LA TARDOR

En aquests dies si caminem pels carrers de la nostra ciutat ens adone’m que l’estiu ja s’ha acabat. Les voreres s’omplen de les fulles que cauen dels arbres, deixant al descobert el tronc i les branques, “nuesa natural de la tardor” que juntament amb la fredor de l’hivern, serà el punt i final d’aquest any 2010, en el que tanta gent ho ha passat molt malament. Veient tot això, jo penso que la nostra existència es com una roda que gira com les estacions de l’any.
Quant som molt petits i comence’m a viure la gran aventura de la vida ens trobem “en la nostra primavera” on el que més ens agrada son els colors de tot el que ens rodeja i fer moltes corredisses. Desprès quan som joves, tenim ganes de fer moltes coses, tenim projectes, idees noves, volem millorar el món i ens movem molt, perquè el bon temps de la nostra vida ens ho permet de fer-ho; “és l’estiu del nostre camí”. Desprès quan ja no som tant joves i ens trobem amb moltes responsabilitats i amb etapes dolentes sigui per malaltia o feina, es llavors quan ens trobem “en plena tardor de la nostra vida” els nostres projectes s’han anat transformant en les fulles que al caure van quedant enrere en el temps. Finalment ens arriba l’hibern de la nostra existència el qual es una etapa en el nostre camí en la que podem fer balanç dels moments de felicitat, dels moments de tristesa i sobre totes les coses pensar que mai hem estat sols, Jesús sempre ha estat al nostre costat i quan en una etapa dura de la nostra existència s’han tancat totes les portes, Ell ens ha obert una finestra i sempre hem tingut el aire fresc i pur que només ens pot donar la seva companyia.
Per això jo penso, que li hem de demanar amb tot el cor, tant si estem en l’estiu com en l’hibern d’aquest camí que pas a pas anem recorrent, que aquest any que vindrà, porti la llum i l’esperança a tanta i tanta gent, que degut a la mala situació econòmica i al atur, es troben en aquella etapa de la porta tancada, que tots ells trobin en Jesús quant Ell els obri la finestra, aquell aire fresc i pur que els permeti sortir d’aquesta situació de desànim i d’angoixa.
Fins aviat.

EL SERVEI

Avui el meu pensament vola cap a un grup de persones a les quals tractem, apreciem molt i les considerem de la nostra família. Però en el fons, no meditem en profunditat tot el que han deixat de fer, per seguir en cos i ànima a Jesús, sense limitacions i a la vegada ensenyar-nos a tots nosaltres a trobar la pau i la felicitat de saber, que Jesús esta sempre al nostre costat.
Com ja haureu endevinat, estic parlant dels nostre mossens, aquestes persones de vida entregada al proïsme, de vigilar que tots els àmbits de la parròquia funcionin; de preocupar-se dels pobres, dels malalts als qui se els porta la comunió i que encara que hi ha un grup de feligrès-sos que fan aquest servei, a les persones que no estan bé sempre els agrada que el mossèn vagi a visitar-los. La catequesi també es una feina molt gran per a ells, i procura’n sempre que tots els nens i pares es sentin com a casa; i molts més serveis que constantment han d’atendre amb tota l’alegria i paciència que només Jesús els hi pot donar.
Jo penso que tot això és un dels miracles del nostre temps, doncs aquests joves veien totes les ofertes que hi han al nostre voltant i sent persones capacitades i amb molt de talent, diuen aquest sí, que els uneix en profunditat a Jesús i els fa seguir un camí que no és pas de roses, sinó moltes vegades, de problemes i mals de cap que procura’n solucionar-los, deixant a vegades de dormir les hores que son necessàries.
Que Nostre Senyor els ajudi sempre i ens ajudi a tots nosaltres a saber donar-lis la nostra petita ajuda en el que tots bonament podem fer, i saber veure en el seu rostre com en el de tots els nostres germans, aquest Jesús de Natzaret que també ho va donar tot, inclòs la seva vida, per mostrar-nos a tots el camí de la salvació el qual ens donarà la pau i la felicitat total en el nostre interior.
Fins aviat.

EL VIATGE

Moltes vegades penso en aquesta vida nostra plena de problemes, de moltes dificultats a resoldre,sensació penosa de dolor físic o moral i moltes etapes dolentes en les que sembla que això que ens fa patir no acabarà mai. I és llavors quan jo crec que ens hem de sentir més aprop de Jesús que mai; Ell és l’únic que ens pot ajudar a superar tot el que ens esta passant. Penso en Jesús, quan estava físicament aquí a la terra i quan la gent se li acostava per tocar-li la túnica, perquè sabien que Jesús els escoltava quan li exposaven els seus problemes.
No estem en aquella època, però si tenim a Jesús al nostre costat, això dona molta pau i felicitat dins el nostre interior, i per moltes angúnies que passem, la joia d’estar amb Jesús ningú ens la pot prendre. Si després de una època dolenta en be una de bona, donem-li gracies a Déu i continuem demanant-li que sempre sigui al nostre costat no sigui cas que algú ens digui.-“Només et recordes de Santa Bàrbara quan trona”.
També crec que aquesta vida es com un viatge ple d’incomoditats i també de moments bons, els que passem al costat dels nostres companys de trajecte, que son els nostres germans, i amb els qui compartim tot el que portem en les nostres maletes de viatge.
Que Jesús ens ajudi a tots, per poder arribar al final del trajecte, portant sempre un somriure en els nostres llavis.
Ho veieu així?

FELICITAS

L’altre dia en un dels mitjans de comunicació van emetre una noticia que ens descriu molt be, aquest ambient que respirem amb una carència de responsabilitat, d’amor i de valors humans. Segons una estadística sobre la duració dels matrimonis en un tant per cent molt alt, aquesta es de uns 15 anys i això els que duren més.
Jo crec que hi ha una manca de diàleg per a voler resoldre el problema, si hi ha veritable amor de ben segur que la solució arriba. Per desgràcia una gran majoria opta per la separació i el divorci, i fan com aquella dita-“mort el gos s’acaba la ràbia”. Jo penso que el matrimoni es un camí que s’ha de construir entre els dos, tant els projectes de vida com la fermesa de cor, davant las dificultats i problemes que ens trobarem mentre visquem en aquesta vida, però que gracies a Jesús, la força i l’anergia que Ell ens dona; sembra en nosaltres i en el nostre cor, la pau i felicitat que molta gent mira de buscar en moltes parts equivocades.
Per això amb tota l’alegria del món avui he de felicitar als nostres amics Marc i Núria que en un d’aquests dies celebraran les seves noces d’or, a les quals han arribat amb tot un exemple de vida, on l’amor per els seus fills i nets, l’amistat sincera per els seus amics i la fe tant gran que tenen en Nostre Senyor, ha fet d’aquests 50 anys un exemple de el que ha de ser la vida en parella.
-Que Jesús els doni molts anys més, per continuar sent sempre aquest exemple tant viu, per totes aquelles parelles que comencen a caminar en aquesta aventura tant maca i fantàstica com es el sagrament del matrimoni.
Fins aviat.

TORNA LA CATEQUESI

En aquests moments penso en el dissabte dia 2 d’Octubre, on molts nens i nenes vindran per primera vegada a la missa familiar de la parròquia on durant un temps faran nous amics i s’integraran a la nostre comunitat, encomana’n a tots l’alegria natural i plena de tendresa que només els nens saben transmetre. També l’altre part dels infants tornaran a ocupar aquests bancs de l’Església, pensant il.lusionats en la seva primera comunió que rebran en aquest curs que comencem.
Es bonic i esperançador sentir com contesta’n a les preguntes que el Mossèn els hi fa durant l’homilia. Crec que es esperançador, perquè a totes les catequistes, ens agradaria molt que una vegada feta la primera comunió s’esdevinguessin moltes més en la nostra comunitat, i es crees entre tots ells un vincle d’amistat i companyonia durant molts anys.
Però a vegades no es possible, hi han molts factors que influeixen en la vida de tots aquests petits, i un cop han fet la primera comunió, la gran majoria ens desapareixen i amb ells la companyia i l’amistat establerta durant tant de temps.
De totes maneres hem d’estar contents perquè Jesús sempre estarà al costat d’ells, ja que ells en aquestes sessions de la catequesi han volgut que hi fos, han aprés moltes coses del seu amic Jesús i el més important de tot es que l’han aprés a estimar.
Que Nostre Senyor ens ajudi a tots a saber transmetre en aquests infants tots els valors que necessitaran per caminar durant la seva vida i que sempre estimin i respectin a totes les persones que tinguin al seu voltant.
Fins aviat.