PALABRAS DE AGRADECIMIENTO DEL PADRE IVAN

Padre Joan Làzaro, Xavier y Comunidad Parroquial de San Cristòfor:

Permítanme, expresarles gratitud y sobre todo alabanza a Dios porque en vuestros corazones se conserva el fuego del Espíritu Santo, gran protagonista que hace de Ustedes personas constantes y firmes en la fe, personas generosas en la solidaridad por el fuego del amor.

Ayer 22 de junio de 2009, recibí vuestra aportación económica de manos de vuestro rector, Mn. Joan Lázaro (cuyo fin es resolver cuestiones básicas de supervivencia y de trámites para la búsqueda de Asilo político de mi familia) pero, desde antes de ayer, hoy y siempre percibo que Ustedes son también mi familia, ya que en poco tiempo lo han dado a saber con palabras sinceras, con vuestra presencia y amistad, vuestro apoyo emocional y sobre todo con vuestras oraciones.

Por su parte vuestras oraciones, han sido y serán la ofrenda más pura, poderosa y abundante que ayuda cuando el peso de la cruz es más fuerte de lo normal. Mi familia y yo sentimos que vuestras oraciones son el bálsamo que consuela y venda las heridas que han quedado en nuestra alma por la partida tan inesperada e injusta de nuestros seres queridos, pero igual, todo este duelo se le ofrecen al Crucificado quien ha vencido la muerte y el pecado...“Sólo El tiene palabras de vida eterna”.

Igualmente, sabemos que en su misericordia no dejará sin recompensa vuestra generosidad y del mismo modo, con mis familiares se ha sellado con vosotros un vínculo eterno a través de la oración, de manera especial, desde la Sagrada Eucaristía.

Unidos en el Señor y bajo la protección de la Virgen María procuraremos mantener el vínculo de la fe y del amor. Esta semana viajaré a Colombia a apoyar a mis familiares... los llevo en mi corazón.

José Iván Ortega Rozo (Pbro.) Joseivan162@yahoo.es

PENSAMENT DE LA SETMANA

Comencen les vacances per a tots els nens i nenes. L’estiu ja ha arribat., i el meu pensament vola molts anys enrere, quant tots nosaltres érem petits i la mare ens donava el berenar, mentre jugàvem al carrer. Quan tots els veïns érem una veritable família, i les portes de casa eren obertes a tothom; quant no ens miràvem desconfiant uns dels altres, i a vegades les costums eren molt diferents, al no haver nascut tots en el mateix lloc. També tinc present la cadira a la porta de casa, mentre tots nosaltres corríem per les voreres.
I llavors penso en el dia d’avui, i el bonic que seria formar veritables amics entre els nostres veïns i enriquir-nos a la vegada de tanta cultura i costums diferents a les nostres.
No es important on hem nascut, es important haver nascut, i obrir les portes del nostre cor a tota aquesta gent que busca una vida millor i més digne, encara que vinguin de terres molt llunyanes.
Un bon somriure i una paraula amable pot ser l’inici de una gran amistat, si ho fem així, Jesús estarà molt content d’estar al nostre costat.
Provem-ho?

PENSAMENT DE LA SETMANA

Al escriure aquest pensament, sento una il-lusió especial i un agraïment molt gran a Nostre Senyor.
El meu pensament, està centrat, en el dia de Sant Joan.Un dia molt estiuenc, i molt bonic, per dir sí a Jesús; i això ho manifesterá “si Déu vol” en Xavier.
Xavier serà ordenat Diaca, un pas de gegant cap el sacerdoci, i una entrega total de servei cap a tots els germans. Per desgracia, no es gaire freqüent en aquest últims temps, la entrega massiva de joves al servei de Déu i de l’Esgésia; falten valors i ideals i també falten ganes de tenir un compromís tan preciat i a la vegada de tanta responsabilitat. Per això des de dins del meu cor, dons gracies al bon Déu, i li demano que la seva llum i el seu Esperit facin de guia al Xavier i també el seu company del Seminari en Ricard i a la vegada una espurna d’aquesta llum ens arribi a tots nosaltres, i puguem estar sempre al seu costat, ajudant-lo en tot el que Déu ens permeti.
Endevant Xavier, “ets un noi molt maco” has donat un testimoni de fermesa i de serenó devant els últims contratemps que t’han afectat de ple, però pensa que Jesús al tens al teu costat, i Ell que t’ha demanat qu’el seguissis, com li va demanar a Sant Pere i els altres deixebles, et donarà tot l’amor i la pau per ser un bon apòstol seu i per poder fer moltes coses amb tot aquest jovent que tenim a la parròquia, ells necessiten aquest testimoni jove i valent, per seguir també el camí que Nostre Senyor els te reservat.
“Que Déu t’acompanyi sempre” en aquest camí que t’ha preparat al servei de l’Evangeli.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Moltes vegades, el meu pensament vola molt lluny, cap a l’infinit; en aquest espai de temps faig moltes preguntes a Jesús i Ell com a resposta em fa sentir molta pau, també em dona la serenitat i la fermesa de cor, davant les dificultats i els problemes que tots tenim al damunt. “Això es el gran miracle de cada dia”.
Moltes vegades ens agradaria a tots, que tot el que li demanem a Nostre Senyor ens ho concedís al moment, però Ell sap el que més ens convé i ho em d’entendre així.
En el llibre “Espiritualitat de Natzaret” podem trobar aquestes frases:-Quan les tempestes interiors o exteriors arribin a la teva vida, fixa’t en la cara tranquil-la de Jesús. Aleshores comprendràs que no estàs sol i que Ell, en qualsevol situació, et vol dir: “aquesta tempesta passarà”. Creure i estimar Crist és estimar allò que Ell vol per nosaltres, és estimar la seva voluntat.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui el meu pensament, ha estat una acció de gràcies a Déu per tot el que Ell ens dóna en cada moment de la nostra vida i moltes vegades nosaltres ni ens adonem, ni li donem la més mínima importància.
Jo crec que tenim una parròquia, que per tots nosaltres, es una veritable família; encara que tinguem punts de vista diferents ja que no hi ha cap home igual a un altre home, però fixeu-vos, que quant un de nosaltres es posa malalt anem a veure’l i ens preocupem per lo que pugui necessitar. Per això penso que tots nosaltres tenim la nostra família de sang i la nostra família parroquial ; tot aixó va quedar molt clar en la gran nit de la vetlla de Pentecosta, quant totes les parròquies feien una explicació dels seus projectes de solidaritat, i que units tots ells eran com una gran ofrena a Nostre Senyor de tota l’Esglesia de Terrassa.
Va ser molt bonic i per això li dono moltes gracies a Nostre Senyor per estar tots junts amb tanta alegria uns amb els altres. L’Església la fem entre tots, l’estimem entre tots i l’hem de cuidar i mantenir també entre tots.