NO APAGUEM L'INTERRUPTOR A LA LLUM QUE ENS DÓNA JESÚS

Avui si mirem el cel, el veurem net i blau i sembla que vol sortir el sol, per  donar-nos a tots aquesta llum tan forta i transparent, que ens recorda a la de Jesús, que des d’allà en aquell pessebre tan humil també ens dóna la llum diferent de la del sol, ja que la llum de Jesús penetra en el nostre cor, si és que nosaltres volem que sigui així i no li apaguem l’interruptor.

 Quan sentim les notícies de la “tele” o les llegim en els diaris , ens adonem de el malament que està tot el nostre món, falta pau, falta tolerància, falta respecte i sobre totes les coses, falta el gran embolcall a tot això, que és “l’amor.”

            Però jo penso que tot això li hem de posar l’altra cara de la balança, que no pot ser altra cosa que l’esperança. Som molta gent els que volem un món més just i solidari i ajudats per la llum que Jesús ens dóna des del seu pessebre, ens ajudarà a tots a millorar aquest món, amb un arma que només Ell ens pot donar “l’amor” i amb l’amor es pot aconseguir tot.

            Per això recordo amb alegria entranyable, els ulls innocents  dels nostres petits de la catequesi, cantant les seves nadales en el moment de l’adoració dins la missa del pollet. Potser  no saben molt de música, però malgrat això, la seva il·lusió per cantar al Nen Jesús i els seus ulls tan brillants i plens d’amor, donaven aquest testimoni tan bonic, d’aquelles paraules que un dia Jesús fa més de dos mil anys va dir; “si no us torneu com aquests petits, no entrareu en el Regne del Cel”.

            Bon any a tothom i que la pau i l’amor de Jesús ens acompanyi a tots.

                                   Fins aviat.

                                                                                                Mª. Carme Giménez

NADAL ÉS AMOR I ESPERANÇA

El meu pensament   aquesta setmana és per a totes aquelles persones que han perdut al llarg de l’any quelcom familiar estimat, i que acostant-se aquestes festes tan entranyables de Nadal, l’enyorança i el record d’aquell ésser humà amb el qual van compartir tantes vivències, es fa moltes vegades dur i molt difícil.

 Malgrat tot això, Nadal és aquí, i Jesús torna a néixer en aquell humil pessebre des del qual ens vol donar tot l’amor i esperança per tot el dolor que es pugui sentir en aquests moments. Jo penso que aquest naixement del Fill de Déu serveix pels creients i pels que diuen que no ho son. 

            Pels creients, perquè només aquesta imatge familiar de Josep i Maria amb el nen entendreix el cor, i el record d’aquella pèrdua familiar es transforma en fe, al pensar que estan al costat de Jesús i que si Déu vol algun dia, d’una manera o altre ens tornarem a trobar amb ells.

            Pels que diuen que no creuen, també jo penso que la llum d’aquest pessebre els arribarà a dins del seu cor, doncs de la mateixa manera que Jesús va morir per tots els homes, sense distinció de cap mena, també neix per tota la humanitat, i està al costat de tots, il·luminant el seu camí, i fent de moltes persones instruments d’Ell mateix, com poden ser les teràpies de grup, els acompanyaments en el dol, tot això ens ajuda a entendre que la mort forma part de la vida i que per molt dolorós que sigui el record de tantes persones estimades, sempre estaran en el nostre cor, i de ben segur que totes elles voldrien que passessin  el Nadal molt bé, tenint amor entre tots nosaltres i esperança en un futur millor. Nadal sempre porta un petit miracle i aquest miracle es produeix cada any en el cor de cada u de nosaltres.

            Bon Nadal i fins aviat.

                                                                                                 Mª. Carme Giménez

 

L'AMOR ÉS JESÚS I PER AIXÒ HI HA NADAL

S’acosta Nadal, i com cada any les llums, els arbres nadalencs i els pessebres, junt amb tota l’ornamentació  d’aquestes festes ens omplen els aparadors de les botigues donant pas així, a la gran festa tant esperada com és el naixement de Jesús.

            Si preguntem a molta gent, que és per ells el Nadal, hi ha una resposta molt comuna i rutinària. uns diuen:- és el dia en que ens reunim tota la família, i fem un gran dinar i també cantem, ja que la tradició diu que s’han de cantar nadales, i després de dinar amb una bona copa de cava engeguem els cants.

            D’altres amb cara enfadada: són unes festes que ja voldríem que haguessin passat, una despesa molt gran i la feina que hi ha després a pagar les targetes al gener. I per últim hi ha altres que diuen que Nadal per ells és molt trist, doncs els pares ja han mort, o els falta algun familiar molt estimat i la taula de Nadal sense ells no fa il·lusió i no tenen ganes de celebrar res.

            I llavors el meu pensament vola cap a un reportatge que va sortir per la “tele”, a on es veia un menjador social en el dia de Nadal i a on moltes persones que no podien comprar menjar per aquest dia tant senyalat, gaudien de un dinar excepcional, a on tots es sentien família, en aquella taula tant gran i a on uns voluntaris plens de la llum de Jesús, els donaven el caliu que tots ells necessitaven ; un veritable Nadal a on el que més predominava  era l’amor i la solidaritat envers aquests germans nostres, que tant necessiten de tots nosaltres. Aquests voluntaris així ho han entès  i deixant taules de Nadal familiars, potser també compres inútils i posant tota la il·lusió  en el Fill de Déu, han fet de un grup de persones que no es coneixien, una veritable família que allà en aquell menjador celebren tots junts el Naixement de Jesús.

            Ja ho veieu! Sempre hi ha quelcom per fer, malgrat sigui Nadal, la feina no s’acaba mai al costat de Jesús.

            Fins aviat.

                                                                                                    Mª. Carme Giménez

 

GRÀCIES CATALUNYA

Avui ens podem felicitar tots plegats, davant aquesta recaptació d’aliments tan gran, que ha tingut lloc en la nostra Catalunya estimada, i a favor de tantes persones que en aquests moments tant baixos de la nostra economia, necessitem amb tanta urgència de el més bàsic per la seva manutenció.

            La nostra terra que sempre ha demostrat ser caritativa, solidària i acollidora, una vegada més ha donat el seu testimoni, des de la persona que solament ha pogut donar un paquet d’arròs, a l’altre que ha omplert un carro sencer.

            També es solidària, perquè entén els problemes del proïsme i fa de la caritat una meravellosa palanca per acostar-se a l’altre i que a través del seu petit gra d’altruisme, converteix el seu metre de terra en una gran muntanya.

            I per últim el nostre país també és acollidor, ho és i ho ha sigut des de fa molts anys, quan tanta i tanta gent van arribar des d’altres llocs d’Espanya i es van integrar amb el seu esforç i el seu treball a la nostra terra; i els catalans els vàrem acollir, desitjant a la vegada que se l’estimessin, perquè ja que hi havien vingut també era i és el d’ells.

            I mirant aquestes muntanyes que ens rodegen, centrem la nostre visió cap a Montserrat, a on està la nostra Moreneta que ens protegeix a tots, que fa de mitjancera entre el seu Fill i nosaltres i que com a les noces de Canaan, li demana a Jesús que ens ompli el cor de llum, perquè sempre siguem caritatius, solidaris, acollidors i puguem donar testimoni davant el món sencer  que tot el que volem pel bé de tothom, és també just, solidari i respectuós amb tots els pobles que ens rodegen.

            Fins aviat.

                                                                                                 Mª. Carme Giménez

CAP INFANT SENSE LA SEVA JOGUINA

Moltes vegades ens queixem de què els nostres infants a la catequesi, es belluguen, parlen, riuen i costa molt de què ens prestin l’atenció que “nosaltres voldríem”, i llavors pensant en aquestes dues paraules últimes “nosaltres voldríem”, jo em pregunto perquè no pensem en ells, i no en nosaltres? Perquè si pensem en els nens i nenes ens adonarem que el més segur, és que nosaltres faríem el mateix; després de sis hores de classe asseguts en una taula, prestant molta atenció a tot el que s’està explicant, nosaltres hem d’entendre que la catequesi ha de ser a la vegada alegre, divertida i molt creïble, perquè aquest camí de conèixer a Jesús no se’ls faci monòton i avorrit i també saber-nos situar en la seva edat i en la seva manera de pensar, i aquest camí l’únic i veritable es convertirà en una fe lluminosa en el cor de cada un d’ells.

            Ahir després d’un breu diàleg entre tot el grup, ells els infants, van arribar a la conclusió de què només demanaran per a ells una joguina, l’altra joguina que demanaran, serà per un de tants nens i nenes que per culpa de la crisi, la seva carta només arribarà a mans d’aquests reis d’orient si ells els seus amics, fan de missatgers perquè això sigui possible.

            Ells han entès el missatge, el de què ens hem d’estimar uns als altres i malgrat les seves bellugadisses, i les seves ganes de riure i parlar, no volen que cap nen es quedi sense una joguina, i sigui en el “cole” o a Creu Roja que és on fan aquest servei, tots els infants rebran un obsequi d’aquests Mags de l’Orient que un dia van portar també els seus presents a Jesús i que en memòria d’aquest fet i perquè tots ells són amics de Jesús, cap nen quedarà sense el seu joguet en aquesta diada d’il·lusió i d’esperança en un futur millor, com és la diada de reis.

            Fins aviat.

                                                                                                       Mª. Carme Giménez

 

US ESTIMEM, MALGRAT SIGUEU MOLT LLUNY

Avui no deixo de pensar en aquesta tragèdia tan gran provocada per “el tifó” Haiyan a les Filipines, i que s’ha emportat la vida de 13 milions de persones, 5 milions eren nens i nenes; i els que han quedat vius ho han perdut tot.

            Tacloban ha sigut la ciutat més afectada, el seu terra és com una catifa de runes, fusta i de tot el que s’aguantava en vertical. Les poques persones que han quedat amb vida, deambulen sobre totes aquestes deixalles sense saber a on van, el que han de fer i potser també amb una petita esperança de trobar quelcom familiar viu.

            Quan ho veiem per la tele o llegim el diari, ens dóna la sensació  en el primer moment que tot aquest desastre ens queda lluny, que sembla passar en un altra època, i malgrat tot això ens adonem que són persones com nosaltres, que també són del segle XXI i que són també germans nostres que tenien una casa, una família i tot el que es pot tenir dintre d’una llar. Ara ja no tenen res, solament un sofriment molt gran i un gran trauma que el portaran en les seves carns mentre visquin en aquest món.

            Una vegada més hem de donar gràcies a Jesús per tenir moltes associacions  que s’han avocat en ajudar a totes aquestes persones, Caritas o Creu Roja i moltes que han posat a la nostra disposició un número de conte perquè tots puguem contribuir en el que bonament sigui possible.

            Demanem una vegada més al Nostre Pare del Cel que doni a tothom el seny necessari per tenir cura del nostre planeta, i sapiguem també malgrat sigui molt lluny, donar aquest consol, amor i esperança a totes aquestes persones que tant ho necessiten en aquests moments, i aquí crec que a part de la caritat econòmica, hi ha la pregària que serà la manera mes eficaç de contribuir en tota aquesta tragèdia.

            Fins aviat.

                                                                                      Mª. Carme Gimémez

NO SOM RES, SENSE JESÚS AL NOSTRE VOLTANT

Avui m’he llevat pensant en el paper que els laics fem en el servei a la nostra comunitat, en les diferents tasques que procurem desenvolupar, però que tenen totes un mateix fi, arribar a fer-ho el més bé possible i amb una il·lusió renovada  cada dia perquè no es converteixi en una monòtona rutina que faci de les nostres persones uns mal instruments d’aquest Jesús que ens envolta i que el portem tots dintre el cor.

            Ell és en realitat el que fa totes les feines i s’ajuda de tots els fidels que malgrat el petit i pecadors que som, per la glòria de l’Esperit Sant procurem que això es realitzi el més bé que sigui possible.  Si un laic ajuda a donar la comunió, no la dona ell, la dona Jesús a través dels nostres cossos humans enfortits per l’Esperit Sant. Si fem catequesi, Jesús ens transmet els seus ensenyaments a través de la nostra paraula, perquè arribi en aquests infants i puguin assimilar tot el que Jesús els vol dir. Si estem en el grup de Caritas i repartim aliments, també és Jesús que com va fer en la multiplicació dels pans i dels peixos, omple aquests cistells, vessant amb aquesta tasca tot l’amor que sent per tots nosaltres.

            I així penso que podria anar enumerant tots els serveis de la nostra comunitat, i que només Jesús és l’únic capaç d’organitzar, de repartir i d’ensenyar, perquè Ell com tots sabem prou bé, és l’únic i veritable camí per el qual hem de passar tots nosaltres i acceptant amb tota la humilitat, la nostra petitesa, pensant que sense Ell res del que fem podria ser realitzat, perquè si traiem l’amor que és Jesús mateix, tots els serveis quedarien enfosquits.

            Fins aviat.

                                                                                               Mª. Carme Giménez

ESTIMEN MOLT ALS NOSTRES MALALTS

 

Avui el meu pensament va dirigit a totes les persones que tenim a casa quelcom familiar delicat, malalt o amb alguna alteració física o psíquica. Perquè jo penso que quan alguna persona pateix qualsevol anomalia que el fa sentir diferent de la gent que l’envolta s’ha d’anar, amb molta cura amb el seu tracte personal, per no sentir-se ferit en la seva sensibilitat.

            També crec que voler tenir a la persona malalta en una urna de vidre perquè no li passi res, és una equivocació. Les persones amb malalties o diferències han de fer la seva vida el més normal possible, sempre amb la cura i els mitjans perquè pugui ser així.

L’amor que ells ens donen és quelcom tan gran, que per molt que hàgim de treballar amb la seva persona i amb la seva cura personal, sempre serà menor, que el que puguem rebre de tots ells.

            A vegades ens fan enfadar, perquè quan algú no està bé, és exigent, vol reclamar l’atenció  en tot moment i sobre totes les coses ens demanen molt d’amor. Hi ha diferents fases en la cura d’un malalt, fase d’un any, dos¡ però hi ha fases molt llargues com poden ser quaranta o més anys, i és llavors quan amb l’ajut sempre de Jesús, aprens a viure d’una manera diferent, t’adaptes en aquella persona que tant et necessita, i el més curiós de tot això, és que sents una felicitat que et surt de dintre el cor i que et fa gaudir d’aquesta vida que ens ha regalat el Pare del Cel, malgrat que no puguis fer el que fa molta gent del voltant nostre.

            I pensant en tot això només podem, els que ens trobem en aquesta situació, donar gràcies a Nostre Senyor, per la seva ajuda, per la força que ens transmet i per l’amor que ens donen tots aquests malalts, i en els que a través dels seus rostres el veiem a Ell.

            Això és la felicitat i el tresor  més gran que pot tenir en aquesta vida l’ésser humà.

                    Fins aviat.

 

Mª. Carme Giménez

CASTANYES I PANELLETS

En aquests últims anys la festa nocturna de Halloween s’ha anat integrant en el nostre país convivint fraternalment amb les nostres castanyes i panellets; aquesta tradició nostra, que per sort continua molt vigent, malgrat que aquest any no ha fet massa fred, per poder assaborir bé les castanyes calentes i torradetes.

            Per això els carrers aquesta nit estan plens de gent, amb les seves disfresses de mort, de bruixes de tot el terror que ens puguem imaginar, i que aquesta festa de Halloween ens ho presenta de la forma més macabra que hi pugui haver.

            És curiós també de pensar, el que ens agrada a la gent, la por, el misteri.- com serà el més allà? I malgrat, és sigui o no és sigui creient, tots parlem una vegada o altre de com ens imaginem aquest pas de la vida a lo desconegut, que no sabem com serà. Però una cosa si hem de pensar els creients, i és que Jesús ens estarà esperant, que Ell mai ens fallarà i que sigui com sigui l’estància que ens tingui preparada, mai ens la podrem imaginar tal com deu ser.

            Per això quan el nostre Pare del Cel ens surti a rebre, val més que a dintre del nostre cor no portem mai cap disfressa que li faci por o pànic, i sigui com sigui el lloc on ens trobem, puguem veure tots plegats la llum del seu rostre que ens donarà a tots la millor felicitat que tampoc ens podem imaginar per molt que parlem en aquesta vida de tots aquests fets que tanta curiositat ens provoca a tots.

            Bona castanyada a tothom.   Fins aviat.

                                                                                                          Ma. Carme Giménez

 

 

LA COMUNIÓ DELS SANTS

S’acosta la diada de Tots Sants i també la festivitat dels fidels difunts, i com cada any penso amb enyorança en totes les persones que han format part de les nostres vides, i que físicament ja no estan entre nosaltres; però que el record de les seves vivències viuran sempre en el cor de tots.

                Pares, avis, oncles i tant d’altres que han sigut base de la nostra existència i ens han ajudat a formar-nos i potser també, els primers que ens van ensenyar aquesta oració tan entranyable com és el Parenostre i així d’aquesta manera vàrem començar conèixer Jesús.

                Això també em fa pensar molt en la Mare de Déu, “com a mare”, simplement com a senzilla i normal dona de poble, que de sobte li agafen el Fill, el qual no havia fet res de mal, només tot el bé que es pot fer en aquest món, i el claven en una creu davant dels seus propis ulls. M’esgarrifo del dolor que devia sentir  com a ésser humà veure el seu Fill martiritzat i assassinat només per estimar i ajudar tothom.

                I el record de Jesús em trasllada  al record de tantes i tantes persones que també per equivocació han mort a les presons, potser a la cadira elèctrica o altres formes de morir, que degut a errors de la justícia han pagat molt car les culpes d’altres....¡ i també tenien pares i tots deuen haver patit molt!

                Que Déu el nostre Pare del cel els tingui tots en la seva llum, “familiars” ”amics” “als culpables o no culpables” que han mort empresonats i que des d’allà a on tot és pau i amor, siguin mediadors nostres per poder seguir aquest camí que Jesús ens va ensenyar, i que és l’únic que ens conduirà algun dia a veure’ls  a tots ells.

                Fins aviat.

                                                                                                     Mª. Carme Giménez

 

SEMPRE HI HA UN DEMÀ MILLOR

El meu pensament aquesta setmana és per tantes i tantes persones que han perdut el seu treball; les quals quan es lleven cada matí, l’únic horitzó que troben al davant és una línia contínua  per caminar cap a una ocupació que per petita que sigui, els pugui ajudar a mitigar bona part de les seves necessitats i sobretot de la seva pròpia estima personal.

            Hi ha famílies que malauradament han quedat el pare i la mare sense feina, amb uns fills petits per mantenir i amb una hipoteca que amenaça cada moment del dia en què es quedin sense sostre, si no és pot pagar quan l’entitat bancària ho reclama.                                                                                                                                               Per això jo penso que davant de tant sofriment que d’una manera o altre ens afecta  tota la societat, brota de sobte “com l’ametller quan floreix en primavera”,- un valor humà molt important! “El de la solidaritat” “el d’estar al costat del qui ho necessita” aquest valor que avui dia gràcies a tanta gent que treballa desinteressadament i incansablement, i que s’estén al nostre voltant com una catifa d’amor envers als nostres germans.

            Em refereixo a tants avis que amb les seves petites pensions, ajuden als fills i als nets a tirar endavant; a moltes associacions  com pot ser la plataforma que ajuda als desnonats i fa d’intermediària per poder dialogar amb les entitats bancàries, amb Càritas      que tant ajuda a què puguin subsistir moltes persones amb aliments i altres serveis bàsics, per poder cobrir la seva vida el més dignament possible.

            Per això hem de donar gràcies a Jesús per tantes persones que amb el seu testimoni fan aquest món més agermanat, i dins la gravetat que tenim en aquest moment, fan florir l’esperança i la confiança en què tot aquest panorama passarà i la normalitat a poc a poc s’anirà        restablint, donant estabilitat a tantes persones que en aquest moment ho estan necessitant molt, degut a la seva desesperada situació.

            Fins aviat.  

                                                                                                 Mª. Carme Giménez                

AL MAL TEMPS BONA CARA

Aquesta setmana malauradament han passat terribles esdeveniments a la nostra societat, com són aquests assassinats de noies molt jovenetes, els aldarulls en l’ambient polític tant carregat de tensions i malestar, les conseqüències de la crisi que ja fa tant temps que moltes persones ho estan passant malament i que sembla que mai s’hagi d’acabar; però malgrat tot això, l’esperança en un futur millor sempre sura en l’ambient. De petita sempre havia sentit dir a casa, que després d’una època dolenta en ve una de molt bona i això és el que desitgem  tots plegats.

            I mentre totes aquestes coses passen al nostra voltant, la plaça de Ca n’ Anglada s’està cobrin de fulles que van caient lentament dels arbres, i a on en un banc de la mateixa plaça estem asseguts amb el Sr. Antonio un gran amic nostre, el qual malgrat tots els problemes físics que té, inclòs la visió, sempre està de bon humor, té una conformitat envejable, ja que sense tenir res, solament una petita pensió, just per sobreviure, sempre el veus amb un somriure als llavis i quan cada dimarts i dijous sortim tots plegats en aquell banc de la plaça, les converses que tenim sempre van plenes de confiança i esperança en un futur millor, malgrat que aquest futur no sigui molt llarg.

Tot això reconforta i anima a fer aquest voluntariat, que t’omple el cor d’unes piles molt fortes i ens fa veure que Jesús sempre està amb nosaltres, inclòs amb molta gent, que sense saber-ho també el tenen al seu costat.

Gràicies Antonio perquè a vegades penso que ets tu el que ens fa aquest voluntariat de fe i confiança el qual ens fa sentir molt bé interiorment.

            Ser voluntari de Caritas és com una injecció de pa amb tomàquet, com ens diu el nostre rector Mn. Joan.

            Fins aviat.

                                                                                     Mª. Carme Giménez

 

 

JESÚS ESPERA ALS NOUS INFANTS

Hem arribat el mes d’octubre i amb ell la tardor de cada any ens cau a sobre, com les fulles desprenent-se dels arbres i cobrin com catifes naturals els terres de places i parcs “i que és d’allò més bonic”; perquè no deixa de ser una cara de la nostra naturalesa que el nostre Creador va voler oferir-nos a tots nosaltres. I també amb la tardor ens arriba aquest temps normalitzat; el temps en que comencen totes les activitats de la nostra parròquia i a on la pau i el silenci de l’estiu es canviarà per les rialles i els cants dels nostres infants; ¡i tant de bo! que aquests cants i rialles surtin veritablement del cor, perquè serà senyal que es sentiran molt bé a totes les sessions de la catequesi.

            Jo penso que l’important és que els sapiguem transmetre aquesta confiança en Jesús, aquest coneixement de Jesús com l’amic incondicional per a tots ells, el qual mai els fallarà i sempre estarà al seu costat.

            Aquest dissabte dia 5 celebrarem si Déu vol la missa d’inici de curs, començaran a venir nens i nenes per primera vegada, juntament amb els seus pares, i potser també per primera vegada, molts  d’aquests nens assistiran a l’Eucaristia. Per això hem de demanar amb tot el cor a Jesús, que sapiguem donar un bon acolliment a tots aquests infants i que tots puguin veure que la comunitat de la seva parròquia és una gran família i que desitgem que tots ells es puguin integrar en ella, perquè un dia quan hagin fet la comunió, no vulguin marxar d’aquesta família i continuïn la seva formació seguint sempre a Jesús, que ja els espera amb els braços oberts.

            Fins aviat.

MALGRAT LES TRAMPES DEL MÓN, MOLT JOVENT SEGUEIX ENDAVANT

Avui el meu pensament vola cap a aquest jovent que vol seguir a Jesús, que vol creure que Ell està sempre al seu costat, però que han d’anar a contracorrent perquè el pes de tantes coses que hi ha dintre la societat, els fa anar per un camí contrari a la majoria dels seus companys d’institut, d’universitat, de treball......; malauradament en el nostre món tot són trampes i traves per seguir aquest camí, que és l’únic i veritable per arribar a un món millor a on els éssers humans puguin trobar la pau i la dignitat amb l’eina de l’amor, que només Jesús ens pot ajudar a aconseguir.

            Jo penso també que totes les catequistes ens esforcem sempre des del primer dia, quan ja de petits ens venen a catequesi; volem que si trobin bé, volem el millor per a ells, volem que un dia quan es facin grans i quan les complicacions de la vida facin efecte en ells, sàpiguen estar en el seu lloc, ser aquests homes i dones que el nostre món necessita, capaços de donar testimoni dels valors humans que a vegades sembla que hagin fugit del nostre voltant. El problema que hi veig és que només els tenim una hora setmanal entre nosaltres i que duran la setmana hi ha moltes hores en que es troben immersos en aquesta societat tan contradictòria. Per això m’atreveixo a demanar a totes les famílies que ens ajudin, que durant les hores que estiguin a casa, respirin la verdor d’aquest camí que Jesús vol per tots nosaltres, que trobin en els pares o tutors, aquest diàleg i aquesta petita conversa, de tot el que hagin pogut fer en la sessió de catequesi.

            Pels infants la seva família és el més important perquè troben en ells la protecció que tot infant necessita i si se’ls dóna també aquest patit gra d’espiritualitat i amor cap a Jesús, haurem fet entre tots la millor tasca que pugui haver-hi en el nostre món, ensenyar a un infant a ser homes i dones plens d’amor, fe i esperança, per poder formar entre tots malgrat l’oposició de molts, un món futur molt més millor.

            Fins aviat

                                                                               Mª. Carme Giménez

DIVERSIÓ I SERVEI NO ESTAN RENYITS

Avui a primera hora d’aquest matí, ha sortit la noticia de la mort de Martín de Riquer i Morera aquest gran filòleg i humanista medieval que tota la seva vida la va entregar a lo que més li agradava, “la literatura medieval”

            Aquest senyor sempre comentava, que tota la seva existència dedicada a un treball molt fort i intens, havia suposat  per ell una autèntica diversió, li agradava tant el que feia que es divertia treballant.

            I llavors el meu pensament s’ha traslladat a la nostra comunitat parroquial i he pensat en aquest curs que ara comencem  i amb l’alegria i les ganes que hem de posar tots, en totes les activitats i serveis que participem, sigui en la catequesi, en Càritas, en la pastoral de la salut, en arreglar els mantells  per l’altar, en cuidar les plantes......Hi han tantes coses que es poden fer, que l’únic que podem fer és posar-hi moltes ganes de fer-ho bé, i amb l’ajut de Jesús, segur que ho aconseguirem.

            També penso que malgrat hi hagin persones molt grans, també hi ha un servei que es pot fer, i és anar a fer una estona de companyia a quelcom veí que no es pugui moure de casa, una petita xerrada, un comentari de qualsevol notícia que hagin donat en la tele? Jo penso que aquest pot ser un servei molt agradable, el de passar una bona estona amb una persona i compartir amb ella petites vivències de cada dia, donat sempre un aire positiu, que ens faci carregar les piles que tant necessitem tots plegats.

            Jo crec que si procurem treballar bé i millorar amb  tot el que fem, Jesús estarà molt content perquè ens sentirà dir a tots, que no hem treballat, sinó que ens hem divertit ajudant als qui ens han necessitat, en tots els moments de la nostra vida.

            Fins aviat.

                                                                                          Mª. Carme Giménez

LES MALALTIES PODEN TENIR EL SEU COSTAT POSITIU

Avui penso amb totes les persones que degut a la seva malaltia, han de passar malauradament moltes hores en les habitacions hospitalàries. Ens explicava l’altre dia un amic nostre, que te contades fins i tot les petites taques impregnades en les parets de la seva habitació.

            També és curiós d’observar que quan estàs malalt, si ets creient, la malaltia generalment la portes més bé; aquesta esperança en que Jesús no ens abandonarà mai passi el que passi, ens dóna aquesta força miraculosa de no caure quasi mai en la desesperació, ni en la pèrdua de confiança en el que pugui passar.

            Si no ets creient potser que no caiguis en la desesperació, però acceptes el que et passa pensant que si un dia arriba el moment final s’ha acabat tot, i el nínxol del cementeri és el destí final, afegint encara per part d’alguns, que tot és una mentida  i que la vida és una injustícia per molta gent que s’ho passa malament, i aquí és a on jo crec que la malaltia pot tenir el seu costat positiu, doncs moltes vegades quan la persona humana i postrada en un llit se n’adona que el company del seu costat és sent feliç i animat malgrat la seva malaltia, pot començar en aquest moment un procés de recuperació o iniciació espiritual, preguntar-se, “si quelcom hi ha més” i un dia t’adones que aquella persona està canviada, que en la seva vida ja es fa moltes preguntes i que la llum de Nostre Senyor ja ha arribat dins del seu cor.

            Demanem a Jesús per tots aquests germans nostres que en aquests moments es troven en els llits dels hospitals, perquè mai els falti aquesta fe en Jesús, sabent que Ell mai els abandonarà i que els ajudarà de ben segur a la seva recuperació, perquè molt aviat puguin estar altra vegada entre tots nosaltres, gaudint d’aquesta vida que Déu Nostre Senyor ens ha regalat com a fills seus que tots som.

            Fins aviat.
                                                                                                      Mª. Carme Giménez

EXISTEIX UN NOU SOL QUAN LA PAU I L'AMOR PREDOMINEN EN EL MÓN

Estem a punt de començar un nou curs a la nostra parròquia, i per aquest motiu tots els grups de la nostra comunitat, ja s’estan posant les piles per poder fer-ho tot el màxim de bé, sempre amb l’ajut de Jesús i la mediació de Maria que sempre estan presents en les nostres activitats.

            Aquesta mateixa tarda ens reunirem tots i totes les catequistes per presentar el nou curs, i amb tota la il·lusió del món mirarem de trobar uns camins que donin a tots els infants ganes de participar plenament en totes les sessions i a la vegada aprendre  que Jesús sempre estarà amb ells per ajudar-los i donar ànims en totes les seves necessitats que puguin tenir durant tota la seva vida.

            També penso molt en tots aquests nens de Síria, d’Egipte i de tots els països enfrontats, els quals han de viure en una situació de guerra o preguerra, truncant d’aquesta manera, els seus jocs, els seus estudis o la seva formació com a éssers humans, sigui de la religió que siguin. Jo penso que els infants necessiten tenir una estabilitat emocional per poder viure dignament, començant primer per als pares i llavors continuant amb el seu país.

            Un nen que només viu la violència de les bombes i de les armes és molt difícil que mantingui un bon equilibri emocional en la seva existència, doncs, la por i el desemparament el portaran a una inquietud contínua.

            Demanem a Jesús com ens diu el Papa Francesc, perquè la pau i el diàleg arribin per fi en aquests països, i aquests nens que només veuen crits, armes i sang, arribin un dia a veure de veritat l’altra cara de la vida i que sempre hi ha un nou sol quan la pau i l’amor predominen en el món.

            Fins aviat.

                                                                                                   Mª. Carme Giménez

LA VILOLÈNCIA ENGENDRA VIOLÈNCIA

Un somni meravellós m’ha alegrat la vida durant una bona estona; malauradament només ha sigut un somni.

            Per fi, els països de tot el món havien acabat amb tot el seu armament. No existien els fusells, ni les pistoles, ni les bombes destructives, ni els tancs, ni els vaixells ni avions de guerra, ni les armes químiques que maten a tantes persones com si fossin insectes repel·lents. També els diners destinats a tant armament, es repartia entre tots els pobles del món que pateixen tanta fam i necessiten mitjans de treball per poder construir un país digne i acabar amb tanta misèria.

També els estats es respectaven entre ells, ja no hi havia l’afany de poder i vassallatge d’un poble sobre l’altre; cada país podia ésser lliure i viure plenament en la seva cultura, la seva llengua i les seves pròpies costums i manera de fer les coses, i el més bonic de tot això és que un país ajudava l’altre en el que podia necessitar, com fan els bons veïns d’una escala en totes les seves necessitats.

De sobte he despertat degut al soroll de la tele, on acabaven d’anunciar que en molt poc temps al país de Síria entraran exercits per venjar-se de les armes químiques que uns grans malvats havien fet servir dies abans, provocant la mort a més d’un miler de persones matant-les com a mosques.

            I llavors he pensat que aquest remei que volen aplicar, portarà a la mort, no a mil persones, malauradament seran  milers d’elles, que es veuran abocades a la destrucció i a la misèria total.

Que Jesús ens ajudi a tots, i faci que la saviesa d’aquests governants augmenti i que s’adonin un dia, que la violència només engendra violència i que l’únic camí que existeix per superar tot això, és el de la veritable justícia on a través d’ella la pau es pugui expandir per tots aquests pobles que tant ho necessiten.

            Fins aviat.

                                                                                    Mª. Carme Giménez

SER FELIÇ AVUI DIA, ES SENTIR QUE JESÚS FORMA PART D'UN MATEIX

Aquesta setmana una homilia molt bonica i entranyable feta per Mn. Xavier, m’ha fet pensar en lo gran i meravellós que és seguir a Jesús, el Mn. deia que hauríem de ser valents i no mostrar en cap moment vergonya ni por pel que diran o deixaran de dir, doncs com tots sabem molt bé, seguir a Jesús en el món que vivim es anar sempre  contracorrent i que seguir-lo a Ell només ens pot donar felicitat interior.

            I llavors el meu pensament s’ha centrat en Jesús, aquest Jesús que jo penso, que si no formés part de nosaltres mateixos no podríem fer res de les petites coses que fem cada dia. Ell ens impulsa i ens dona aquesta força tan necessària per tirar endavant malgrat les contrarietats, i a més fer-ho tot amb alegria; doncs com molt bé sabem tots, els problemes de tot tipus ens rodegen per totes bandes, siguin de salut  o d’altres coses, però gràcies a Jesús amb la seva força i amor i amb la seva presència la qual sentim al nostre costat, fa que totes aquestes contrarietats les veiem d’un altra manera; això no vol dir que les evitem, però sí que les anem superant amb valentia gràcies a la força de  Jesús que mai ens ha deixat.

            De veritat us dic que parlar de Jesús m’agrada tant i és tant immens, que desitjaria amb tot el meu cor que tothom el pogués conèixer encara que només fos una miqueta , “de veritat que val la pena”, doncs jo penso que si volem trobar la felicitat que tothom tant en parla, només ho aconseguirem notant que a Jesús el tenim al nostre costat en totes les activitats que fem durant tot el dia, no necessitem estar apart per trobar-lo, Jesús vol estar en nosaltres sempre, bé, sempre que nosaltres volem que hi sigui, jo crec que aquí hi ha la riquesa tant gran que tenim, i que moltes vegades ni pensem, aquesta llibertat que el nostre Pare del cel ens dona per saber acollir o no, tot el que ens regala contínuament, com és l’esperança quan els nostres problemes els veiem al límit, “la fe” quan veiem que només Ell ens pot ajudar a saber acceptar la voluntat del Pare i tenir la confiança plena en aquell dit que diu: “Quan se’ns tanca una porta, Déu ens obre una finestra”, i finalment l’amor, aquest amor que no és altra cosa que la felicitat que sentim en el nostre cor malgrat els problemes i contrarietats i si llegim la Carta Encíclica  del Papa Francesc “La llum de la fe” en la pag. 45 diu:  35. La llum de la fe en Jesús il·lumina també el camí de tots els qui busquen Déu, i constitueix l’aportació pròpia del cristianisme al diàleg amb els seguidors de les diverses religions.

            Mes avall afegeix: Déu és lluminós, i es deixa trobar per aquells qui el cerquen amb cor sincer.

            Oi que és bonic parlar i pensar en Jesús?

                        Fins aviat.

                                                                                             Mª. Carme Giménez

QUE JESÚS PROTEGEIXI EGIPTE

Aquesta setmana el meu pensament es solidaritza  de tot cor amb el poble d’Egipte, a on malauradament la violència ha fet estralls a tot un país, provocant cents de morts i un munt de ferits, cremant esglésies cristianes i edificis públics; i llavors em pregunto.- “si l’únic remei és el diàleg” .-“si perquè es solucioni tot, s’han de posar a negociar sempre amb unes converses sobre la taula”.-perquè no es comença per això? I ens estalviaríem els morts, els ferits i el sofriment de tanta gent, que sense tenir cap culpa, te que patir les conseqüències tràgiques  d’una falta se saviesa per part de uns governants que lluiten pel poder al preu que sigui, sense importar les vides humanes, perquè per desgràcia l’únic desig que tenen es poder disposar de quant més poder millor.

            Tal com he dit abans, jo crec que el que falta és saviesa, que no vol dir saber moltes coses, vol dir veure la llum que ens guia per a on hem d’anar i aquesta llum de la saviesa només ens la pot donar el nostre Pare del cel, sempre que nosaltres l’ha vulguem rebre.

            Demanem com sempre a Jesús que doni aquesta llum de la saviesa a tots aquests dirigents egipcis perquè portin al poble a un diàleg obert i a unes eleccions democràtiques, que els doni l’equilibri , l’estabilitat i la pau que tot poble te dret a tenir.

            També demanem a Jesús que la família del nostre seminarista l’Albert, estigui bé i que el Senyor els protegeixi en aquests moments tant dolorosos en que es troba aquest país.

            Fins aviat.

                                                                                                    Mª. Carme Giménez