DE VACANCES

Si donem una ullada al nostre voltant en aquests dies de calor i de vacances d’Agost, podem observar com a partir de les sis de la tarda, tots els bancs de places i jardins queden plens de veïns fent la xerradeta, o prenent la fresca, i al mateix temps riure una estona quan alguna persona divertida del grup, explica alguna anècdota o algun acudit. El bon temps i la calor desenfrenada d’aquests últims dies,dona pas a totes aquestes situacions de companyia, entre tots els veïns.
Per molts son les seves vacances. Els fills son a la platja o a la muntanya i s’han endut els petits, aquests infants que son la gran tasca de molts de aquests avis durant tot l’any i que serveix d’ajuda als seus fills per poder treballar i pagar les hipoteques, tant cares de liquidar.
Per això jo penso que per molta gent, resulta molt agradable passar uns dies de pau i tranquil-litat, encara que només sigui el asseure’s en un banc, i gaudir dels arbres, d’una place o dels ocells que van voltejant al seu voltant o d’algun avió que passa molt alt, i qui sap d’on ve i qui sap on va.
.- Que totes aquestes xerrades estiuenques tinguin sempre un caire positiu, i que serveixin per gaudir d’una bona amistat i d’una bona companyonia i sobre tot que en totes les converses ens pugui acompanyar Jesús, i llavors de ben segur hauran sigut molt positives i hauran servit de pila per poder passar tot l’hivern en un ambient d’amor i de servei envers uns per els altres.
Fins aviat.

LA COMUNIÓ DELS SANTS

Avui per circumstàncies personals he passat unes hores en un hospital, rodejada d’unes persones a les que com jo s’havien de sotmetre a les mateixes proves mediques. –No érem gaires, solament un grup de sis persones, i el més curiós de tot això es que entre tots nosaltres es va crear com una comunió de simpatia i de sincronització; i es que teníem un punt en comú, “la mateixa malaltia” amb els seus problemes i les seves anècdotes que va aconseguir un lligam afectuós estre sis persones de pobles diferents i que no ens havíem vist mai.
I llavors es quan penso en moltes homilies de Mn. Joan en les que ens parla de “la comunió dels sants”. I fent volar el meu pensament, penso en l’Església, en aquest punt en comú que allà hi tenim i que és ni més ni menys que el mateix Jesús viu en l’Eucaristia, el qual representa la comunió més gran que pot existir entre tots nosaltres i que mica en mica anem fent més forta quan ajudem, quan estimem, quan visitem als malalts, quan expliquem la vida de Jesús als infants.
Per això jo crec que de cada homilia, s’aconsegueix un fruit en el nostre pensament, i en aquesta ocasió ha sigut “la comunió dels sants” que siguem on siguem hem de procurar que sempre existeixi.
Fins aviat.

ON SOU JOVES?

Fa uns quants diumenges en el programa de TV3 “Signes dels Temps” va sortir una noia molt jove, amb una alegria natural i amb molta il-lusió en tots els seus projectes d’ajuda, a moltes persones necessitades de caliu humà, com pot ser molta gent gran aïllada de la seva família. I el meu pensament aquesta setmana, es centra, en aquesta jove estudiant, que juntament amb altres companys es dediquen en els seu temps d’esbarjo a fer companyia i ajuda en el que faci falta, als avis de les residencies que no tenen a ningú que els pugui visitar.
A les persones molt grans, els agrada molt de passar una estona amb la gent jove. Als resulta sorprenent totes les coses, que el jovent els hi explica i d’aquesta manera es senten una mica més joves, ja que per una estona no senten parlar de malts i això els fa molt de be i els els ajuda també a reviure molts records de la seva joventut.
Jo crec que els joves es necessiten a tot arreu, en totes les activitats, i també es necessiten en totes les seccions de la nostra parròquia. –On sou joves?.- sé que esteu molt ocupats, sé que el estudi i el treball son una fi molt important en les vostres aspiracions, però penseu que si una hora a la setmana la dediqueu a servir els vostres germans, serà una fi molt important en el vostre creixement personal.
En totes les seccions de l’Església hi ha gent gran, però jo penso que vosaltres i podeu compaginar molt be, aportant a la maduresa dels que no som tant joves, la sàvia d’idees noves i renovadores i sobre tot l’alegria tant gran que nomes els joves sabeu transmetre.- Estigueu on estigueu us esperem, perquè de veritat us ho dic.
.-“Jovent us necessitem”.
Fins aviat.

ENS CAL AJUDA

Avui pensant en aquest passat mes de Juliol on els accidents, les desgràcies i les moltes penúries que passa tanta gent, m'ha donat la visió de dues situacions en la nostra societat; una de positiva i una de negativa. La negativa és tota aquesta acumulació de problemes tan greus degut a la mala sort , o deguts per la falta de treball, causa atenuant de no poder pagar la hipoteca, de no arribar a final de mes, per no poder comprar menjar i la por a l'arribada del mes de setembre i tenir que comprar roba, sabates i llibres per al nou curs i no saber com fer-ho.
La majoria no ho expliquen, ni van als serveis socials, se senten avergonyits ja que mai s'havien trobat en una situació semblant, i procuren arreglar el seu problema amb l'ajut dels pares o altres familiars.
L'altre situació “la positiva” comença en el moment que ens trobem alguna persona coneguda i que després de explicar tot el greu problema que li esta succeint, acaba dient.- “Avui he anat a l'Església, he posat un ciri i he demanat a Déu que m'ajudi en aquesta situació”. I llavors aquí veig clarament la part positiva; sí aquesta persona feia temps que no feia pregària, que no entrava en una església i que estava com adormida de la seva vida espiritual; aquesta situació tan lamentable la pot fer adonar que només Déu Pare ens pot ajudar quan veritablement ho necessitem. No li donarà el diner per a final de mes, però jo crec, que li donarà la pau i la serenor per veure un camí per sortir de la seva cuita i sobre tot per adonar-se que per nosaltres mateixos no podem fer res necessitem de l'ajut del Nostre Pare del Cel que sempre ens esta esperant i mai ens tanca la porta, per molt grossa que l’hàgim feta.
Fins aviat.