PENSAMENT DE LA SETMANA

El somriure d'un nen omplia de llum i esperança tota l’Església. ¡Era molt petit! i estava content observant l’altar i tot lo que allà es feia. El seu somriure i la seva alegria, tenien un contrast notable amb les cares serioses i tristes de molts assistents a la celebració.
El meu pensament es aquest.- Per què no tenim un somriure en un moment tan important, com es rebre a Jesús viu dintre nostre?- Per què a vegades una hora de missa a la setmana es fa llarga i molts diuen fins i tot avorrida; i no pensem en que Jesús al donar la vida per nosaltres va patir un martiri no d’una hora sinó de moltes hores de sofriment?
Això em fa pensar en un passatge de l'Evangeli Mt 18,4 que diu: -qui no aculli el Regne de Déu com l'acull un infant, no hi entrarà pas. Qué Nostre Senyor ens faci somriure i estimar-lo sobre totes les coses!

PENSAMENT DE LA SETMANA

Com cada matí caminant pels carrers de la nostre ciutat; me n'adono de sobte, que el segell de Déu imprimeix el seu signe entorn de tota la naturalesa que ens rodeja.
Veig el segell de Déu en la llum i l'escalfor natural del sol, en la verdor del fullatge dels arbres, en el somriure d'un nen agafat a la mà de la seva mare; llavors penso en Sant Francesc d'Assís. Ell pregava amb aquestes paraules; “Lloat siguis Senyor per la nostre germana lluna, i pels nostres germans els estels. Lloat siguis Senyor pels nostres germans el vent i l'aire”. Tot ens ve del Senyor, tant el bon temps com el temps ennuvolat.
Si m'adono d'això, el meu pensament pels carrers, serà una pregària de fe, veient el segell de Déu en cada cantonada de la meva vida.

¿POR QUÉ NO?

Este es el inicio de mi vocación al sacerdocio ministerial. ¿Por qué no? Esta fue la pregunta que resonó en mi interior después de salir de misa un sábado por la tarde y que me ha marcado hasta el día de hoy.
Son muchas las cosas que han ocurrido y que en este espacio me sería imposible resumir. Fue un momento que me marcó en mi vida y que Dios me ha ido guiando hasta el día de hoy. No sabría como explicarlo pero a partir de ese día ya nada fue lo mismo. La sombra de ese pensamiento, de ese sentimiento interior que yo no lo había buscado, que yo nunca me lo había planteado surgió. Dios se había fijado en mí y me confiaba una misión y yo tenía que responderle. Fue un proceso largo, con muchas dudas, "enfados", "peleas", "negaciones", pero al final tuve que "rendirme" ante la Gloria de Dios.
Moisés, Isaías, Jeremías, Elías, Abraham,... y otros personajes de la Biblia también intentaron "escaquearse" de la misión que Dios les había concedido. Esto me ha hecho reafirmarme más en el camino que un día (después de más de 5 años de "resistencia") escogí. No fue fácil, y todavía, hoy día no me es fácil, por ello necesito vuestra ayuda.
Vosotros sois unos de los pilares en donde se fundamenta mi vocación. Ser un escogido, ser elegido por Dios no es un privilegio, sino una gracia, un regalo de amor que Dios te hace.
Hoy día Dios sigue llamando a muchos jóvenes, al igual que un día lo hizo conmigo, pero que el ruido de esta sociedad dificulta que lo puedan escuchar. Yo os pediría que rezarais para que sean capaces de escuchar a Dios y que de esta manera pueda decidir un día el camino que quieren escoger. Tenemos que llevar el mensaje de Dios a los más jóvenes, sembrar y sembrar para que nuestro Señor pueda recoger los frutos y con una actitud como la de Abraham, con FE. No depende de nosotros pero sin nosotros Dios no puede actuar en este mundo. Pongamos nuestras manos al servicio de Dios.

Xavier Sanchiz Julibert, seminarista

PENSAMENT DE LA SETMANA

Aquesta setmana, el meu pensament ha volat cap a Nostre Senyor, i li he donat gracies de tot cor, per un estudi de dades enviat per l'amic Francesc Clua, treballador incansable en el camí de la fe.

Reduït a termes breus, diu així: Gracies a una brillant iniciativa de la Direcció d'Afers Religiosos, s'ha comptabilitat en l'estudi, que els 172 instituts religiosos que son a Catalunya duen a terme un total de 776 serveis no retribuïts sense tenir en compta en l'anàlisi els instituts vinculats a hospitals, residencies o escoles. Els serveis es concreten en activitats d'alfabetització i formatives d'atenció residencial hospitalària i domiciliaria, distribució d'aliments , roba i altres productes. Més encara: el 90% dels exclosos socials severs son atesos per entitats de l'Església Catòlica.

-Que Déu beneeixi a totes les persones, que fan de la seva vida, aquest servei a tots els nostres germans més necessitats!

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui passant per un dels nostres carrers, m'he fixat en uns contenidors d'escombraries, rodejats de mobles per tots els costats. Els mobles eren nous i es veien en molt bon estat; ¡feia impressió de veure-ho!.
El meu pensament es aquest;-”Comencem la quaresma, camí de conversió cap a la Pasqua” i llavors pensant amb la crisis, li busco la part més positiva, i dic;-Crisis camí de conversió per la recuperació de molts valors perduts.
No es un temps de llençar-ho tot, es un temps de canviar la nostra actitud i pensà de tot cor en totes les persones, que no tenen cobertes, ni les seves necessitats més bàsiques.