AIXÒ SÍ, ÉS UN BON TESTIMONI

Aquest matí han donat per la tele una notícia, que malgrat ser trista per la pèrdua d’un nen de vuit anys, no deixa de ser coratjosa i plena d’esperança de cara a aquesta mainada d’infants que moltes vegades ens dóna la sensació que els costa molt escoltar i que només saben moure’s i jugar.

            Doncs bé, aquest nen de vuit anys, posant la seva vida en perill, ha salvat a tota la seva família, pares i germans, traient-los d’una caravana en flames; malauradament, quan ha tornat a entrar per a treure a un avi discapacitat en cadira de rodes, les flames l’han abatut, i el seu petit cos no ha pogut resistir l’impacta de l’incendi.

            Aquest nen era d’Estats Units i ara el govern el vol proclamar “heroi nacional”, jo penso que més que “heroi nacional”, és un gran testimoni mundial “d’amor i solidaritat” davant aquest fet tan gran, no ha tingut por del mal que això li podia causar, i imitant a Jesús ha donat la seva vida per amor als seus, als que tant estimava.

            Jo crec que és un bon testimoni per a tots els nens i nenes, que poden veure en ell, aquell gest de la Creu que moltes vegades Mn. Joan ens ensenya en la missa familiar, “estimar Déu” i al proïsme, fent això la resta ja ve per sí sol.

            I com que el Mossèn i les catequistes també estimen molt a tots els nostres infants de la catequesi, el pròxim 23 de Febrer a les 6 de la tarda, farem en el teatre de la parròquia, el primer festival infantil de la catequesi, en el que hi participaran amb molt d’il·lusió, i per això convidem a tota la nostra comunitat, que juntament amb els pares, mares, avis i veïns de tots els infants ens puguem trobar tots i gaudir d’una bona tarda.

            Demanem a Jesús que sempre ens mantingui a tots, la il·lusió, i les ganes de seguir-lo a través de totes les activitats que es puguin fer en el sentit més positiu d’aquest segle XXI.

            Fins aviat.

                                                                                           Mº. Carme Giménez

EL QUE PUGUEM VIURE A TRAVÉS DE LA NOSTRA PERSONA SERÀ EL TESTIMONI MÉS VERITABLE

Aquest matí mirant el cel i veient aquest sol tan enlluernador i càlid a la vegada, m’ha vingut al pensament totes les coses tan bones i positives que es fan en una comunitat de quelcom parròquia del nostre Arxiprestat.

            Ahir dijous a la porta de l’Església un bon nombre de persones s’apleguen  a la recerca d’aliments que els puguin ajudar en aquesta tasca tan important com és alimentar a tota la família; estan passant un mal moment degut a aquesta crisi tan brutal i per això els voluntaris  de Caritas que en aquell moment es troben allà, els acullen i els tracten amb molta amabilitat i afecte, que és la pila que es necessita per passar el dia a dia i no sentir-se malament en haver d’anar a aquestes entitats socials tan ben establertes i entranyables. I qui sap? Si degut al bon tracte que els es donat, alguns d’ells quan la situació s’hagi arreglat demanarà també ser voluntari; perquè no hi ha testimoni més gran a la vida que el que et pugui passar a tu mateix.

            Dimarts a les sis de la tarda, nens i catequistes es troben agrupats a les portes de la sagristia, estan a punt de començar  la sessió de catequesi i amb l’ajut de Jesús s’intentarà transmetre tot el que es porta a dins del cor, perquè a part dels llibres saber transmetre  el que un sent i pensa és el més important. També en aquí, pares i mares ens estan observant, i jo li pregunto humilment al Senyor.- “Serà possible que algun dia puguem tenir més catequistes joves a través d’aquests pares”?

            Llavors penso en el diumenge al matí i alguns dies de la setmana, en el que unes quantes persones ajuden al mossèn , visiten els malalts i els porten la comunió; tasca molt important per a tota aquella gent que per problemes de salut no poden anar a l’Església, i també aquests voluntaris són observats perquè els que es troben a la vora del malalt, volen veure a través d’ells la llum de Jesús en tots aquests actes.

            I per això i per moltes coses que m’he deixat en el tinter, ja que seria molt llarg, dono gràcies a Jesús per aquesta vida comunitària, demanant a tot el jovent que pugui ser possible que no tinguin mandra de venir a l’Església, els que anem a les parròquies no som carques ni avorrits, som persones completament normals que volem seguir a Jesús amb alegria i necessitem nois i noies que amb  idees renovadores ens puguin reemplaçar  en aquestes tasques tan importants i tant meravelloses que es desenvolupen en totes les comunitats fraternes del nostre Arxiprestat.

            Fins aviat.
                                                                                                     Mª. Carme Giménez

LA LLUM AL FINAL DEL TÚNEL, ARRIBARÀ QUAN HI HAGI TREBALL PER A TOTHOM

S’han acabat totes les festes i hem anat tornant a la normalitat de sempre, una normalitat dita entre cometes, ja que ahir mateix vam saber per les notícies, la xifra tan gran de persones que en aquests moments estan dormin pels carrers de Barcelona. Tres mil éssers humans que degut a aquesta crisi tan desmesurada de falta de treball, la seva vida personal ha quedat restringida a trobar un caixer disponible on poder passar les crues nits de l’hivern.

            I mentre des de les altes esferes  ens estan dient que aquesta crisi s’està acabant, que ja es veu la llum al fons del túnel, milers de persones no tenen un sostre per viure dignament amb les seves famílies, o és el cas d’altres que tenen d’anar al llit sigui l’hora que sigui per resguardar-se del fred, ja que els ha sigut  impossible pagar el rebut de la llum.

            Malgrat aquesta situació tan caòtica, l’esperança no la podem perdre, i jo crec que l’hem de posar en aquest Jesús tant petit i a la vegada tan gran, que tots hem estat adorant aquests dies i que el seu miracle de Nadal sigui aquesta ajuda especial a les persones que degut a la seva situació social, puguin crear llocs de treball dignes i respectables, per a tota aquesta gent que tant malament ho està passant i d’aquesta manera, sí que es podrà dir, “que ja es veu la llum al fons del túnel”.

            I també penso que hem de donar gràcies a Nostre Senyor, per tanta solidaritat i amor de tantes persones, que s’estan compromeses  en ajudar al proïsme, des del voluntariat de Caritas, Creu Roja, associacions d’ajuda al necessitat, plataforma de desnonats i tantes altres, incloses les famílies en qué tants avis amb les seves petites pensions ajuden als fills i nets a tirar endavant i a no caure en la desesperació.

            Demanen a Nostre Senyor que aquest any sigui una mica millor per a tothom i molta gent pugui respirar una mica més tranquil·la.

            Fins aviat.

                                                                                                       Mª. Carme Giménez

TOTS SOM GERMANS EN JESÚS

Recordo amb molta alegria, aquest sopar compartit, que com cada any fem tots i totes les catequistes de la nostra parròquia; aquestes dates tan entranyables del Nadal fa que ens trobem sempre, compartint amb el cor de cadascú, tot aquest voluntariat de nens i joves, als que intentem transmetre el missatge d’amor, que Jesús en el dia a dia ens va comunicant i que només amb la seva ajuda el podrem dur a terme a través d’aquest camí que Ell ens va conduint.

            També Mn. Joan ens va passar a través de pantalla les fotos de la catequesi, en les que sortia el pessebre fet pels nens i nenes del kate-club i les de la Missa del Pollet a on van participar tots els infants de la catequesi, junt amb els joves de confirmació i també l’esplai de la nostra parròquia i un bon grup de persones del col·legi Ramon Pont que ens van ajudar molt musicalment.

            Donem gràcies a Nostre Senyor per aquest caliu de fraternitat, per aquesta participació tan bonica de la nostra comunitat i per aquestes ganes que tenim tots de fer les coses el millor possible. També podem demanar, que siguem uns bons testimonis en sembrar esperança estem on estem, i que amb l’ajuda de Jesús puguem fomentar la solidaritat, la justícia i la pau, sense cap discriminació de cap mena, ni per raça ni per religió, doncs per arribar al Senyor jo penso que es pot arribar per camins diferents sempre que el tinguem a Ell al davant, tenir-lo a Ell al davant, es tenir l’amor envers el proïsme , ja que Ell és el camí, la veritat i la vida.

            Fins aviat.

                                                                                                    Mª. Carme Giménez