PENSAMENT DE LA SETMANA

Aquesta setmana, després d’haver vist a través de la televisió, la vida de la Mare Teresa de Calcuta; el meu pensament vola cap a totes les persones afectades per la falta de treball i que ho estan passant molt malament, al no poder cobrir les seves necessitats més bàsiques, en aquesta crisi econòmica que ens toca viure.
La Mare Teresa de Calcuta deia- “Quan el sistema de seguretat se’ns ensorra, només ens queda la desesperació terrible, o bé la fe heroica”. Llavors també penso, que la nostra seguretat es Jesús, només Ells ens pot donar aquesta fe heroica, que necessitem tots, per ajudar en lo que faci falta a tots els nostres germans, siguin, d’on siguin, tots som fills del mateix Pare quens ha creat i ha mort en una creu per tots nosaltres.
Acabo aquest pensament amb una frase del llibre “Espiritualitat de Natzaret” on diu—“Déu necessita la teva fe d’infant per poder fer miracles amb tu i a través teu, perquè per a Déu no hi ha coses impossibles”.
Fins aviat

PENSAMENT DE LA SETMANA

S’ha acabat el curs de catequesi a la nostra parròquia, i totes les altres activitats s’aniran paralitzant fins arribar a la calma total de l’estiu.
Els crits i les rialles dels nens es transformaran en silenci; i llavors el meu pensament vola cap a tot aquest jovent, que estarà allunyat de nosaltres durant un temps; i em pregunto.”pensarant una mica, en tot el que han sentit de Jesús a les sessions de catequesi?”. Els servirà en algun moment, “sobre tot els joves més grans, tot lo que han apres de valors cristians a través del l’Evangeli?”. Penso també en el grup de joves de post confirmació; s’ha format,”a Déu gracies” un grup de veritables amics, on es respira l’alegria i la companyonia entre ells. I pensant en ells penso en la Flor, una noia del grup que s’en va molt lluny, no estarà en persona entre nosaltres, peró el seu record i la seva manera de ser, estarà sempre en el nostre cor; i a través de la pregària continuarà amb nosaltres i la sentirem molt aprop.
Adéu Flor, desitjo de tot cor, que siguis un bon testimoni de Jesús, i estiguis on estiguis mai t’oblidis de nosaltres, sempre serem el teu grup d’amics de la parròquia de Sant Cristòfor de Terrassa.
Fins sempre.

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui m’ha vingut al pensament aquell passatge del Evangeli en que Jesús ens diu “Si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar, et recordes que el teu germà te alguna cosa contra tu” deixa allí mateix, davant l’altar la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà ¡ ja tornaràs després a presentar la teva ofrena!.Això tan bonic, ni ho meditem, ni de vegades hi prestem atenció.
Jo crec que sí una persona ens fa alguna cosa que no ens agrada, no hem de defugir el seu tracte, precisament hem de fer el contrari d’això. Hem d’anar a trobar-la i fer una bona xerrada fins arribar al acord fraternal portador de pau i felicitat per al nostre cor, quan fem les coses ben fetes.

I com diuen els joves “que la amistat i el bon rotllo no falti mai al nostre voltant”. Ho veieu així?

PENSAMENT DE LA SETMANA

Avui al sortir al carrer, lo primer que he vist, ha sigut una parella d’avis veïns meus. Es un matrimoni molt gran i molt ben avingut, fa mes de 50 anys que s’han casat i segurament hauran tingut dies millors i pitjors com tothom, però el seu amor ha vençut totes les dificultats i ara en la seva vellesa van donant un testimoni molt fort de fidelitat i compromís del sagrament del matrimoni, quan es van dir un al altre, “que s’estimarien en les penes i en les alegries, en la salut i la malaltia”. Llavors el meu pensament va volar cap a l’estadística de trencaments matrimonials que ens van donar la setmana passada en un curset al qual vaig assistir, Diu així. Cada 3,6 minuts es produeix un trencament matrimonial en el nostre país. Això es molt fort! I penso moltes vegades el trencament no existeix perquè mai hi hagut matrimoni.
Si no hi ha veritable amor, a la mes petita contrarietat tot s’acaba, no es fa dialeg per millorar el que va malament, i llavors diuen “es millor seguir diferents camins i tornar a refer la nostra vida, encara som joves”.
Peró com sempre, em torno a dir a mi mateixa, que l’esperança no es pot perdre mai, desprès d’aquesta crisi de valors tant forta vindrà un temps millor, Nostre Senyor ens ajudarà a ser millors testimonis en mig del món i tornarem a tenir molt aviat, moltes famílies joves que amb el seu amor i servei a tothom renovin aquest món ¡ sobre tot, per aquests nens d’avui dia que tant ho necessiten!

PAELLA ECUMÈNICA

L’amic Marius Heras, ens ha fet arribar aquest escrit: Hauríem de fer un salt endarrere del rel·lotge i del temps, per a arribar a una situació d’enfrontament entre cristians a la nostra ciutat. A Terrassa, amb Mn. Albert Viladrich, rector de la Sagrada Família, Mn. Joan Bagué, al Sant Esperit i Mn. Lluís Bonet a St. Cristòfor (Ca n’Anglada), es van anar buscant camins de diàleg, corríem els anys 60, primers dels 70 i gran part de les Esglésies Evangèliques (protestants) amb el pastor Eduardo Soto, i amb els representants de les Esglésies de la Nativitat i de Bethel (a ca n’Anglada), es va anar fent un clima d’aproximació...

La setmana de pregària per la Unitat dels Cristians, des del dia 18 de gener, càtedra de Sant Pere, fins el 25, conversió de St. Pau, és un dels fruits de l’ecumenisme. En una d’aquestes setmanes, el pastor de l’Església de Bethel, David Muniesa va fer un comentari: “només un cop a l’any ens hem de veure?” i va dir: “ja podríem menjar–nos una paella”. I ja en portem més de vint-i-cinc.

Ara us convidem a participar-hi. Serà el dissabte 9 de maig, al matí de 11 a 4 de la tarda, a la Fundació Busquets. El preu del dinar és 15E. Poseu-vos en contacte amb la parròquia per apuntar-vos-hi, fins el dia 7 de maig.

PENSAMENT DE LA SETMANA

En aquesta setmana de la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de la nostra terra catalana ; el meu pensament vola cap a tots els nostres germans que no tenen res, que viuen sols, sense ningú per poder compartir les seves angoixes o les seves alegries, el sostre de la seva habitació es el cel ras del carrer, o alguna entitat bancaria on pugué dormir una estona.
Molts no volen saber res dels albergs nocturns, estan tan enfonsats que només tenen por i mandra. Desconfia’n de qualsevol ajuda que els pugui fer sortir del forat, segurament pensant que la corda de salvació es pot trencar i la caiguda seria encara més fonda.
Llavors contemplo la Mare de Déu de Montserrat a la seva Muntanya Santa i li demano amb tot el cor la seva protecció per tota aquesta gent que la soledat i el aïllament es la seva compayia i que tots els que tenen el poder i l’ocasió per fer-ho, puguin construir albergs dignes de viure un temps, fins que cada situació es vagi arreglant i tots ells puguin tornar a viure entre nosaltres, amb tot el respecte i la dignitat que tot ser humà es merèix.
Que la Moreneta ens ajudi aconseguir-ho!