DOS SAGRAMENTS ENTRANYABLES "EUCARISTIA I PENITÈNCIA"

Hem arribat a la Setmana Santa, demà concretament estarem al dia de Dijous Sant, dia molt entranyable per la història, ja que Jesús en aquest dia va instituir l’Eucaristia, aquest sagrament tant important per ésser l’aliment per la nostra vida i que ens dona la força  per tirar endavant en front les dificultats de la nostra existència, i que en aquests moments de crisi, moltes vegades aquestes dificultats es fan molt feixugues per a molta gent.

            Per això jo penso que a Jesús li hem d’agrair moltes coses, la primera la més gran, la salvació que va obtenir per tots nosaltres donant-se Ell mateix a la Creu, però és que a part de tot això tant grandiós, ens va deixar una sèrie de sagraments que fan la nostra vida més fàcil d’anar seguint, com són “l’Eucaristia” i la “Penitència”; aquesta última sembla que avui dia costa més d’assimilar, és com si veiéssim una barrera de no se què, i que a molta gent se li fa molt feixuga. L’altra dia una persona em deia que no feia pecats, i que si els tenia no els he sabia veure, i no sabia què dir-li al Mossèn.

            Vivim en un món tant despreocupat per tot en el nostre interior, que el únic que veritablement preocupa, són els diners, el benestar, el menjar, el que ens pot passar..... i el nostre interior no conta gaire. El que diré ara no deixa d’ésser una utopia però potser seria la solució a tots els problemes de molta gent.....si tota la humanitat es preocupés de una bona neteja en l’Esperit, d’un bon penediment i d’uns bons propòsits d’acció, potser no ens hauríem de preocupar tant per els diners, ni per el benestar ni per el menjar... ja no hi haurien tants corruptes, ni tantes fugides de diners; en definitiva a lo millor desapareixeria la crisi, i la gent tindria feina, i es podrien pagar les hipoteques etc... En definitiva si tots féssim el que s’ha de fer, fent cas a la nostra consciència la vida seria diferent; i per això jo continuo pensant que el sagrament de la penitència hi juga un paper molt important en tot això que hem estat  dient.

            Bona setmana Santa a tothom.

                        Fins aviat.

                                                                                              Mª. Carme Giménez

HA SORTIT EL SOL

El dimarts passat dia de Sant Josep, el nostre Sant Pare Francesc, va celebrar la seva primera missa oficial acompanyat de moltíssima gent que volien estar al seu costat. Un cop acabada la cerimònia va donar una volta en cotxe descobert, saludant a la gent amb aquell somriure tan generós i sincer, i de cop es va trobar amb una persona en cadira de rodes, i sense pensar-ho dues vegades va baixar del cotxe i el va anar abraçar.

            Jo penso que en aquella abraçada va voler abraçar a tots els discapacitats de la humanitat i llavors el meu pensament s’enlaira cap a l’Esperit Sant per agrair-li de tot cor l’elecció d’aquest Papa que amb l’ajuda de Jesús serà per a tots els cristians aquest mantell de protecció que tant necessita l’Església.

            També hem d’agrair al Papa emèrit Benet que en un gest de generositat molt gran i veient que les seves forces anaven minvant, ha donat pas a un nou Papa, que amb empenta i decisió donarà l’estabilitat que l’Església pot necessitar; i també penso que aquest desig del Papa Francesc d’estar sempre al costat dels pobres i marginats com va fer Sant Francesc d’Assis, farà de fil conductor de l’Església, sempre cap a Jesús i que també és un signe evident de la seva futura trajectòria com a dirigent de l’Església Universal.

            Fins aviat.

                                                                                                      Mª. Carme Giménez

ELS JOVES DEL SEGLE XXI

Quantes vegades hem tingut la sensació de que els joves d’avui dia passen de moltes coses per no dir de tot, i només els interessa estar davant de l’ordinador  o de qualsevol maquineta de moda, que els ajuda a aïllar-se  de la gent i a fer-se un món nou, tancat i solitari en el que sobren les persones  i els diàlegs cara a cara.

            Doncs bé, el darrer fi de setmana he pogut comprovar, que la nostre joventut no és com la majoria de la gent s’hi imagina; és cert que són amants dels ordinadors i dels mòbils, però estimen, estimen i tenen grans valors d’humanitat i solidaritat i quan algú els necessita saben estar al seu costat, són els joves del segle XXI i a tal lloc els hem de situar i també si els volem entendre, ens hi hem de situar també nosaltres.

            El dijous dia 7 de Març va morir l’Alex, un noi de 13 anys, alegre, fort, bon estudiant i molt amic dels seus amics; ho vàrem poder comprovar molt bé el dissabte dia 9 a l’hora del seu enterrament. Un virus incontrolable va fer que en unes hores el seu cos deixes de respirar i així molt calladament es va trobar a la casa del Pare, a on de ben segur, Jesús el deuria abraçar inundant-lo  d’amor i de llum, uns factors que l’acompanyaran sempre.

            L’Alex se’n va anar també ple d’amor; el dels seus pares que ja per sempre el portaran en el seu cor, el amor de tota la família i el amor de cents de companys, que estaven allà plens de dolor per el seu comiat, però malgrat les llàgrimes i la pena, una gran pau surava en el ambient i des de allà on sigui l’Alex, la força d’aquest Jesús que mai ens abandona, encara que moltes  vegades nosaltres com a éssers humans ens costa d’entendre els seus camins, ajudarà a aquests pares a seguir el seu camí fins el dia en que tornaran a retrobar-se, i podran comentar tots junts aquest testimoni de tants nois i noies que el van acomiadar amb flors a les mans, amb llàgrimes als ulls i amb el cor ple d’amor, per un amic que des de el cel vetllarà per a tots ells.

            Fins aviat.

                                                                                                 Mª. Carme Giménez

UNA BONA NOTICIA

Moltes vegades, sentim a persones molt grans que es queixen, ja que degut a les seves limitacions es veuen inútils, i els dóna la sensació que ja ho han fet tot en aquest món i també en molts dels seus moments de baixa forma, pensen que Nostre Senyor ja els podria venir a buscar.

            Doncs bé, avui penso que puc explicar un petit fet, que pot ajudar a pensar a molts dels nostres majors, de que mentre estem en aquest món, Jesús sempre ens té preparada una petita  tasca per cada un de nosaltres, només li hem de demanar que ens ajudi a descobrir-la.

            Ahir va començar un servei de voluntariat d’un noi amb cadira de rodes, amb limitacions personals psíquiques i físiques, però com a tots els éssers humans, Nostre Senyor li ha donat un petit do, perquè també ell pugui complir la seva missió en aquest món nostre. Aquest noi treballa a FUPAR i sap jugar molt bé a escac i com que l’edifici de FUPAR és veí de la residència d’avis “Torres Falguera”; cada dimarts  un avi que allà i viu i també és un gran amant del escac, rebrà la visita d’aquest jove, i malgrat ser molt gran un d’ells i malgrat estar incapacitat l’altre, s’han trobat tots dos amb un servei d’acompanyament mutu, i a on ahir que va ser el dia que van començar, s’ho han passat d’allò més bé, i també a la vegada donant un testimoni vital en aquest món que ens envolta i en que submergits tots plegats en l’amor de Jesús, només fa falta que ens adonem de les petites coses que podem fer cadascú per ajudar al proïsme, i n’estic segura  que fent una mica de silenci interior cada dia, sentirem en aquest temps de quaresma la veu inconfusible de Nostre Senyor que sempre està al costat de tots.

            Fins aviat.

                                                                                                   Mª. Carme Giménez

ELS MÉS PETITS TAMBÉ SÓN BONS TESTIMONIS

Avui penso amb tants nens i nenes que aquí en el nostre país i també fora d’aquí, no hi ha ningú que els parli de Jesús. No saben qui és, i l’únic que potser han sentit d’Ell, és que va morir a la creu, però sense tenir cap raó ni saber perquè va passar això.

            Molts d’aquests infants viuen en barris molt marginals de les grans ciutats i l’únic que coneixen ja des de petits, és el tràfic de droga en mans dels seus propis pares o parents. Però això no s’acaba  aquí, perquè també hi han infants en llocs molt acomodats i en els que molta gent “d’alt stànding” creuen que totes aquestes coses de la fe ja no estan de moda , que només hi ha una cosa que val, el “déu del diner” i arribar a llocs de poder i dominar-ho tot.

            Malgrat que quan pensem amb tot això ens dóna tristesa i malestar, també a la vegada sentim aquesta veu en el nostre interior que ens recorda que nosaltres som els instruments d’aquest Jesús que envolta tot aquest món i en el qual estem tots submergits, i llavors penso en els nostres nens de catequesi i en aquella frase que diu: “el jovent arrossega jovent” i en aquesta frase es poden incloure els més petits de la catequesi.

            Ells parlen en el pati de l’escola i expliquen les seves experiències i també em consta que moltes vegades parlen de les seves creences; i jo crec que només que un sol nen o nena veuen il·lusió en quelcom dels seus companys, en venir a la catequesi o en el fet de fer la primera comunió, els entre en ells també ganes de conèixer Jesús, com “el gran amic de la seva vida” i moltes vegades ha passat i per això hem de donar moltes gràcies al Senyor per aquests regals tan bonics que només Ell ens pot fer.

            I malgrat que la majoria dels nostres nens només venen dos anys a la catequesi, jo crec que val la pena per el seu coneixement en el Senyor; doncs el qui coneix Jesús, ja no el pot oblidar mai i tots aquests petits el portaran sempre en el seu cor com un gran tresor, juntament amb el record de la catequesi, que el llarg dels anys els pot ajudar molt en moments concrets de la seva vida.

            Fins aviat.

                                                                                      Mª. Carme Giménez