Avui penso amb tants nens i nenes que aquí en el
nostre país i també fora d’aquí, no hi ha ningú que els parli de Jesús. No
saben qui és, i l’únic que potser han sentit d’Ell, és que va morir a la creu,
però sense tenir cap raó ni saber perquè va passar això.
Molts
d’aquests infants viuen en barris molt marginals de les grans ciutats i l’únic
que coneixen ja des de petits, és el tràfic de droga en mans dels seus propis
pares o parents. Però això no s’acaba
aquí, perquè també hi han infants en llocs molt acomodats i en els que
molta gent “d’alt stànding” creuen que totes aquestes coses de la fe ja no
estan de moda , que només hi ha una cosa que val, el “déu del diner” i arribar
a llocs de poder i dominar-ho tot.
Malgrat
que quan pensem amb tot això ens dóna tristesa i malestar, també a la vegada
sentim aquesta veu en el nostre interior que ens recorda que nosaltres som els
instruments d’aquest Jesús que envolta tot aquest món i en el qual estem tots
submergits, i llavors penso en els nostres nens de catequesi i en aquella frase
que diu: “el jovent arrossega jovent” i en aquesta frase es poden incloure els
més petits de la catequesi.
Ells
parlen en el pati de l’escola i expliquen les seves experiències i també em
consta que moltes vegades parlen de les seves creences; i jo crec que només que
un sol nen o nena veuen il·lusió en quelcom dels seus companys, en venir a la
catequesi o en el fet de fer la primera comunió, els entre en ells també ganes
de conèixer Jesús, com “el gran amic de la seva vida” i moltes vegades ha
passat i per això hem de donar moltes gràcies al Senyor per aquests regals tan
bonics que només Ell ens pot fer.
I
malgrat que la majoria dels nostres nens només venen dos anys a la catequesi,
jo crec que val la pena per el seu coneixement en el Senyor; doncs el qui coneix
Jesús, ja no el pot oblidar mai i tots aquests petits el portaran sempre en el
seu cor com un gran tresor, juntament amb el record de la catequesi, que el
llarg dels anys els pot ajudar molt en moments concrets de la seva vida.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez