PRIMERA JORNADA CATEQUETICA DE TEATRE

Aquest proper diumenge dia 23 de Febrer de 2014 la nostra catequesi des de els grups de 1er  i 2ºn. de comunió i Kt-Club, farem si Déu vol el nostre primer festival de teatre.

            Seran unes obres senzilles, però fetes amb molt d’amor i d’il·lusió, i volen transmetre a través de totes elles, un missatge bo i positiu, que serveixi per relaxar i sentir molta pau a tot el públic  que vindrà a veure a tots aquests infants.

            Malgrat no ser encara uns grans actors, és digne d’admirar la seva bona voluntat, i el saber compartir entre tots aquesta experiència, que serà de ben segur  per tots ells, un record entranyable en la seva vida, de la seva catequesi infantil, amb tots els seus companys i companyes de grup.

            Tot això ha sigut una gran moguda per catequistes i mares d’infants, les quals ens han ajudat molt en el vestuari i en portar-los a tots al assaig i sobretot hem sentit de part de les famílies aquesta solidaritat i companyia, que per un catequista és sempre una pila molt forta i que els agraïm de tot cor.

            Que aquesta festa compartida ens faci pensar a tots, que no tot s’acaba amb la primera comunió, que malgrat aquest sagrament sigui lo més important en aquesta moguda, hi ha un altra cosa que es diu entrada a la comunitat, per molts pares i mares que ens acompanyen en aquesta tasca, la més important del món, com és la que tots aquest grups d’infants tinguin en la seva vida la llum de Jesús, mirall i  testimoni,  i compromís dels seus pares i mares, del Mn. I de tots els catequistes que tant estimen a tots aquests infants i que volen per a ells el millor que els pugui proporcionar la vida, sempre amb la presència de Jesús al costat de tots ells.

            Fins aviat.

                                                                                                       Mª. Carme Giménez

LA CREU DE JESÚS ÉS L'EXEMPLE PER A LA NOSTRA CREU

A vegades ens pot semblar, que les altres persones no viuen en la seva pròpia carn els problemes que podem tenir cada un de nosaltres, i que només la nostra persona pateix aquesta circumstància.

            Però quan per diverses causes has d’estar uns dies en un hospital, te n’adones que també hi ha moltíssima gent que té problemes greus i que la seva vida és molt similar a la nostra, malgrat que pel carrer tots ens veiem molt bé i sembla que la nostra existència és d’allò més plaent.

            Llavors el meu pensament és situa  en aquella creu de fusta a on Jesús va ser clavat, sense haver fet res, solament el bé i a la vegada ensenyant el camí per arribar a la llum de la saviesa, que és l’única i veritable felicitat, que tot home pot aconseguir en el nostre món ple de tantes calamitats.

            Per això som injustos quan diem: - perquè ens ha passat a nosaltres? “que hem fet per haver de passar tant de suplici?”  I llavors penso en Jesús, en la seva creu, en aquest exemple d’actitud de vida davant totes les dificultats que se’ns puguin presentar, i en saber acceptar també la nostra realitat, sigui per malaltia o altres causes diverses i que en moltes ocasions  ens causen molt de dolor.

            Donem gràcies a Jesús pel seu sacrifici de salvació, d’abnegació i també d’exemple clar de superació per a tots nosaltres, ¡pobres humans! Que tantes vegades ens costa  d’agafar la nostra creu i continuar el camí; saben per altra banda  que el nostre camí al costat de Jesús no ens costarà tant de seguir i que al final trobarem la llum i la felicitat si sabem portar la nostra circumstància amb tota la dignitat.

            Fins aviat.

                                                                             Mª. Carme Giménez

GRÀCIES PER AQUESTA CATEQUESI

Demà dissabte celebrarem si Déu vol aquests 29 anys de la catequesi especial, i en la que durant tota aquesta etapa han passat tants nens, nois i noies i també persones més grans per aprendre tots ells  la vida de Jesús, a través d’uns monitors que els han transmès els principals valors de la vida, com és l’amor, la solidaritat, la companyonia i  saber compartir entre tots, les celebracions entranyables  del calendari litúrgic.

            Ells són els estimats de Jesús, perquè diuen el que pensen com fan els nens, i són nobles, i no tenen malícia i quan et coneixen t’estimen de debò i t’ho demostren quan et veuen siguis on siguis, i quan dones una sessió de catequesi a tots ells, és com si l’haguessis rebut tu mateix de tots ells perquè et donen més del que tu puguis donar.

            Per això jo crec que tenen dret a viure la vida, i no és necessari  que ens ho diguin els polítics, jo penso que és el cor el que ens ho ha de dir i el cor ens diu que són un regal del cel per tots els pares que hem pogut  gaudir d’un d’aquests fills.

            Quan un dia el meu fill em va preguntar que si hagués de nàixer ara, el deixaria nàixer; vaig sentir des del meu interior una felicitat tan gran que no us podeu imaginar, perquè li vaig poder dir que  “sí” que ell era el nostre fill des del primer moment i que també des del primer moment el vam estimar molt, i que la lluita que tenim perquè anés millorant de les seves malformacions ens l’ha fet estimar encara més, i quan el veiem gaudir amb els seus amics mirant un partit de futbol, o jugant els escacs amb algun avi de la residència fen de voluntari amb la seva cadira de rodes, et fa adonar que aquests nens i nenes tenen dret a viure, com ho tenen tots els nens i nenes del món.  El nostre cos no és de propietat, ens ha sigut donat i per això demano a Nostre Senyor que il·lumini a tots els pares i mares que han de tenir un infant diferent que el tinguin amb il·lusió que obrin el seu cor a aquesta petita vida que es el millor regal que podran tenir, doncs l’amor que rebran d’aquest infant superarà amb escreix totes les dificultats que és puguin presentar durant la seva vida.

            De totes maneres no podem jutjar a ningú, només Déu coneix el cor de les persones i a Ell ens hem d’abandonar.

            Fins aviat.

                                                                                                    Mª. Carme Giménez

 

 

JESÚS AJUDAN'S A TREBALLAR EL MÉS BÉ POSSIBLE

Avui penso en molt moments d’aquest matí de divendres, en aquesta família magrebí i en la seva filleta de 11 anys en que malauradament el dimecres per la tarda va morir quan li va caure el gronxador a sobre, en un parc infantil de Madrid; un de tants parcs en que els nens i nenes s’hi passen moltes estones jugant al sortir de l’escola.


Segons han investigat, el suport del gronxador no estava ben clavat i no tenia la seguretat necessària per aguantar a la quitxalla a qui els agrada tan jugar. Estic d’acord en que el gronxador era per infants de 2 a 6 anys, però tots hem sigut nens i sabem que gronxar-se agrada a tothom i que als 11 anys encara ets un infant.

Jo penso que quan treballem, hem de procurar fer les coses bé i ben acabades i més quan els beneficiaris del treball són els infants, i per això em recordo del diumenge passat per la tarda quan vàrem tenir assemblea d’agents pastorals del Arxiprestat, agafant tots els àmbits, des de la neteja fins el bisbe en persona.

Va ser bonic de veure l’esforç de tothom en treballar en coses noves o millorables per les nostres activitats, en les diferents parròquies, i aquest esforç per petit que sigui és un bon camí, per crear més comunitat, on sobre totes les coses predomini la fraternitat, la companyonia i la col•laboració, sense enveges ni enfrontaments.

Jo penso que les coses que ens corresponguin a cada u, hem de procurar fer-les amb amor i lo més bé possible, i malgrat que moltes vegades anem errats, Jesús sempre estarà al nostra costat per fer-nos veure el que hem de fer i com ho hem de fer a cada moment.

També podem demanar al nostre Pare del Cel, molta pau i resignació, per aquesta pobre família magrebí, que volent el millor per els seus fills, un dia van decidir instal•lar-se en el nostre país, i aquí, des de el nostre país la seva petita se n’ha anat als braços del Pare.

Fins aviat.

                                                     Mª. Carme Giménez