JESÚS ELS ESTIMA DE MANERA ESPECIAL

 En el dia d’ahir vaig sentir una viva satisfacció en l’ànima quan una persona, en concret una mare d’un noi dels anomenats especials, em confessava tota contenta, l’agraïda que estava a Déu Nostre Senyor, perquè malgrat les dificultats que havia tingut amb el seu fill, mai s’havia sentit abandonada; ella deia, que Jesús l’ajudava en tot moment i en les estones de més problemes la majoria de vegades a causa dels diners, sempre se n’havia sortit i al seu fill mai li havia faltat res, i per això donava tantes gràcies a Déu i li demanava forces per seguir ajudant aquest noi que tant necessitava d’ella.

La seva conversa em va fer pensar en el meu fill, ell també es especial, i també necessita de  nosaltres, i com la mare que ahir em va parlar, Déu tampoc mai ens ha abandonat, ni en les alegries ni en les penes. Els nostres fills sempre estaran amb nosaltres, quan vol anar a un concert, l’hem d’acompanyar i anar-lo a buscar, i allà a la porta et trobes amb matrimonis joves que també esperan els seu fill adolescent i això et fa sentir més jove i sents al teu fill més teu que mai.

Me n’adono cada dia més, que les lluites et fan més fort i aprens a valorar més les coses i sobre tot et dones conta que Nostre Senyor ens ha enviat a tots en aquest món a complir una missió; la nostre es estimar molt aquests fills, ajudar-los per poder portar una vida el més normal possible, fer-los sentir vius per gaudir de la seva existència i donar gràcies a Déu de tenir-los entre nosaltres, perquè ells sense saber-ho i amb l’ajut de Jesús també estan fent la seva missió, que és la següent:

Fer de tots nosaltres instruments de l’amor de Déu per poder estimar-los molt. Instruments de paciència, quan a vegades hi ha un defalliment de les nostres forces   i     hem  de tornar a començar. Instruments de servei per conduir-los a Déu i procurar que aprenguin els valors que Jesús ens va ensenyar i ens continua ensenyant cada dia.

                   Fins aviat.

Mª. Carme Giménez

JESÚS AMB NOSALTRES

L’altre dia, una amiga meva em va explicar, que en el dia del seu aniversari, els seus fills li van regalar un àlbum amb moltes fotografies de tota la seva vida i varis escrits, referits a les diverses etapes viscudes en la seva existència. Em va impressionar molt, la felicitat i l’il.lusió que transmetia, en veure l’estimació dels seus fills; que sens dubte per uns pares és el més important que pot haver-hi en el fons del seu cor.

I al pensar en tot això, ens podem adonar, que el més bo que ens pot passar, és sentin-se bé en el nostre interior. Encara que tinguem mals, i que el nostre organisme no gaudeixi de la salut que voldríem; no per tot això ho hem de convertir en obstacle, per continuar sent un petit instrument d’ajuda a Nostre Senyor. Pot ésser una conversa amb algú que ho necessiti, o que li doni una estona d’alegria i el faci somriure, oblidant-se dels seus problemes mentre li fem companyia. Només amb això tant senzill, jo crec que el Nostre Pare del cel veurà la nostre vida, com si fos un àlbum de fotografies, les quals segons els anys que tinguin cada una d’elles, reflexa-ran més o menys activitat, però la serenitat de la nostra cara serà la mateixa, ja que saber que tenim a Jesús sempre al nostre costat ens dona la força per estimar a tothom, - per difícil que sigui!, doncs per Jesús, no hi ha res impossible.

Aquesta setmana llegint el llibre de Santa Teresa de Lisieux vaig trobar un pensament d’Ella que em va agradar molt, deia així.-

Santa Teresa de Lisieux repetia incessantment, en les seves recomanacions, fins a quin punt Déu es amable, fins a quin grau ens estima i cerca el nostre amor, com és de delicat i s’acontenta amb ben poca cosa; en fi, com l’Amor és el camí que condueix a la perfecció.

          Fins aviat.

Mª. Carme Giménez

FELICITATS EN EL 26 ANIVERSARI!

Aquest passat dissabte, varem celebrar el 26 aniversari de la catequesi especial. Aquesta catequesi tant estimada i a la vegada tant entranyable per tots nosaltres.

I el meu pensament es centra amb totes aquestes persones, que també volen seguir el camí de Jesús per mitjà d’aquesta tasca tant plena de valors i tant ben dirigida, per una colla de veritables cristians, que son un gran testimoni per tota l’Església de Terrassa.

En aquesta catequesi s’ha de tenir molta imaginació, molta paciència, i un cor molt gran i obert, per ésser capaç d’ensenyar l’evangeli de Jesús i ésser a la vegada assimilat per aquests joves i més grans, que venen a la parròquia amb tota l’alegria del món i sobre tot amb una sinceritat sense límit; ja que ells diuen el que pensen i el que senten,sense importar-lis els prejudicis ni el que puguin opinar els altres.- Això pot ser un bon exemple!- el d’aquesta sinceritat, que moltes vegades deixa molt que desitjar per tota la gent que ens considerem no especials.

Si fóssim sincers de cor tal com Jesús ens va ensenyar, no hauríem de posar traves ni cadenes perquè molta gent desafortunada, tingui una taulada per dormir i no hagi d’acabar la seva vida, mort de fred en qualsevol carrer de la nostre ciutat.

Si fóssim sincers de cor, veuríem la manera d’acostar-nos als nostres veïns estrangers i ells naturalment a nosaltres, i formar entre tots una cadena humana d’amistat i concòrdia; i això es podria aconseguir a traves d’un centre històric de diverses cultures, a on ens podríem enriquir tots plegats, de tot el bo i el millor de cada país del món.

Moltes vegades la sinceritat d’aquests nois, ens resulta incòmoda a tots nosaltres, perquè els fantasmes dels prejudicis tapen el mes important que hauríem de tenir tothom, l’amor als demés, que es ni més ni menys voler el be i la pau per totes les persones que ho necessiten.

          Fins aviat.

Mª. Carme Giménez

SEMPRE COM ELS NENS

El meu pensament es trasllada als infants de la catequesi, a on en les misses familiars, tan entranyables i tant plenes de companyonia, els nens riuen, es veuen contents i alegres, i una llum especial omple tota l’església quan contesten a les preguntes del Mossèn amb tota la sinceritat del seu cor. Estan en una festa, la festa de cada diumenge en la que ens trobem tots; i els nens ho entenen molt be, potser no saben explicar-ho amb moltes paraules, però la seva actitud es de festa grossa i això es tant bonic que es tot un exemple per tots nosaltres.

També recordo aquell passatge de la Bíblia, en la que els deixebles de Jesús li volen apartar els nens perquè pensen que el molestaran, i Jesús els diu-“Deixeu que els nens s’acostin a mi, perquè si no us feu com un d’ells no entrareu al Regne de Déu”.

Per això jo penso que tots nosaltres, podem estar molt contents de gaudir d’aquesta missa dels infants, on l’alegria i la concòrdia i els cants de les seves veu-etes infantils, no es poden pagar ni amb tot l’or del món.

Demanem a Nostre Senyor que puguem viure la festa de la missa amb felicitat i alegria com si fóssim un més dels infants.

         Fins aviat.

Mª. Carme Giménez