En aquest passat dijous va tenir lloc la festa de
“Tots Sants” i el divendres la de tots els fidels difunts, per això el
cementiri estava ple de persones, visitant i portant flors als seus familiars
estimats.
També
a l’Església vàrem celebrar solemnement aquestes dues festes en les que es va
pregar a Déu Nostra Senyor per tots els nostres parents i amics que havent fet
el traspàs cap a la casa del Pare, de ben segur ja estan gaudint de la pau i la
llum de Jesús.
Però
jo penso moltes vegades que ells també des de la seva nova estada, deuen també
demanar per tots nosaltres, perquè en aquest món tant esvalotat i tant difícil
que ens ha tocat viure, sapiguem tots plegats acceptar el que ens toca passar a
cada un, i sent en tot moment uns bons servidors del proïsme, a la vegada que
formen una gran cadena humana a on en cada anella d’aquesta cadena brilli
sempre la llum de Jesús, i així com moltes vegades diu Mn. Joan, entre uns i
altres es crea “la comunió dels Sants”.
Penso
també amb totes aquelles persones que quan fan el traspàs no tenen a ningú al
seu costat, com són els pobres que estan a les presons i tota la família s’ha
allunyat d’ells, també en els que estan per els carrers i tampoc tenen a ningú;
i els seus enterraments són tristos perquè no hi ha cap persona que tingui un
record per a ells, ni una petita flor
per posar sobre el seu taüt; de totes
maneres penso, que tots ells quan arriben a l’altre costat de la barrera, deuen
rebre tanta estimació de Jesús, que totes les demés coses que han passat aquí a
la terra ja no tenen cap impotència, estar dins la llum de Nostre Senyor es deu
transformar en felicitat eterna.
Demanem-li
una vegada més al nostre Pare del cel que el dia que també nosaltres passem a
la vida ens rebi també amb els braços molt oberts, perquè haurem procurat
estimar i acollir a tothom, haurem mirat de no ser jutges de ningú i si algun
germà nostre alguna vegada s’hagi equivocat de camí en la seva vida, haurem
mirat de donar-li entre tots una segona oportunitat.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez