigui Nadal, la feina no s’acaba mai al costat de Jesús.

            Fins aviat.

                                                                                                    Mª. Carme Giménez

 

GRÀCIES CATALUNYA

Avui ens podem felicitar tots plegats, davant aquesta recaptació d’aliments tan gran, que ha tingut lloc en la nostra Catalunya estimada, i a favor de tantes persones que en aquests moments tant baixos de la nostra economia, necessitem amb tanta urgència de el més bàsic per la seva manutenció.

            La nostra terra que sempre ha demostrat ser caritativa, solidària i acollidora, una vegada més ha donat el seu testimoni, des de la persona que solament ha pogut donar un paquet d’arròs, a l’altre que ha omplert un carro sencer.

            També es solidària, perquè entén els problemes del proïsme i fa de la caritat una meravellosa palanca per acostar-se a l’altre i que a través del seu petit gra d’altruisme, converteix el seu metre de terra en una gran muntanya.

            I per últim el nostre país també és acollidor, ho és i ho ha sigut des de fa molts anys, quan tanta i tanta gent van arribar des d’altres llocs d’Espanya i es van integrar amb el seu esforç i el seu treball a la nostra terra; i els catalans els vàrem acollir, desitjant a la vegada que se l’estimessin, perquè ja que hi havien vingut també era i és el d’ells.

            I mirant aquestes muntanyes que ens rodegen, centrem la nostre visió cap a Montserrat, a on està la nostra Moreneta que ens protegeix a tots, que fa de mitjancera entre el seu Fill i nosaltres i que com a les noces de Canaan, li demana a Jesús que ens ompli el cor de llum, perquè sempre siguem caritatius, solidaris, acollidors i puguem donar testimoni davant el món sencer  que tot el que volem pel bé de tothom, és també just, solidari i respectuós amb tots els pobles que ens rodegen.

            Fins aviat.

                                                                                                 Mª. Carme Giménez