DIÀLEG, LEGALITAT I JUSTÍCIA

Mentre que el bombardeig entre Israel i el territori de Gaza no para, cada dia hi ha més víctimes i ferits que sense tenir culpa de res, paguen amb la seva persona la culpa i la ineficàcia d’uns governants que no saben o no volen fer un diàleg que acabi amb tot aquest infern.

            Mentre,  fora el carrer, dues persones han acabat amb la seva vida, per culpa de uns desnonaments que els deixava en plena via pública, degut a unes lleis injustes i inacceptables que rescaten els bancs i empresonen la economia de les persones de per vida; doncs bé amb tot aquest panorama , una bona notícia  ens omple de goig el cor. Sis persones joves aquest passat dissabte, han rebut de mans del Sr. Bisbe el sagrament de la confirmació, han dit que sí a Jesús i han omplert el seu cor amb la Gràcia de l’Esperit Sant.

            Per això penso, que necessitem molts joves que amb l’empenta de l’Esperit sàpiguen lluitar amb bons diàlegs i amb bons exemples de sinceritat, legalitat i justícia; treballant tots a la una per evitar moltes injustícies  a la nostra societat.

-          ¡Tant de bo cada dia, siguin més els joves que vulguin adherir-se als grups de confirmació!, són grups de treball a on es posa sobre la taula  els temes d’avui dia, sempre a la llum de l’Evangeli, i es transforma en una pila que dóna a tothom molta alegria i molta pau. Això demostra que estar sempre al costat de Jesús et dóna una felicitat que no es pot explicar i et fa veure el camí  que tots hem de seguir, per trobar pot-ser una solució que alleugeri una mica aquest món tant esvalotat i tant incert que ens rodeja a tots.

            Fins aviat.

                                                                                                       Mª. Carme Giménez

QUE TOTS SIGUEM U

Falten només sis setmanes per arribar a Nadal i la situació de moltes famílies per els desnonaments i carències en el més necessari a nat en augment, en el nostre país i en molts països d’Europa.

            Per això avui catorze de Novembre, el meu pensament es centra en aquesta vaga general, seguida també en molts països europeus, que en el dia d’avui ha convocat a molta gent, esperant potser un miracle que faci canviar una mica la manera d’actuar de molts governants, que en la seva manera de fer, ens fa donar la sensació de que tota l’ajuda que ens arriba se l’emporten els bancs, en detriment de tanta gent que es troba abocada a la pobresa més dura que molts de nosaltres no havíem conegut mai. Gent que fins ara eren treballadors normals, buscant en el contenidor d’escombraries qualsevol cosa per menjar o per vendre.

            Es una situació que fa plorar, i clama d’una vegada per totes justícia, i sobre tot amor als més necessitats; recordant per damunt de tot, aquelles paraules de Jesús dient que tots siguem U. Si això ho volem complir, els set milions de catalans que som hauríem de posar-nos les piles i una mica de cada un , evitaria que ningú tingues que remenar la brutícia  de tothom, malgrat els nostres problemes econòmics o personals; però jo crec que sempre hi ha persones que estan en pitjor situació, i s’han d’ajudar, perquè són els nostres germans en la gran família de la humanitat, creguin el que creguin i tinguin la cultura que tinguin; i això penso que està més que demostrat en la Creu de Jesús, en la qual va ser clavat per salvar a tota la humanitat de la brutícia del pecat.

            Fins aviat.

                                                                                        Mª. Carme Giménez

LA MILLOR FLOR ÉS LA LLUM DE JESÚS

En aquest passat dijous va tenir lloc la festa de “Tots Sants” i el divendres la de tots els fidels difunts, per això el cementiri estava ple de persones, visitant i portant flors als seus familiars estimats.

            També a l’Església vàrem celebrar solemnement aquestes dues festes en les que es va pregar a Déu Nostra Senyor per tots els nostres parents i amics que havent fet el traspàs cap a la casa del Pare, de ben segur ja estan gaudint de la pau i la llum de Jesús.

            Però jo penso moltes vegades que ells també des de la seva nova estada, deuen també demanar per tots nosaltres, perquè en aquest món tant esvalotat i tant difícil que ens ha tocat viure, sapiguem tots plegats acceptar el que ens toca passar a cada un, i sent en tot moment uns bons servidors del proïsme, a la vegada que formen una gran cadena humana a on en cada anella d’aquesta cadena brilli sempre la llum de Jesús, i així com moltes vegades diu Mn. Joan, entre uns i altres es crea “la comunió dels Sants”.

            Penso també amb totes aquelles persones que quan fan el traspàs no tenen a ningú al seu costat, com són els pobres que estan a les presons i tota la família s’ha allunyat d’ells, també en els que estan per els carrers i tampoc tenen a ningú; i els seus enterraments són tristos perquè no hi ha cap persona que tingui un record  per a ells, ni una petita flor per posar sobre el seu taüt;  de totes maneres penso, que tots ells quan arriben a l’altre costat de la barrera, deuen rebre tanta estimació de Jesús, que totes les demés coses que han passat aquí a la terra ja no tenen cap impotència, estar dins la llum de Nostre Senyor es deu transformar en felicitat eterna.

            Demanem-li una vegada més al nostre Pare del cel que el dia que també nosaltres passem a la vida ens rebi també amb els braços molt oberts, perquè haurem procurat estimar i acollir a tothom, haurem mirat de no ser jutges de ningú i si algun germà nostre alguna vegada s’hagi equivocat de camí en la seva vida, haurem mirat de donar-li entre tots una segona oportunitat.

            Fins aviat.

                                                                                                   Mª. Carme Giménez

PAS A PAS APRENEM A CONÈIXER JESÚS

Aquest dissabte passat vàrem començar la catequesi especial de l’Arxiprestat; la qual com tots sabem es porta a terme aquí a la nostra parròquia. També us haig de dir, que és una joia per a tots nosaltres, veure com venen d’il·lusionats tots els nens, joves i més grans a aquestes sessions de la catequesi, en les que a través de dibuixos, murals, fitxes i cançons aprenen a conèixer tota la vida i el missatge de Jesús.

            Potser molts d’ells no saben llegir ni escriure, però jo crec que la saviesa que tots hem de mirar d’obtenir, no ens ve donada per tenir molts coneixements i moltes diplomatures, s’obté quan un mateix obre el cor a Jesús, deixant penetrar la seva llum tant sàvia, i que sense saber com t’ajuda a circular per els camins de la vida amb l’Esperit de l’amor i fent de tots nosaltres uns nous emigrants cap a la casa del Pare.

            Doncs això ni més ni menys és el que fan aquests nois discapacitats, que malgrat no tenir el nostre rellotge, pas a pas van aprenent a estimar Jesús i a tos els qui els envolten.

            Són nois agraïts, afectuosos i simpàtics  i et sorprenen per la seva naturalitat i espontaneïtat dient sempre el que pensen. Per això una vegada més hem de felicitar a aquests monitors, que durant tants anys han dedicat part de la seva vida a totes aquestes persones que tenen el mateix dret de conèixer a Jesús i de viure la vida que Déu els ha donat, com la tenim els altres.

            Acabem com sempre demanant a Jesús la seva ajuda, en aquesta tasca tant important que es conèixer tots plegats el seu missatge, dins del qual se’ns obra cada dia una llum nova.

            Fins aviat.

                                                                                               Mª. Carme Giménez