dissabte, 26 de setembre del 2009

PENSAMENT DE LA SETMANA

Aquests últims dies quant sortim tots al carrer, ens adonem que la nostra vida quotidiana s’ha anat normalitzant, Les vacances s’han acabat, i tothom ha tornat a la seva feina.
Tot això amb fa pensar, en que molt aviat a la nostra parròquia començara la catequesi per els més petits i els més grans. Per a mi es una gran joia, veure l’església plena de nens i nenes amb les seves rialles i la seva alegria espontània sortida de dins del cor.
Per això dono gràcies a Déu; també li dono gràcies per lo bé que va anar, la jornada de treball que varem fer tot el grup de catequesi el passat dissabte a” l’Ametlla del Vallés”. Va ser una jornada plena d’il-lusió i amb moltes ganes de fer-ho tot el més bé possible i contant en tot moment amb l’ajut de Jesús que per sort el sentim molt aprop nostre. Aquest curs hi han novetats en la catequesi, que jo crec que seran molt edificants per tots els infants i també estic molt contenta de tenir com a companyes aquest grup de catequesi tan maco i tan ferm, i de tenir un rector com Mn. Joan i un diaca com Mn. Xavier, i també dono gracies a la Marta, la nostra coordinadora que fa tot el que pot perquè tot funcioni el més bé possible.
Que Nostre Senyor ens ajudi a tots en les sessions de catequesi i en aquesta tasca d’instruir a tots els infants en la doctrina de l’Evangeli.
Fins aviat.

dissabte, 19 de setembre del 2009

PENSAMENT DE LA SETMANA

El dissabte passat, vaig tenir el goig d’assistir a una cerimònia de casament; la de la “Sofia i el Manel” una parella entranyable vinculada a la nostre parròquia; i el meu pensament aquesta vegada es centra en la felicitat i el convenciment que reflectia en les seves cares, aquest pas tan important fet davant de Jesús i al costat dels seus familiars i amics.
Li vaig demanar a Nostre Senyor, que sempre els ajudés en els moments bons i en els més difícils, dons tots sabem molt be que hi han etapes en el nostre camí plenes de dificultats i entrebancs; per això jo penso que dins del nostre matrimoni, hem de ser tres a seguir la nostre ruta, nosaltres i Jesús al nostre costat, Ell es el que ens dona el valor i la força per superar-ho tot passi el que passi; Ell es com un mirall a on tot es veu més clar i en el que hi ha sempre una llum d’esperança en la nostra vida, i es en aquesta esperança on trobem la pau interior que dona pas a la veritable felicitat.
Jo crec que la Sofia i el Manel també seguiran aquest camí sempre amb Jesús al seu costat i la felicitat i la il-lusió que es reflectia en les seves cares, seran el principi d’aquest sentit a la vida que tots volem aconseguir.
Moltes felicitats

dissabte, 12 de setembre del 2009

PENSAMENT DE LA SETMANA

Aquesta setmana hem tingut com sempre, un nou assaig de la nostra coral, i aquesta vegada ho hem fet amb una il-lusió especial, ja que estem preparant els cants, en que lloarem si Déu vol a la Moreneta el dia 4 d’Octubre dins del romiatge que com cada any organitza tota l’Església de Terrassa.
Per això el meu pensament es posà en aquesta il-lusió de fer-ho tot d’allò més bé en tots els assaig-os que la nostra coral ofereix a la Mare de Déu. Sempre es un gran goig participar en aquest romiatge de companyonia i d’estimació envers al nostre Santuari, però en aquesta ocasió ho farem amb una novetat i es que els nostres joves ens acompanyaran durant tota la diada.
Llavors amb tota la simpatia que sempre he sentit envers tot el jovent, faig una petita crida des de dins el meu cor, per que ens acompanyin amb les seves veus en l’Eucaristia de la tarda. -“Us hi esperem a “ i de ben segur que des de dalt del cel, tot el cor d’angels de Nostre Senyor, ens ajudarà a fer-ho amb tota la dignitat en una diada con aquesta.
-“Que Jesús ens ajudi a tots i a la Moreneta intercedeixi com sempre per tots nosaltres”
Fins aviat.

dissabte, 5 de setembre del 2009

PENSAMENT DE LA SETMANA

L’estiu s’esta acabant; i poc a poc tornarem a les activitats de la nostra vida quotidiana, sigui a casa o sigui a la parròquia; i el meu pensament es centra, en la manera en que tots plegats començarem altra vegada tot el que bonament fem.
Ens haurà servit l’estiu per a reflexionar de totes les coses que hem de millorar? I en la il-lusió que jo crec que hem de posar en tot el que fem? Jo penso que el que no podem fer es caure en una rutina, fer les coses perquè les hem fet sempre, i a més hem de fer-ho tot igual perquè sempre ho hem fet així. Si no tenim il-lusiò de renovament no ho podrem fer del tot be.
A vegades miro les meves plantes que tinc a casa i quan arriba la tardor cauen totes les fulles i sembla que la planta s’hagi de morir, peró al tornar la primavera, la planta torna a renéixer més bonica que mai.
Per això jo crec que nosaltres al tornar a la vida normal ho hem de fer com ho fan les plantes a la primavera. Sempre amb la ajuda de Jesús fer que en el nostre cor reneixi de nou una il-lusió i una força que ens faci a tots millors servidors dels nostres germans en les petites coses que tots tenim cada dia.
Ho veieu així?