TOTS SOM GERMANS

Aquesta setmana, el meu pensament va acompanyant a totes aquelles persones, que un dia arribaren al nostre país amb un desig molt fort, el de millorar la seva situació econòmica, ja que per desgràcia en els seus països era de misèria i no podien donar als seus fills tot allò que tots nosaltres volem donar als nostres, com es: el menjar, la roba, l’educació, la sanitat.....De ben segur que van venir amb tota li’l.lusió i l’esperança de poder realitzar el somni d’una vida millor i més digne en mig de tots nosaltres.

Però com passa moltes vegades, els somnis es trunquen quant ens despertem i ens n’adonem de la realitat que ens envolta. Tenir els papers legalitzats es molt difícil; si no hi han els papers no pot haver feina segura ni legalitzada; tampoc poden accedir a un habitatge i s’han de conformar en una petita habitació d’un pis ple de gent, que com ells també un dia van tenir un somni.

En aquest moment, amb una crisi com la que estem vivint, s’ha agreujat encara més la seva situació, no solament tenen la preocupació dels papers, també tenen que subsistir en un país estranger a mils de Km. d’on han nascut i sense tenir al seu costat els seus parents i amics per donar-lis un cop de mà.

Es cert que les seves costums son diferents a les nostres fins i tot molts d’ells tenen un altre religió, però el més important de tot això es que el Déu d’ells i el nostre es el mateix Déu, i quant es va encarnar com a ser humà per ser un de nosaltres, ens va ensenyar a ser germans universals o sigui catòlics, i a on els països del mon son els camins que ens ajuden a conèixer-nos entre tots, a estimar-nos i a respectar-nos i sobre totes les coses a ajudar-nos amb tot el que faci falta.

Recordant l’últim llibre del Papa “Llum del mon” li demano a Nostre Senyor que siguem per tots aquests germans de terra’s llunyanes i desconegudes, “la llum del mon” que els doni la calor i l’amistat que tot ser humà tant necessita. Només un somriure, una paraula amable, un gest que reflecteixi una mica el rostre de Jesús. Sincerament jo crec que si féssim tot això, la vida els canviaria a tots.

           Fins aviat.

VIURE SEMPRE AMB PAU

Aquest matí estan a casa fent feina, he sentit uns crits al carrer, que m’ha fet mirar per la finestra. Dos homes s’estaven barallant al mig del carrer; cridaven, s’insultaven i es convertien en els protagonistes d’un trist espectacle, que m’ha fet pensar una bona estona en aquest primer manament, que tantes vegades hem llegit, també hem escoltat a l’església i ho hem explicat a la catequesi, i malgrat tot això ens costa molt de portar a la pràctica.  

            Es aquest, “el manament del amor”, aquest manament que en lloc de baralles vol amistat, que en lloc del insult vol el diàleg, que en lloc de les critiques vol aclarir el mal entès. Llavors pensant amb tot això me n’adono més cada dia de lo petits que som tots plegats i de lo molt que necessitem “de la Gràcia Divina”, per poder sortir al carrer i no trobar-nos amb una selva salvatge. Tenim tots tanta feina i portem tant d’estrès i tenim tanta pressa, que no tenim ni un moment de la nostra vida per reflexionar en que el amor que Déu ens dona, ens ha de portar a estimar a tots els que ens rodeja’n i que la nostra vida es molt curta i no podem esperar a que s’ens mori algun familiar o algun amic per adonar-nos que era molt bo i que l’estimàvem molt.

            Jo penso que hauríem de mirar de viure la nostra existència sense estar enfadats amb ningú, hi ha un petit truc per aconseguir aquest objectiu i es el mirar sempre del proïsme només el que fa de be, juntament amb tots els seus valors, si fem això, ens ajudarà molt a estimar a tothom i a tenir “bon rotllo” com diuen els joves; només així trobarem aquesta pau i felicitat tan difícil a vegades d’aconseguir.

            Ho veieu així?

BENET XVI

Avui el meu pensament es per al nostre Papa Benet XVI, on en el dia d’ahir el varem tenir entre nosaltres, beneint aquesta obra tant meravellosa que ens va deixar Gaudi, com es el “Temple de la Sagrada Família” i deixant així una catequesi oberta al món, amb una evangelització que a traves del art arribi a tothom i a la vegada amb una generositat extraordinària al dedicar a Déu la seva vida per mitjà del do que el Ser suprem li va concedir, com va ser aquesta arquitectura tant perfecta.
Tots ahir varem esser al costat del Papa, uns a Barcelona fent pinya als voltants de la Basílica i els altres a casa veient la televisió, però a la vegada ens sentíem molt aprop d’Ell. El rostre del Papa va estar somrient tota l’estona, i reflectia en la seva cara tendresa i amor cap a tota la gent, especialment als nens.
Jo crec que hem de veure en el Papa el successor de Pere, i la nostre obligació com a cristians es pregar molt per a Ell, perquè Jesús l’il-lumini en totes les seves decisions, doncs com a ésser humà que és, també necessita de les pregàries personals de tots nosaltres. La seva funció de responsabilitat de cap de l’Església no es fàcil; faci el que faci sempre rebrà critiques d’una part de la societat, siguin creients o no ho siguin.
Ahir, estic segura que el seu desig hauria sigut baixar d’aquell cotxe i poder integrar-se en mig del poble. La seva cara ho reflectia, tenia ganes de parlar amb la gent, amb tota la gent senzilla, gent de parròquia, de col-lectius i de tants racons del país que van anar a veure’l; però com sempre passa, el protocol, les mides de seguretat i tants i tants impediments ho fan impossible. De totes maneres el cor de tots els creients va ésser amb Ell, i les nostres pregàries arribaran a Jesús i Ell l’ajudarà sempre a portar aquesta tasca tant impressionant i a la vegada tant meravellosa, com es la nostra església, formada per tots els seguidors de Jesucrist. Els cristians d’abans, d’ara i del futur.
“Que Nostre Senyor ens ajudi a tots”
Fins aviat.

NOVA VIDA

Ahir, veient tota la gent que omplia la cripta de la nostre parròquia, participant en la missa per els nostres germans que ja gaudeixen de la pau de Crist; em va fer pensar amb molta alegria, d’allò tant bonic, que ens parla moltes vegades el mossèn-“la comunió dels sants”- es a dir el llaç d’amor i de record entre els que estem a la terra i els que ja es troben a dalt del cel.
Tots nosaltres varem pensar de una manera especial, en totes aquelles persones a qui varem estimar molt, però que en aquests moment no els tenim com voldríem al nostre costat; no els podem veure, no els hi podem comentar les coses com segurament ens agradaria i això ens produeix moltes vegades com a ésser humans que som, una enyorança que només la podem superar pensant que sempre estan al nostre costat per “la comunió dels sants”
També els records i les vivències ens fa sentir-los molt aprop. El record dels nostres pares, amb els seus consells i les seves advertències perquè fóssim persones correctes i no ens manquessin els valors cristians que a vegades ens costava d’entendre, però que ens han servit i ajudat una vegada ens hem fet grans i ens hem trobat de ple en aquest món tant difícil.
Demanem a Jesús amb tot el cor, que mai els oblidem, ni oblidem tot el que ens van donar i que la llum de Nostre Senyor els doni la pau i la felicitat, que de ben segur ja estan gaudint amb tota la plenitud en el lloc que Jesús ens te preparat.
Fins aviat.